15/02/2016. Colonialisme. En un territori hi conviuen dues llengues, A i B. Tothom es capaç de parlar i entendre les dues llengües però els parlants B han estat “educats” per a canviar immediatament a la llengua A “per cortesia” quan es dirigeixen a un parlant A. Els parlants A han estat educats per a no canviar mai d’idioma i veure normal que l’altre ho faci malgrat que en realitat no cal, ja que l’entenen perfectament.

Benvolguts,

En la reunió del Grup d'opinió GOAL d'aquesta setmana va sortir el cas de la deixadesa dels catalanoparlants que molt més sovint del que caldria, quan entren en una conversa amb castellano parlants, canvien de llengua. Tots es dolien d'aquest capteniment i jo vaig recordar un puzle matemàtic, que ja havia comentat fa uns mesos en aquest Bloc i que m'havia arribat amb procedència desconeguda. Us l'explico i us repto a resoldre'l.

En una reunió (o un party) o en un tec hi ha 10 persones bilingües, 3 de les quals s’expressen habitualment en la llengua A, i 7 en la llengua B.

      Premissa 1. Tothom es capaç de parlar i entendre les dues llengües però:

Premissa 2. Els parlants B han estat “educats” per a canviar immediatament a la llengua A “per cortesia” quan es dirigeixen a un parlant A.

Premissa 3. Els parlants A han estat educats per a no canviar mai d’idioma i veure normal que l’altre ho faci malgrat que en realitat no cal, ja que l’entenen perfectament.

La primera pregunta és: quin percentatge de les converses de la taula serà en llengua A i quin en llengua B?

La segona pregunta és: I si invertíssim les proporcions: 7 parlants A i 3 parlants B?

La tercera pregunta és: I si fossin meitat i meitat?

Està clar que les tres premisses sobre els parlants A i B, s’han triat tenint en consideració el capteniment dels règims colonials de les potències imperialistes i per tant la forma com els colonialistes tracten als éssers colonitzats, fins i tot un cop s’han independitzat (els negres americans han sofert un llarg captiveri interior un cop es va acabar la guerra civil, ianquis contra sudistes, del 1865).

Jo vull identificar la meva pròpia experiència dels primers anys 40, amb els trets característics del colonialisme espanyol envers els territoris que havíem perdut la guerra el 1939, i que precisament som els que no teniem el castellà com a llengua materna. En aquell cas els parlants A et podien etzibar un "Habla en cristiano, joder!" o "Si continuas hablando en vernáculo te pego una hostia!". Una altra possibilitat era explicar-te que és "de buena educación" parlar a la gent més gran en la llengua d'aquesta gent més gran...

Em sembla molt interessant que intenteu valorar el resultat que us sembla que hi pot haver a les tres preguntes i després comproveu els resultats que segueixen.

Un cop l'hàgiu resolt us proposo la solució sistemàtica.
JAF
  Vintage



Usem el  Càlcul matemàtic o sigui el model matemàtic que usant unes determinades premisses sobre els parlants de les llengües A i B demostra i condiciona amb els resultats la relació colonial entre colonitzadors i colonitzats.

Primer mostrem l'enunciat del puzzle un cop més i mostrem la solució a les 3 preguntes. Després aclarim conceptes i fem les consideracions polítiques escaients:

 Proposicions

En una reunió o en una taula hi ha 10 persones bilingües, 3 de les quals s'expressen habitualment en la llengua A, i 7 en la llengua B.

      Premissa 1. Tothom es capaç de parlar i entendre les dues llengües però:

Premissa 2. Els parlants B han estat “educats” per a canviar immediatament a la llengua A “per cortesia” quan es dirigeixen a un parlant A.

Premissa 3. Els parlants A han estat educats per a no canviar mai d’idioma i veure normal que l’altre ho faci malgrat que en realitat no cal, ja que l’entenen perfectament.

La primera pregunta és: quin percentatge de les converses serà en llengua A i quin en llengua B?

La resposta és: A=53%, B=47%, sorprenent, malgrat que els parlants B són més del doble que els parlants A.

La segona pregunta és: I si invertíssim les proporcions: 7 parlants A i 3 parlants B?

La resposta és: A=93%, B=7%

La tercera pregunta és: I si fossin meitat i meitat?

La resposta és: A=78%, B=22%

Si amb aquests resultats ja en teniu prou per adonar-vos de la situació colonial que hem patit des de fa 300 anys i particularment des del 1939, doncs ja està. Si voleu saber com s'han calculat aquests tants per cent, seguiu llegint!

Si volem entendre els perquès dels resultats expliquem com s'ha de fer: Enumerem totes les combinacions possibles de 10 comensals, segons quants parlen A i quants parlen B, i quins resultats s'obtindran:

La llista completa de possibilitats:

1A + 9B = 20%A + 80%B

2A + 8B = 38%A + 62%B

3A + 7B = 53%A + 47%B

4A + 6B = 67%A + 33%B

5A + 5B = 78%A + 22%B

6A + 4B = 87%A + 13%B

7A + 3B = 93%A + 7%B

8A + 2B = 98%A + 2%B

9A + 1B = 100%A + 0%B

Com s’han fet aquests càlculs?

Molt senzill. Cal calcular quantes converses es poden establir entre 10 comensals. I ho farem pas a pas:

Per simplificar començarem amb 5 comensals. Es poden fer 10 converses:   

La regla és:

   

Si hi ha 2 comensals només es pot fer 1 conversa	1
Si hi ha 3 comensals es poden fer 3 converses	2+1
Si hi ha 4 comensals es poden fer 6 converses	3+2+1
Si hi ha 5 comensals es poden fer 10 converses	4+3+2+1
Si hi ha 6 comensals es poden fer 15 converses	5+4+3+2+1
Si hi ha 7 comensals es poden fer 21 converses	6+5+4+3+2+1
Si hi ha 8 comensals es poden fer 28 converses	7+6+5+4+3+2+1
Si hi ha 9 comensals es poden fer 36 converses	8+7+6+5+4+3+2+1
Si hi ha 10 comensals es poden fer 45 converses	9+8+7+6+5+4+3+2+1

Heu sentit parlar mai de la sèrie o successió de Fibonacci? És aquesta!

Ja es pot veure que cada nou comensal afegeix tantes converses com comensals hi havia abans d’afegir-hi el nou. Per tant amb 5 comensals hi ha tantes converses com amb 4, que eren 6, afegint-n’hi 4. O sigui 10 converses.

Per fer-ho més senzill, començarem els càlculs amb 5 comensals:

Si fem els càlculs amb 5 comensals i suposant que 1 sigui del tipus A i 4 del tipus B, en quantes de les 10 converses hi intervindrà el del tipus A (en el gràfic el comensal 1)?  Doncs en 4= 4 converses. I per tant les converses sense el del tipus A, seran 6! 40% en A i 60% en B!

Si fem els càlculs amb 5 comensals i suposant que 2 siguin del tipus A i 3 del tipus B, en quantes de les 10 converses hi intervindran els del tipus A (en el gràfic els comensals 1 i 2)?  Doncs en 4+3= 7 converses. I per tant les converses sense els del tipus A, seran 3! 70% en A i 30% en B!

Si fem els càlculs amb 5 comensals i suposant que 3 siguin del tipus A i 2 del tipus B, en quantes de les 10 converses hi intervindran els del tipus A (en el gràfic els comensals 1, 2 i 3)?  Doncs en 4+3+2= 9 converses. I per tant les converses sense els del tipus A, seran 1! 90% en A i 10% en B!

Si fem els càlculs amb 5 comensals i suposant que 4 siguin del tipus A i 1 del tipus B, en quantes de les 10 converses hi intervindran els del tipus A (en el gràfic els comensals 1 i 2)?  Doncs en 4+3+2+1= 10 converses. I per tant les converses sense els del tipus A, seran 0! 100% en A i 0% en B!

Càlcul amb 10 comensals

Un cop feta i compresa la metodologia i els resultats d’aquesta taula, i agafant el cas de 10 comensals, ja se sap per a cada pregunta quants comensals són del tipus A i quants del tipus B.

En el primer exemple hi ha 3 comensals tipus A i 7 comensals tipus B. Per tant de les 45 converses possibles en quantes hi intervindran els tipus A? Doncs són la suma de 9+8+7=24. I els del tipus B són la resta, 21. Així doncs de les 45 converses possibles, 24 seran en la llengua A. O sigui 24/45=53%. I la resta, 47%, seran en llengua B

En el segon exemple hi ha 7 parlants tipus A i 3 tipus B. Per tant de les 45 converses possibles en quantes hi intervindran els tipus A? Doncs són la suma de 9+8+7+6+5+4+3=42. I en quines no hi intervindran els parlants tipus A? Les 3 que queden. La proporció d’A serà 42/45=93%. I la de B serà 7%.

Finalment, en el tercer exemple, són 5 i 5, i fent el mateix càlcul, de les 45 converses, en 9+8+7+6+5= 35 hi intervindran parlants del tipus A, 35/45=78% i en la resta, 10, no hi intervindran els parlants de tipus A i per tant es parlarà en el tipus B, 10/45=22%.

I ara venen més consideracions filosòfiques i històriques, a més de les esmentades per l’autor!

Aquesta ficció matemàtica no és tant ficció ja que a Catalunya i en tota l’Espanya que parlava català, a partir del 1939 va succeir quelcom semblant al que la ficció diu, però la ficció és fluixa i suau, encara que molt bèstia, i no és comparable ni molt menys al genocidi feixista que vàrem patir. Vegem-ho:

Primera consideració: Aquest no és el cas de l'any 2016 en que tothom a Catalunya entén i eventualment parla les dues llengües (excepte funcionaris transhumants com la variada fauna judicial de jutges, fiscals i funcionaris subalterns, així com militars, grisos, guàrdies civils, notaris, secretaris d’ajuntament, registradors de la propietat, personal de Renfe, immigrants recents, etc.)

Segona consideració: El cas d’un tec amb 10 persones era molt singular durant la dictadura.  El cas més freqüent era el de les converses d’un a un, com quan demanes un cafè amb llet en un bar i et responen “me puede hablar en castellano?”. També en una conferència o en una classe a la universitat (després del 1978 perquè entre el 1939 i el 1978 el català era proscrit en conferències o a la universitat) en les que et senties interpel·lat amb l’amable frase esmentada.

Tercera consideració: És cert que havíem estat (mal)educats a canviar de llengua, i de fet era per collons, però et deien que no era només per cortesia, sinó explicant-te que quan et dirigeixes a algú més gran, o de més categoria tens l’obligació de parlar-li la seva llengua, o sigui el castellà...

Quarta consideració: Les proporcions que usa el primer exemple no eren corrents durant la dictadura. En aquell temps difícilment trobaves la proporció de 3 a 7 sinó que la proporció era d’1 a molts, a l’escola, a la universitat, a les institucions oficials, ajuntaments, diputacions, registres civils, duanes, ferrocarrils, etc.

Cinquena consideració: Les premisses que usa l’autor poden semblar exagerades però no ho són. L’autor proposa per l’exemple el següent:

·        Els parlants B (els catalans, els colonitzats) han estat educats per a canviar immediatament a la llengua A “per cortesia” quan es dirigeixen a un parlant A.

·        Els parlants A (els colonitzadors) han estat educats per a no canviar mai d’idioma i veure normal que l’altre ho faci (malgrat que en realitat no cal, ja que l’entenen perfectament, ??? ).

I aquest mètode és el que es fa servir i s’ha fet servir en els tractes amo-esclau o colonitzador-colonitzat, en resum, imperialistes.... Els britànics a Amèrica, l’Índia i Austràlia, els espanyols i els portuguesos a Sud-Amèrica, els belgues al Congo, els francesos a l’Àfrica del nord, els holandesos a Sudàfrica, etc.

Sisena consideració: Els resultats de l’exemple són colpidors i demostra com durant els 40 anys de dictadura i repressió, la vida fou molt difícil pels catalans. I demostra també que les premisses esmentades eren criminals en extrems increïbles...

Efectivament, ens han educat a uns i altres per fer desaparèixer la llengua catalana en cada lloc, en cada moment. 

Penseu que amb això en tenen prou? Doncs sembla ser que no: ara quan no deixem de parlar català per “educació”, ens hi volen obligar per llei...

Si algú encara no sabia com es planifica la desaparició d’una cultura sencera... bé, ara ja ho sap.

Ara que ho saps, pots evitar-ho. Si parles català, no canviant si saps que t’entenen. Si parles castellà, fent saber a l’altra persona que no cal que canviï, veuràs com t’ho agrairà amb un somriure.

Si vols lluitar contra l’extermini planificat d’una cultura i t’han sorprès els números tant com a mi, pots reenviar aquest missatge. 

O bé pots continuar com sempre, Wert i companyia també ho faran

Ivan Faventianus Perelló

Joan A. Forès

Reflexions