dijous, 16 de juliol del 2015

15/07/15. Una xarxa social laboral considera el català, valencià, gallec i l'euskera “dialectes”. Fraga Iribarne: «Nunca mancharé mi boca pronunciando. el nombre maldito de Euskadi».

Benvolguts,

Aquest capteniment, anava a dir-ne menyspreu però per això has d’imaginar-te que l’autor no és analfabet, és propi de l’Espanya eterna:

Castilla miserable, ayer dominadora/ envuelta en sus harapos/ desprecia cuanto ignora...

Des de fa més de 600 anys (no 3.000 que diria una altra notable analfabeta), Castella ha pretès triomfar aixafant a tots els altres pobles de la península (podeu consultar la sèrie de 10 apunts de títol El mite d’Espanya s’està esmicolant.  en aquest Bloc de l’1de junt d’enguany).
Castella ha tingut alts i baixos, però sempre ha acabat triomfat en aquest afer. El penúltim episodi és l’actual des del 1978 cap aquí (règim borbònico-franquista bananero).  L’anterior és el franquisme, amb l’anorreament cultural del poble espanyol (viva la muerte y abajo la inteligencia, deia Millan Astray, un dels bàrbars generals de l’exèrcit espanyol, que per vergonya dels espanyols encara té monuments a molts pobles d’espanya). L’anterior és la guerra organitzada per les dretes espanyoles contra la República i contra Catalunya. I l’anterior és la República.

 Ja veieu que cada cop ha anat cap a pitjor perquè el franquisme consuetudinari s’ha perpetuat amb l’atado y bién atado fins avui. Que vol dir que els mites anteriors es van anar esmicolant, però amb la guerra i el franquisme es va retrocedir més de 500 anys.

I és molt més fàcil caure al pou que sortir-ne.

En el règim franquista era corrent que anomenessin el català, el valencià i el gallec com a dialectes (no me hable en dialecto, ens havíem de sentir dir...). I el que ja era una filigrana és que apliquessin a l’euskera el mateix tractament, que també ho feien...
L’avantatge de dir-ne dialectes  o lenguas vernáculas que també utilitzaven era que no s’havien d’embrutar la boca amb els noms maleits. Jo personalment recordava aquesta frase, pronunciada pel sinistre ministre i assassí Fraga Iribarne: Nunca saldrá de mi boca el maldito nombre de Euskadi...

Ho he buscat a internet i la versió de l’hemeroteca del Periódico és:

Fraga Iribarne: «Nunca mancharé mi boca pronunciando. el nombre maldito de Euskadi».

Però tot això només era l’anècdota. El problema immens que el franquisme va inocular i enquistar a Espanya era l’asnarisme (d’asno, no d’Aznar). El franquisme va crear vàries generacions de tarats per la propaganda feixista que tenien com a trets fonamentals que eren illetrats, analfabets reals i també funcionals. I a aquesta tara molta gent li aplica en nom de franquisme sociològic!

Els més conscients varen emigrar a Catalunya o a l’estranger...

Vegem la notícia:

15 de juliol de 2015 18:25 h
Un anunci que demana veus en aquests “dialectes”, encén la xarxa


Bigopo, una xarxa social especialitzada en contactes laborals, ha autoritzat un anunci a la seva web on es demanen actors de doblatge en els dialectes català, valencià, gallec i euskera, per fer de veus en una sèrie que s’està rodant a Madrid. La nul·la sensibilitat i el desconeixement de la realitat lingüística d’aquest Estat és una xacra i un indicador més que hem de marxar d’Espanya, on no hi ha res a fer.
Bigopo, la xarxa que discrimina el català, l'euskera i el gallec

Altres notícies d’avui:

Bigopo es defineix com “la primera red social de oportunidades para gente con talento”. Tanmateix, el “talento”, brilla per la seva absència. En un anunci que ha desencadenat una onada de crítiques i de mofes a la xarxa han demanat actors de doblatge per posar veus a una sèrie que es roda a Madrid en els “dialectes” que hi ha a Espanya: el català, el valencià, l’euskera i el gallec. Ho han fet amb aquest text:

“buscan actores de doblaje o locutores (en dialectos gallego, catalán, euskera y valenciano) para voces en serie de televisión en Madrid. La grabación tendrá lugar el jueves 16 de Julio.”

L’allau de crítiques ha anat creixent a mesura que els usuaris han anat compartint l’anunci. Fins i tot hi ha qui ha buscat l’enginy i ha considerat que, exceptuant l’euskera, la resta són dialectes del llatí. La realitat és que gràcies a la idea d’uniformitzar les diferents Nacions existents a l’Estat, aprovar lleis retrògrades en educació, o fomentar directament l’ensenyança d’altres temps; en alguns sectors ha calat la idea que català, gallec i euskera són dialectes del castellà, o que català i valencià no són la mateixa llengua. Els usuaris han carregat contra la xarxa social, a la que consideren responsable d’haver permès aquesta publicació i exigeixen rectificacions.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada