Benvolguts,
Les paraules del franquista Wert ahir, han estat contestades per gairebé tots els articulistes
catalans no fatxes i per cap articulista espanyol sigui fatxa o no ho sigui...
Presentem dos articles sobre el tema:
1.
A La Vanguardia: Enric Juliana. El ministro incendiario
2.
Al PuntAvui: Carles Ribera. No és Wert, és Espanya
De fet tots dos articulistes arriben
a la mateixa conclusió: És l’ADN, imbécil!
Enric Juliana. El ministro incendiario.:
En Juliana es fa una pregunta: ¿Por qué lo dijo?
I ell mateix es
respon:
·
En primer lugar, porque eso es lo que piensa. Wert no se halla muy lejos
del sector de la derecha que considera que la actual mayoría absoluta del
Partido Popular debiera haber servido para abatir el modelo escolar catalán.
Pensamiento FAES. O sigui l’ADN!
Aquí és on cal aclarir que la resposta correcta seria:
Perquè gairebé tots els espanyols, no establerts
a Catalunya, són víctimes de la síndrome de franquisme sociològic i pensen això...
Era vox populi que el Wert i la Gomendio s’entenien. A més si
aneu a l’enllaç Montserrat
Gomendio Kindelán hi
trobareu sucoses informacions de corrupció institucionalitzada, frau fiscal, paradisos
fiscals, Luxemburg, Miami, Panamà,
República Dominicana, etc.
I ara l’article:
1.
El ministro incendiario
Enric Juliana en La Vanguardia
el 14 mayo, 2015
Comparar la actual enseñanza
del castellano en las escuelas de Catalunya con el trato que recibió el catalán
durante el franquismo es un acto de mala fe.
Quienes nacimos en las proximidades del Plan de
Estabilización aún recordamos las primeras y rudimentarias clases de catalán,
fuera del horario escolar, a principios de los años setenta, cuando el sector
más inteligente de la dictadura comenzó a realizar ejercicios transitivos.
El ministro José Ignacio Wert hizo ayer esa
comparación en Madrid y se retractó al recibir el eco de sus palabras. ¿Por qué lo dijo?
·
En primer lugar, porque eso es lo que piensa. Wert no se halla muy lejos
del sector de la derecha que considera que la actual mayoría absoluta del
Partido Popular debiera haber servido para abatir el modelo escolar catalán.
Pensamiento FAES.
·
En segundo lugar, porque creyó interpretar
la partitura electoral del PP.
·
Tercer motivo: Wert es un ministro en
tiempo de salida. Su número dos, la secretaria de Estado de Educación Montserrat
Gomendio Kindelán, abandona la semana que viene el puesto, para trabajar
como alto cargo de la OCDE en París, ante la estupefacción de los demás ministros y secretarios de
Estado, hoy remando en galeras. Wert
y Gomendio contrarerán matrimonio en los próximos meses.
Enric Juliana
“Superar el seu rècord de misèria política
semblava difícil i ho ha fet”
http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/854090.html
http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/854090.html
2. No és Wert,
és Espanya
14/05/15 02:00 –
En Carles Ribera presenta dates sobre decrets contra el
català i després d’aclarir que fugir d’Espanya
i del seu ADN és una qüestió de dignitat,
acaba l’article dient:
- Wert no és el problema, només és el sicari de torn. O sigui l’ADN!
Si us hi fixeu, els anys i els decrets contra el català que
enumera, són molts dels que vàrem presentar en aquest Bloc en un munt d’apunts
del final del més passat sota el títol genèric Cronologia de les actuacions genocides
espanyoles contra Catalunya. Ja vàrem explicar que hi ha molts
llibres sobre anticatalanistes militants o sobre la persecució del català, per
exemple: “La persecució política de
la llengua catalana” publicat per Francesc Ferrer i Gironès, o Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història, del mateix autor,
o Cornuts i pagar el beure. El discurs anticatalà a la premsa espanyola,
de Josep Huguet o molts altres llibres de Josep Benet i d’altres)
I ara l’article:
El ministre Wert va intentar ahir amb èxit notable superar el seu
rècord de misèria política comparant la suposada discriminació del castellà a
Catalunya amb la que tenia el català “en altres èpoques”.
Una frase que poques
hores després va intentar matisar amb poca fortuna perquè el seu odi contra el català està prou
acreditat. De totes maneres, cal atorgar al senyor ministre el dubte
de si “altres èpoques” vol dir necessàriament el franquisme. Més que res perquè
en la història d'aquest país dissortat hi ha tot un catàleg d'exemples de
persecució per triar i remenar. Per tant, Wert potser es referia al franquisme, quan la
política lingüística es feia amb pistola i depuracions en massa en
comptes de buscar consensos democràtics com el que ha permès una immersió
lingüística que garanteix el coneixement tant del català com del castellà. Però
potser feia la comparació pensant en la reial cèdula del 1768 que prohibia l'ensenyament del català
a les escoles i es foragitava l'idioma dels jutjats. O a la llei Moyano del 1857,
que prohibia el català a tot el sistema escolar. O a la reial cèdula del 1772 que
ordenava a tots els comerciants que portessin els llibres de comptabilitat en
castellà. O a la del 1779 que prohibia representar, cantar i ballar en
català. O a la normativa del 1838 que prohibia l'ús del català en els epitafis
dels cementiris, ni morts ens deixaven descansar en pau. O a la circular de 1846 que
prohibia les receptes en català. O a la prohibició, el 1898, agafeu-vos fort, de parlar per
telèfon en català. És una breu relació d'exemples als quals caldria afegir els
morts, agredits o castigats pel fet de parlar una llengua o defensar-ne l'ús.
Amb quina d'aquestes atrocitats és comparable la situació d'un idioma com el
castellà, cooficial, obligatori a Catalunya i blindat per l'Estat?
Fotre el camp d'aquesta
Espanya que practica el genocidi lingüístic sempre que té prou força per fer-ho
ja no és qüestió de ser o no ser espanyols sinó de tenir o no tenir dignitat. Wert no és el problema, només és el sicari de torn.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada