dissabte, 30 de maig del 2015

30/05/15. Partal. Les deu raons per xiular aquesta nit. Protesta política, amenaces, suport a les seleccions nacionals catalanes, prohibició del 9-N i la sentència de l'estatut, contra els intolerants, monarquia espanyola, president Sunyol, perquè em dóna la gana...

Benvolguts,
En Vicent Partal ens ha preparat un Editorial del Vilaweb amb un decàleg de raons, que cal assumir!
Hi ha comentaris interessants dels lectors, que podeu trobar anant a l’enllaç.
Col·laboreu a la xiulada. Tingueu els xiulets a punt. Sincronitzeu-vos amb la televisió o la ràdio!
Ciutadans de Catalunya, uniu-vos i xiuleu!

Vicent Partal
30.05.2015
Les deu raons que em fan xiular aquesta nit

1. Xiularé al Camp Nou aquesta nit perquè és una forma de protesta política. En qualsevol país, quan un estadi sencer xiula alguna cosa la gent reacciona demanant-se per quina raó passa. Ho analitza i en treu deduccions, pensa i raona. Pot enfadar-se, com va passar a Sarkozy o a Chirac a França, però sempre cerca l'explicació a un fet que no és normal. I mira d'entendre el motiu, polític, de la protesta. 

2. Xiularé perquè això no és una qüestió d'educació o de no-educació. Per contrast, els espanyols prefereixen portar el debat al terreny de la bona educació o mala educació. I això no hi té res a veure. No és una qüestió de bona educació ni de respecte. És simplement una oportunitat d'ensenyar al món que ni els catalans ni els bascs no hi som de grat, a l'estat espanyol. I una manera de demostrar a milions d'espectadors que no acceptem la situació que vivim. Com no la van acceptar els atletes que van alçar el puny del poder negre als Jocs de Mèxic. Com no l'acceptaven els atletes irlandesos que van eixir de la desfilada de la delegació britànica als Jocs de Londres del 1906. Com no l'acceptava Vera Caslavska, la gimnasta txeca que va protestar simbòlicament al podi quan sonava l'himne soviètic. Com no l'accepten els fans del Montreal Canadiens d'hoquei, que sistemàticament xiulen l'himne canadenc. Com no l'acceptaren els seguidors gal·lesos del Cardiff quan es van enfrontar al Liverpool en la Carling Cup —i, per cert, els britànics van optar per no fer sonar l'himne al partit de tornada, per evitar la polèmica.

3. Xiularé perquè no tolere les amenaces. No aguante que es pensen que acotaré el cap perquè m'amenacen. Mai no ho he fet i no ho pense fer a hores d'ara. Si els molesta això que faré, això que farem tanta i tanta gent, que pensen per què passa i que ens oferesquen una solució perquè no passe. Per exemple, que no sone el seu himne i sonen en canvi els himnes català i basc. No volen dialogar? No volen acceptar que el món no és com ells el volen? No volen creure que els ciutadans d'aquest país han canviat per sempre més? És problema seu. Però si es pensen que amb amenaces revertiran la situació és que no han entès res. I el Camp Nou en serà una prova.

4. Xiularé per donar suport a les seleccions nacionals catalanes. Els mateixos que diuen que cal no barrejar esport i política són els primers de fer-ho. Usen la diplomàcia de l'estat, que també la paguem nosaltres, per anar contra allò que nosaltres volem. Cada vegada que una selecció catalana de qualsevol esport participa en una competició internacional ells fan mans i mànegues per esguerrar-ho. Recordeu Fresno i les maniobres brutes d'Espanya contra una federació internacional que ja havia reconegut la selecció catalana pels mèrits propis. I no és això i prou: estic fart que els mateixos que criden impunement 'Puta Catalunya' després facen servir els nostres esportistes per a vantar-se'n i enaltir la seua nació. Que els esports no s'han de barrejar amb la política, però quan guanyen alguna cosa no se n'estan gens…

5. Xiularé en protesta per la prohibició del 9-N i la sentència de l'estatut. Xiularé en protesta per la política de l'estat espanyol als Països Catalans i concretament a Catalunya. Però no ho faig en abstracte. Xiularé per protestar contra la sentència del tribunal espanyol contra l'estatut i contra l'intent de prohibir el 9-N. I ho faré al Camp Nou com ho vaig fer als carrers de Barcelona, com em vaig donar la mà amb una persona que no coneixia a la Via, com vaig fer repicar els atuells al balcó de casa tres nits abans de votar mentre tot el meu barri retrunyia. No hi ha cap diferència ni una. El lloc i prou.

6. Xiularé contra els intolerants que sempre volen fer trampa. Darrerament observem com tenen com més va més galtes. Si un programa de TV3 només porta representants de partits sobiranistes organitzen un escàndol monumental; en canvi, cada dia, la parcialitat de les televisions espanyoles contra el catalanisme és un escàndol. No volen que no xiulem: volen que no xiulem el seu himne. Quan ells mateixos juguen contra França i el Vicente Calderón en massa, davant el seu rei, xiula 'La Marsellesa', aleshores no passa res. I ara s'acabarà el món? No aguante la hipocresia, de manera que xiularé també per això.

7. Xiularé per denunciar la manca de legitimitat de la monarquia espanyola. Xiularé per reivindicar el règim del 1931, les repúbliques que van nàixer del vot popular. L'arrel de la legitimitat de Felipe és el colp d'estat de Franco i una transició tramposa en la qual es va imposar per la força la forma monàrquica de l'estat i la monarquia de Juan Carlos —amb totes les conseqüències, corrupció i escàndols inclosos. Xiularé per les repúbliques que van nàixer a l'abril i contra les corones tacades.

8. Xiularé en solidaritat amb els germans bascs. I ben de gust que ho faré. A la gespa serem contrincants, però a la grada no. Amb els companys i amics de l'Athlètic que tantes experiències comparteixen amb nosaltres. Xiularé en català i en basc. Avui, sí: bilingüe. 

9. Xiularé pel president Sunyol, per la memòria històrica, perquè a mi em feien saludar aquest himne quan era xiquet, amb el braç alçat. Formàvem al pati, a la vella escola de l'Albereda de Bétera, i sonava aquest himne mentre s'hissava la seua bandera. I als xiquets ens feien tenir el braç alçat i cridar visques a Franco i a un fantasmagòric imperi espanyol que avui es bat en retirada. Així doncs, xiularé per la memòria històrica. Per la meua personal i viva, que jo no oblide que em pegaven si deia una sola paraula en valencià, però també per la del país. Pel president del Barça assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pel president Companys, assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pels resistents i combatents que van lluitar per la democràcia i encara romanen escampats en fosses comunes que l'estat no vol investigar ni tan sols quan l'amenaça l'ONU. Xiularé especialment en nom de tots, de Sunyol i Companys a Puig Antich, al cap de l'estat. Perquè la seua legitimitat prové dels assassins, i perquè no ha demanat mai perdó pel fet que la seua dinastia donàs ales al colp d'estat del 39, va col·laborar amb la dictadura durant quaranta anys i va acceptar i traure profit de la falsa legitimitat que el manté encara avui en el tron.

10. Però sobretot, i per damunt de qualsevol altre argument, xiularé perquè vull fer-ho, perquè em ve de gust i perquè em dóna la gana. Sóc un ciutadà lliure i faig en cada moment allò que crec que és convenient i correcte. I pense que escridassar l'himne i el monarca espanyols és correcte i plenament justificat a la Catalunya del 2015. I si em volen cercar per això seré al lateral segona graderia. Xiulant.
Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada