Benvolguts,
L’article d’avui té com a títol El Suprem ratifica l'anul·lació de l'ús
preferent del català a les diputacions de Lleida i Girona. Ratificació de la sentència emesa pel TSJC el 2013.
Oi que ja n’hauríem d’estar fins els collons?
Doncs no! Aguantem com diuen que feien els màrtirs de l’església.
No sé, però, si
a ells se’ls pixaven a la boca...
En aquest Bloc hem anomenat sempre aquest tribunal TSJC, com a Tribunal Superior de Justícia Contra Catalunya o abreujat TSJCC. Ho diem perquè
el nom de Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, pot indicar, remotament, que és un tribunal català i això és
un cras error!
Aquest tribunal, TSJCC, com tots els altres tribunals
espanyols està dissenyat per anar contra Catalunya, Com el TS, com el TC. Com l’Audiència Nacional, etc.
I ho poden fer amb total impunitat perquè tenen tots els
vents a favor. Sempre
hi ha un tribunal més alt on l’Estat espanyol mana...
Si ens fixem en una de les frases de l’escrit El TSJC, així,
determinava que la posició de les dues llengües oficials és de 'paritat jurídica' als
poders públics de Catalunya.
I llavors cal preguntar-se com hi pot haver 'paritat jurídica'
si acaba d’aparèixer una sentència del TS o del TC o del
que sigui que fa que els
jutges no estan obligats a saber català en judicis fets a Catalunya...
En l’Editorial de l’enllaç, corresponent al PuntAvui de fa 5
dies i de títol Justícia colonial a
Catalunya, es diu: Com se'n pot dir justícia d'un servei on el jutge, que és
l'encarregat de dirimir i aplicar la llei, no té cap obligació ni necessitat
d'entendre el que li diuen els litigants?
Ho hem d’entendre: Espanya des de fa 500 anys té
com a colònies,
por el Justo derecho de conquista, tots els territoris de
la península on es parla català. De fet hi ha dues espanyes, però no són les que
deia Antonio Machado sinó unes
altres:
És l’Espanya que parla català i l’Espanya que
no parla català!
Fins al 1714 fou un atac constant del Regne de Castella a la llengua catalana, però des del 1714 la llengua catalana és seva, no
nostra! Tal com diuen els espanyols maltractadors :
Mia o de la tumba fria!
Vegem sinó l’article publicat a El País signat a quatre mans per Felipe González i Carmen
Chacón, al cap de quinze dies de la sentència del 10 de juliol del 2010:
i que diu que no n’hi ha per tant, que un 5% de “cepillado” no
afecta al 95% de
“no-cepillado”!
Un dels apartats més cafres i prepotents és el que proclama que després de la sentencia del TC:
el català no és preferent en res a Catalunya...
I molts dels litigis guanyats des d’aquell moment pels
tribunals espanyols sense baixar de l’autobús estan basats en aquest 5%!
I per tant resulta que totes les putades
fetes pel Gobierno de España a Catalunya des del 10 de juliol del 2010 estan
basades en la sentència del TC!
Hi ha un magnífic acudit gràfic del Ferran Martin que defineix la situació actual. Però amb una
diferència: Que
en l’acudit Catalunya guanya i ara estem perdent.
I a més a més el Govern de la Generalitat
està contínuament mirant cap un altre cantó, mentre es va deixant sodomitzar!
I ara la darrera presa de pel, basada en la força de les
armes, en el Justo
derecho de conquista, que fou usat en els Decrets de Nova planta de Felipe V i en la guerra del 1936-1939 d’Espanya contra Catalunya.
Perquè ja se sap que “España antes roja que
rota”!!!
18.05.2015 16:11
Autor/s: ACN
El Suprem ratifica l'anul·lació de l'ús preferent del
català a les diputacions de Lleida i Girona
El tribunal també
tomba que els ciutadans hagin d'explicitar amb una petició formal la seva opció
lingüística
El Tribunal Suprem
espanyol ha confirmat les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 2013 van anul·lar
l'ús preferent de
la llengua catalana a les diputacions de Lleida i Girona. El març de fa dos
anys el TSJC va anul·lar part dels reglaments lingüístics de les corporacions
en estimar parcialment un recurs contenciós-administratiu presentat per Convivencia Cívica Catalana, impedint
que el català sigui llengua 'preferent' en aquestes dues administracions i
també que els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant
un petició formal expressa.
En les dues sentències, la Sala
Contenciosa-administrativa, el TSJC va fer servir jurisprudència com ara la
sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé
la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que
va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han fet avalat sobre
aquestes dues diputacions. El TSJC,
així, determinava que la posició de les dues llengües oficials és de 'paritat jurídica' als poders públics de Catalunya.
El tribunal català
determinava que les
administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el
ciutadà, 'de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística'.
A més, afegia que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del
català com a llengua d'ús normal a les administracions 'mentre no comporti imposició', i
que la Sala Contenciosa-administrativa del TSJC
considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal 'no afecta
ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial'.
En el cas de la
Diputació de Lleida, s'han anul·lat els articles 2, en el que es diu que el
català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el
5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, s'anul·la el que fa referència al que
el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició
formal expressa. Aquests articles fan referència a l'expedició preferent
de documents o testimoniatges d'expedients en català i occità aranès així com
també les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques i
jurídiques residents en els àmbits català i aranès. També a l'obligació de fer
només impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani i
que en aquests el text en català o aranès figuri sempre de forma preferent,
i que el personal de la Diputació empri el català en les comunicacions
administratives orals.
Finalment també s'anul·la
que les disposicions de la Diputació es publiquin només en català o aranès.
Pel que fa a la
Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català
com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7
i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de
documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho
demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les
versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho
demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància
especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català
en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en
castellà; o bé que les disposicions de la diputació s'han de
publicar en català.
D'aquesta manera, el
TSJC va estimar parcialment els recursos presentats per l'entitat Convivencia Cívica Catalana (CCC).
Les dues diputacions
van recórrer les sentències davant del Suprem
per un suposat defecte formal, al·legant que CCC no està legitimada per impugnar els reglaments lingüístics. Però el Suprem sí
que considera que l'entitat pot presentar aquests recursos i, per tant, dóna
validesa a les sentències del TSJC, sense entrar al fons de l'assumpte.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada