Benvolguts,
Us comento un
article d’avui, de títol El
maestro Francesc Burniol, del notari-tertulià Juan-José
López Burniol. L’article recorda el besavi del notari, Francesc
Burniol i Perich, amb motiu d’haver-ne aparegut una biografia feta per Margarida
Colomer apart d’altres fonts bibliogràfiques, i
n’explica unes quantes facècies: Era nascut a Palamós el 1870 i va ser mestre d’Argentona durant
gairebé 50 anys,
del curs 1893-94 fins el 1940-41. Tenia una metodologia pròpia, sense
llibres, fora dels de matemàtiques, i el dictat diari, exercici que malauradament ara no s’utilitza.
Aquest mestre com molts altres ciutadans dels territoris ocupats fou castigat
per les forces d’ocupació:
·
Cal esmentar el mètode de càstig usat, que conec
molt bé perquè un oncle meu, mestre de l’Escola
Normal de la Generalitat també el va patir: el que en deien depuració,
usant la delació
dels habitants dels pobles (sovint amb càstigs també als que es
demostrava que no delataven prou), encapçalats per les forces vives
del poble, l’Alcalde, el
Jefe de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el Cura
Párroco-Regente y els padres de familia (hi trobo a faltar el cap de la Guàrdia Civil!)…
·
També
cal esmentar la simbología nazi-feixista, Saludo a Franco.
¡Arriba España!...
·
Crec que cal fixar-se en l’odi de les forces d’ocupació contra la població
civil que no havia fugit i la
incitació a l’odi dels propis conciutadans de dretes contra els susceptibles de ser castigats,
els mestres d’esquerres, laics, amb mètodes pedagògics potents, els
pertanyents a partits nacionalistes com ERC o UDC,
els ciutadans que eren senzillament d’esquerres, els que pertanyien a sindicats
socialistes o anarquistes o trotsquistes, etc. Els feixistes en deien fer depuracions
i cal tenir en compte que estava perfectament organitzat i que hi havia una
escala de càstigs perfectament definida: expulsió del seu lloc de treball, suspensió de sou durant
diversos mesos (com li va tocar al meu pare), presó amb tortures amb ingestions d’oli de
resina (mortal) i judicis sumaríssims, sense garanties, que podien acabar amb
afusellaments (com el del president Companys).
Uns tasts:
·
Además, Burniol impartía clase a adultos por la
noche para enseñarles a leer y escribir (había
una elevada tasa de analfabetismo), sin percibir por ello retribución.
·
Y, aparte de este su quehacer como
maestro, Burniol -dice Margarida Colomer- asumió “una compromiso más allá de la escuela”,
centrado “en una lucha infatigable para la defensa de la cultura, de la
enseñanza y de la escuela pública”. No es extraño que -como escribe Lladó- “por
su ideario político, al que nunca renunció, Burniol no (fuese) bien visto por
el sector derechista de la villa”. Lo pagó cuando llegó el momento.
·
El momento llegó -cuenta Colomer- al
terminar la Guerra Civil. Fue depurado con otros funcionarios de Argentona (según
consta en el archivo, “votaba izquierdas”). No
obstante, la Inspección Provincial de Primera Enseñanza le rehabilitó para el
curso 1939-1940.
·
Y fue entonces cuando ocurrió lo que hoy cuesta entender. Copio un escrito dirigido al presidente de la Comisión Depuradora del Magisterio: “Saludo a Franco. ¡Arriba España! Los infrascritos, Alcalde,
Jefe de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Cura Párroco-Regente y
padres de familia, sorprendidos al haber llegado a su conocimiento que el
Maestro Nacional don Francisco Burniol Perich ha sido rehabilitado por esta
Comisión (¿) acuden a V. S. con el mayor respeto para rogarle que (¿) se revise
tal acuerdo”. Y, acto seguido, dan
las razones para dicha revisión: “No es un criminal, no es un funcionario incapacitado
intelectualmente, tampoco es un profesor negligente en sus actividades
profesionales, pero es (y esto sí que lo es con
todas sus potencias anímicas)
un hombre desafecto al régimen,
desafección que sería peligroso dejar que pudiese infiltrarse en las almas de
los niños confiados a su cargo”.
Juan-José López Burniol
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada