Benvolguts,
Hi ha un refrany castellà, que forma part dels catecismes del
nacionalcatolicisme
que diu Doctores
tiene la Iglesia, referint-se a que hi ha certes coses incomprensibles pel comú dels
mortals que només una institució superior pot comprendre!
No sé si la comparança és encertada ja que jo ni soc
nacionalcatòlic ni crec en institucions superiors però no he trobat millor
manera d’expressar el meu sentiment en relació a la patacada que Millor Barcelona, marca amb que s’ha presentat l’erràtica coalició RCat+SÍ a les eleccions municipals s’han
clavat el diumenge passat!
Jo puc dir que sent militant d’ERC a Barcelona fins al 2010, i formant part d’un corrent crític de nom Esquerra
Independentista, corrent que fou criticat i perseguit pels servidors de l’ordre
constituït a la Federació de Barcelona,
vaig decidir amb dolor deixar 21 anys de militància a ERC i anar-me’n a Solidaritat
(SÍ) seguint els passos de l’Uriel
Bertran.
Des d’aquell moment vaig anar seguint i participant en els
avatars de SÍ, reunions, congressos,
èxits electorals amb 4 diputats obtinguts el 2010, etc. Malauradament després d’unes
actuacions brillants i agosarades del partit al Parlament, defensant les Dacions
en pagament dels habitatges hipotecats, així com la defensa de l’eslògan Espanya ens roba, referit al monumental
dèficit fiscal de Catalunya arrossegat i creixent del 1986, i també d’abans que es
comencés a parlar de dèficit, en aquell moment (18.00M€), es varen produir les
eleccions del 2012
i SÍ no obtingué cap escó
(!).
En aquelles circumstàncies, i en una Assemblea d’urgència a
la seu del carrer Vidre, SÍ va haver de decidir què fer i la decisió fou no
aliar-se ni amb ERC (sortida més pragmàtica) ni amb cap altra formació i anar
seguint (com la Vaca Cega?), amb els batlles i regidors que havia aconseguit.
Jo vaig anar seguint reunions, sopars i esdeveniments organitzats
per SÍ i ara ha semblat que era
temps de que la formació reflexionés i decidís un cop més què fer. La sortida
fou aliar-se amb la caòtica i presidencialista RCat i presentar-se a les eleccions municipals del 24 de
maig. El resultat ha sigut previsible però decebedor.
Us afegeixo l’apunt
de la patacada i un d’anterior anunciant què passaria...
Segueix l’apunt de
Directe.cat:
26 de maig de 2015
05:00 h
SI s’estavella i la coalició Millor
Barcelona formada per SI i Rcat fa el ridícul a les eleccions municipals
d’aquest diumenge
El partit liderat
per Uriel Bertran (ex-ERC) i Alfons López Tena (ex-CiU) ha patit una patacada
descomunal a les eleccions d'aquest 24M. Si a les eleccions del 2011 SI-Bloc
Municipalista va aconseguir 31.905 vots i 48 regidors, enguany només li han fet
confiança 4678 votants, quedant amb 17 regidors. L'invent Millor Barcelona,
marca amb la què ha optat a l'alcaldia de Barcelona la coalició SI i
Rcat, tampoc ha reeixit i només ha aconseguit 2600 vots, un nombre ridícul si
tenim en compte que el 2011 SI va treure 6800 vots a Barcelona anant en
solitari.
Aquesta situació es
mereix un acudit de fa uns quants anys del ninotaire Puigbert:
Fa 15 dies en el mateix Directe.cat havia sortit un apunt, que els
manaies de SÍ no devien llegir:
11 de maig de 2015
13:05 h
La coalició de
partits que integren els arxienemics de SI i RCat, es dedica a fer de cavall de
troia de l’independentisme a les xarxes
La coalició que
integra Solidaritat Catalana per la Independència i Regrupament.cat, ha decidit fer un altre flac favor a l’independentisme
mantenint una coalició, Millor Barcelona, que no té cap opció d’obtenir
representació a l’Ajuntament de Barcelona, segons tots els sondejos i l’opinió
del carrer. La resta de vot útil que produirà en el si del sobiranisme
podria perjudicar també i, sobretot, els partits que defensaran la
independència el 27S si segueixen amb la tossuderia de presentar llistes.
SI segueix increpant,
malgrat la pèrdua interna de suports fins la residualitat
Reagrupament, al
sol que més escalfa
L’acord que tenia la formació exERC amb els republicans al Congreso va perdre sentit quan van signar un acord amb CiU en la qual s’integraven, perquè creien que l’aliança amb la Convergència de Mas era l'única via per assolir la independència. Aquest fet, que entrava en contradicció amb postulats anteriors de Joan Carretero que deia que votar CiU era “d’idiotes”, va donar-los visibilitat a l’hora de signar el preacord del full de ruta que encara resta obert. Reagrupament però, ha decidit marcar perfil propi per les municipals i mirar de provar sort per si sola en una estranya coalició amb els seus arxienemics de SI.
Solidaritat Catalana, només els queda fer de trolls a les xarxes
El partit liderat per Uriel Bertran (ex-ERC) i López Tena (ex-CiU), no ha deixat d’emetre abruptes contra aquestes dues formacions des de la seva aparició fins la seva expulsió del Parlament per part de la ciutadania en les darreres eleccions de 2012. Mitjançant principalment Tena, SI dedica més temps a criticar CDC o ERC, sota el pretext d’esdevenir els guardians del procés, que els partits unionistes. Molts militants i simpatitzants ho han deixat de ser des del moment que ha començat a córrer bilis. En aquestes municipals, en coalició amb RCat, les poques aparicions mediàtiques de la coalició han servit per intentar desprestigiar CDC o ERC.
A SI solament li resta intentar seguir essent el cavall de Troia de l’independentisme, fent de trolls per les xarxes, com ha fet avui Uriel Bertran, que ha tingut diverses enganxades amb d’altres independentistes, quan ha anat a buscar el cos a cos fent RT de la notícia on Alfred Bosch proposa tres condicions per establir aliances amb qui surti vencedor de les eleccions a Barcelona, es digui Trias o Colau. Entre aquestes hi figura el procés cap a la independència. La secretària de Política Internacional d’ERC, Elisabet Nebreda li ha respost amb contundència: “el que t'hauria de preocupar és aconseguir els vots necessaris per poder estar tu/vosaltres en aquesta disjuntiva”.
El 27S, cal no perdre ni un sol vot
La batalla que esclatarà en 27 de setembre per les eleccions al Parlament de Catalunya serà titànica. Ningú no sap ben bé del cert com hi arribarà l’independentisme ni tampoc l’unionisme, però està clar que cada vot serà examinat amb microscopi, si cal, ja que el futur d’un país lliure i sobirà estarà en joc. Caldrà que les tres forces que tenen opcions reals de sortir (CDC, ERC i CUP), acumulin, amb la fórmula que finalment triïn, el màxim de vots de l’independentisme possibles. És per això que per fer possible l’èxit d’aquests comicis d’històrica rellevància, cal mostrar generositat i evitar l’aparició de llistes que, amb l’ànim d’obtenir protagonisme, puguin manllevar decisius vots a l’independentisme, en un moment absolutament clau.
L’acord que tenia la formació exERC amb els republicans al Congreso va perdre sentit quan van signar un acord amb CiU en la qual s’integraven, perquè creien que l’aliança amb la Convergència de Mas era l'única via per assolir la independència. Aquest fet, que entrava en contradicció amb postulats anteriors de Joan Carretero que deia que votar CiU era “d’idiotes”, va donar-los visibilitat a l’hora de signar el preacord del full de ruta que encara resta obert. Reagrupament però, ha decidit marcar perfil propi per les municipals i mirar de provar sort per si sola en una estranya coalició amb els seus arxienemics de SI.
Solidaritat Catalana, només els queda fer de trolls a les xarxes
El partit liderat per Uriel Bertran (ex-ERC) i López Tena (ex-CiU), no ha deixat d’emetre abruptes contra aquestes dues formacions des de la seva aparició fins la seva expulsió del Parlament per part de la ciutadania en les darreres eleccions de 2012. Mitjançant principalment Tena, SI dedica més temps a criticar CDC o ERC, sota el pretext d’esdevenir els guardians del procés, que els partits unionistes. Molts militants i simpatitzants ho han deixat de ser des del moment que ha començat a córrer bilis. En aquestes municipals, en coalició amb RCat, les poques aparicions mediàtiques de la coalició han servit per intentar desprestigiar CDC o ERC.
A SI solament li resta intentar seguir essent el cavall de Troia de l’independentisme, fent de trolls per les xarxes, com ha fet avui Uriel Bertran, que ha tingut diverses enganxades amb d’altres independentistes, quan ha anat a buscar el cos a cos fent RT de la notícia on Alfred Bosch proposa tres condicions per establir aliances amb qui surti vencedor de les eleccions a Barcelona, es digui Trias o Colau. Entre aquestes hi figura el procés cap a la independència. La secretària de Política Internacional d’ERC, Elisabet Nebreda li ha respost amb contundència: “el que t'hauria de preocupar és aconseguir els vots necessaris per poder estar tu/vosaltres en aquesta disjuntiva”.
El 27S, cal no perdre ni un sol vot
La batalla que esclatarà en 27 de setembre per les eleccions al Parlament de Catalunya serà titànica. Ningú no sap ben bé del cert com hi arribarà l’independentisme ni tampoc l’unionisme, però està clar que cada vot serà examinat amb microscopi, si cal, ja que el futur d’un país lliure i sobirà estarà en joc. Caldrà que les tres forces que tenen opcions reals de sortir (CDC, ERC i CUP), acumulin, amb la fórmula que finalment triïn, el màxim de vots de l’independentisme possibles. És per això que per fer possible l’èxit d’aquests comicis d’històrica rellevància, cal mostrar generositat i evitar l’aparició de llistes que, amb l’ànim d’obtenir protagonisme, puguin manllevar decisius vots a l’independentisme, en un moment absolutament clau.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada