Benvolguts,
El Guifré Jordan es
basa en l’enquesta d’Òmnium i el fa
ser optimista quan diu que “De sobte, posicionaments molt propers, fruit
d’una possible desfeta el 27-S”...
I això després d’haver explicat que CDC proposava una cosa, l’ANC ho trobava bé però..., ERC i la CUP també ho trobaven bé però... i Òmnium també, però...
I això després d’haver explicat que CDC proposava una cosa, l’ANC ho trobava bé però..., ERC i la CUP també ho trobaven bé però... i Òmnium també, però...
Doncs no veig els criteris tan propers i per això hi he
afegit l’acudit del Puigbert...
5.7.2015. 21:06 h
El poble al poder legislatiu i els polítics a
l'executiu?
L'enquesta
d'Òmnium parla per si sola
Destruir la unitat dels partits independentistes ha estat l’estratègia
de fons de l’Estat espanyol en tot aquest procés, posant pals a les rodes a
totes les iniciatives catalanes però sense la contundència suficient com perquè
hi hagi una revolució al Principat.
I fins fa una setmana, l’estratègia semblava haver-los sortit brodada. Ara bé, la
reacció tan de partits com d’entitats sobiranistes d’aquests últims dies dóna
esperances pel
ressorgiment d’una unitat més forta que mai.
·
·
l’ANC ho veuria bé però amb polítics de
tots els partits,
·
ERC i la CUP deien que es
podrien avenir a una llista només de la societat civil, però sense polítics
·
i Òmnium parlava d’una llista civil però
un govern amb representants polítics.
De sobte,
posicionaments molt propers, fruit d’una possible desfeta el 27-S.
Partits i entitats es tornaran a asseure els propers dies, en què hauria de sortir la fórmula que ho combinés tot. Veient els posicionaments de tothom, seria possible una candidatura unitària sense polítics, però amb el compromís que es conformés després un govern de concentració amb, com a mínim Artur Mas, Oriol Junqueras i algú de la CUP, que podria ser David Fernández? Qui fos número 1 de la llista civil seria president de la Generalitat, però podria fer un executiu no amb diputats electes, sinó amb polítics de CDC, ERC i CUP. Muriel Casals ha parlat aquest diumenge d’una presidència honorífica i d’un conseller en cap –per exemple Artur Mas?- que governi. Podrien ser la conselleria de governació i la figura del portaveu per ERC i la CUP?
D’aquesta manera, el Parlament faria la funció que li toca i que mai fa: ser l’òrgan de control del govern. El fet que el partit o coalició que formen majoria al Parlament ocupin també el govern sempre desvirtua la cambra de representants, que és més aviat una eina de l’executiu i no una eina de pressió. Aquest no seria el cas: el poble es faria amb el Parlament, com ha de ser, i els polítics governarien, que és la seva tasca, tot i que el president de la Generalitat els podria destituir en qualsevol moment. Això evitaria perdre valors com el president Mas, Junqueras o fins i tot David Fernández. D’altra banda, el pol que envolta Podemos es quedaria sense arguments: ni podrien dir que són la candidatura del poble -ja que se sustentarien gràcies al partit de Pablo Iglesias i a ICV-, ni el discurs anti-CDC tindria cap sentit, ja que Convergència no es presentaria als comicis formalment.
Aquest diumenge tant Marta Rovira com Josep Rull han dit que els partits i els líders polítics han de continuar en aquest procés, però que es pot discutir sobre quin paper han de fer, una afirmació que la CUP hauria de comprar pel posicionament mantingut fins ara. Estan més a prop que mai, i falta reblar el clau amb unes negociacions sobretot discretes. Repetir els errors del passat pot costar més car que mai. Una solució com la que proposem avui al Dietari seria fer política en majúscules. Una enquesta d’Òmnium publicada aquest cap de setmana hi dóna 75 escons i un 49,1% de vots. La revolució és possible.
Mentrestant, aquest diumenge Grècia també ha optat per la revolució per desafiar l’amo: un 60% de votants han votat No a les mesures econòmiques de la troica. El futur és incert, però la dignitat dels grecs és més alta que mai. La dels catalans també ho ha de ser.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Partits i entitats es tornaran a asseure els propers dies, en què hauria de sortir la fórmula que ho combinés tot. Veient els posicionaments de tothom, seria possible una candidatura unitària sense polítics, però amb el compromís que es conformés després un govern de concentració amb, com a mínim Artur Mas, Oriol Junqueras i algú de la CUP, que podria ser David Fernández? Qui fos número 1 de la llista civil seria president de la Generalitat, però podria fer un executiu no amb diputats electes, sinó amb polítics de CDC, ERC i CUP. Muriel Casals ha parlat aquest diumenge d’una presidència honorífica i d’un conseller en cap –per exemple Artur Mas?- que governi. Podrien ser la conselleria de governació i la figura del portaveu per ERC i la CUP?
D’aquesta manera, el Parlament faria la funció que li toca i que mai fa: ser l’òrgan de control del govern. El fet que el partit o coalició que formen majoria al Parlament ocupin també el govern sempre desvirtua la cambra de representants, que és més aviat una eina de l’executiu i no una eina de pressió. Aquest no seria el cas: el poble es faria amb el Parlament, com ha de ser, i els polítics governarien, que és la seva tasca, tot i que el president de la Generalitat els podria destituir en qualsevol moment. Això evitaria perdre valors com el president Mas, Junqueras o fins i tot David Fernández. D’altra banda, el pol que envolta Podemos es quedaria sense arguments: ni podrien dir que són la candidatura del poble -ja que se sustentarien gràcies al partit de Pablo Iglesias i a ICV-, ni el discurs anti-CDC tindria cap sentit, ja que Convergència no es presentaria als comicis formalment.
Aquest diumenge tant Marta Rovira com Josep Rull han dit que els partits i els líders polítics han de continuar en aquest procés, però que es pot discutir sobre quin paper han de fer, una afirmació que la CUP hauria de comprar pel posicionament mantingut fins ara. Estan més a prop que mai, i falta reblar el clau amb unes negociacions sobretot discretes. Repetir els errors del passat pot costar més car que mai. Una solució com la que proposem avui al Dietari seria fer política en majúscules. Una enquesta d’Òmnium publicada aquest cap de setmana hi dóna 75 escons i un 49,1% de vots. La revolució és possible.
Mentrestant, aquest diumenge Grècia també ha optat per la revolució per desafiar l’amo: un 60% de votants han votat No a les mesures econòmiques de la troica. El futur és incert, però la dignitat dels grecs és més alta que mai. La dels catalans també ho ha de ser.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada