dissabte, 11 de juliol del 2015

11/07/15. Avui fa tres-cents anys de la capitulació de Palma. Un Decret de Nova Planta, el 28 de novembre de 1715, amb què per dret de conquesta es van abolir les institucions pròpies i es van imposar les lleis i institucions absolutistes del Regne de Castella,..

Benvolguts,
Ahir comentàvem un apunt de la Viquipèdia sobre la fi de la Guerra de Successió espanyola, amb la caiguda de la Ciutat de Mallorca.
I precisament avui fa 300 anys de la capitulació!
Un apunt interessant del Bloc de Bartomeu Mestre, que ens ensenya esdeveniments que no recordàvem, com que Palma fou la darrera ciutat a capitular davant dels invasors borbònics, francesos i castellans. També hem recordat que Palma era la capital del Regne de Mallorca, un dels regnes de la Confederació Catalano-Aragonesa. També hem sabut que el cavaller francès plenipotenciari del Borbó Felip V, François Bidal d'Asfeld, era el mateix que va conquerir i cremar Xàtiva 8 anys abans. També hem sabut que els militars britànics de Menorca així com el virrei austriacista de Mallorca van ajudar a que la capitulació no fos tan terrible com la de Barcelona o la de Xàtiva. Tanmateix el desenllaç fou idèntic al del Principat i al del Regne de València ja que en el termini de 6 mesos també se’ls va aplicar el Decret de Nova Planta amb què per dret de conquesta es van abolir les institucions pròpies i es van imposar les lleis i institucions del Regne de Castella, basades en l'absolutisme monàrquic, que va comportar la militarització, la centralització i la castellanització, la destrucció dels símbols d'identitat i l'aculturació, a més de l'espoliació...

Vegem l'apunt complet:

11.07.2015  06:00
Avui fa tres-cents anys de la capitulació de Palma
La Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 commemora amb un acte a les Voltes la caiguda de l'últim nucli de resistència austriacista al país

L'11 de setembre de 1714 va representar la caiguda de Barcelona després d'un any llarg de setge borbònic. La capital del Principat no va ser, amb tot, l'últim focus de resistència austriacista: el Castell de Cardona va capitular a l'exèrcit de Felip d'Anjou al cap d'una setmana. Però les caigudes de Barcelona i Cardona tampoc no van marcar la fi de la guerra al nostre país, atès que l'illa de Mallorca va mantenir-se fidel a Carles d'Àustria fins l'11 de juliol de 1715, avui fa tres segles.
Avui fa tres segles, el comandant de les tropes borbòniques, el cavallerFrançois Bidal d'Asfeldva rebre les claus de Palma. Malgrat les ordres de Felip V i que ell mateix havia protagonitzat la crema de Xàtiva i més poblacions valencianes just després de la batalla d'Almansa, la primavera del 1707, l'entrada a la capital mallorquina no va comportar-ne la destrucció, gràcies sobretot a l'estratègia conjunta del comandant militar anglo-irlandès de Menorca, George Forbes, i de l'últim virrei austriacista,Josep Antoni de Rubí.
En les capitulacions, signades l'1 de juliol anterior, els representants de les institucions mallorquines havien demanat als ocupants la confirmació de l'ordre constitucional que havia regit la vida del Regne de Mallorca fins aleshores. Ben lluny d'això, la resposta de Felip de Borbó i els seus ministres fou l'aplicació d'un Decret de Nova Planta, el 28 de novembre de 1715, amb què per dret de conquesta es van abolir les institucions pròpies i es van imposar les lleis i institucions del Regne de Castella, basades en l'absolutisme monàrquic.
A partir d'aleshores s'imposaren també a les Illes (tret de Menorca, sota sobirania britànica pràcticament tot el segle XVIII) la militarització, la centralització i castellanització, la destrucció dels símbols d'identitat i l'aculturació, a més de l'espoliació.
Per a recordar la capitulació de fa tres-cents anys i denunciar que les Illes continuen sotmeses a 'l'Espanya castellana que nega el dret de ser i de decidir', la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 és al darrere d'unacte commemoratiu avui a les Voltes de Palma (20.00) amb lectures dramatitzades, parlaments, cançoners, xeremiers, glossadors i un concert de cloenda.

Joan A. Forès

Reflexions

1 comentari:

  1. Molta gent encara necessita que li ho vagin explicant. Per desgracia patim una gran mancança de coneixements de lanostra historia. I els politics no ho fan prou.

    ResponElimina