Benvolguts,
Us passo un assaig de la Marta Malleu sobre:
Quina llengua ha de tenir la República
Catalana?
Vam assistir a la
xerrada/debat que es va fer a VilaWeb el dia 10 d’abril de 2015. Parlaven Antonio Baños, escriptor, periodista i
membre de Súmate i Carme Junyent,
lingüista, professora a la Universitat de Barcelona, recerca en llengües
amenaçades.
Primer unes notes sobre
els conferenciants:
Antonio Baños (Súmate)
De VilaWeb:
D’una entrevista amb
Bel Zabala
Ser independentista no és cap ideologia,
sinó un camí per a arribar a la República Catalana, i això ja no és cap
projecte utòpic. Ara cal
centrar-se en la manera de construir aquesta república per fer-ne 'un bon lloc on
viure', i fer-ne caure 'ídols, tabús, privilegis, pors i oligarques'. Ho
sosté el periodista i escriptor Antonio Baños, autor del llibre 'La rebel·lió catalana' (La Butxaca, 2013).
El procés
independentista és com l'adolescència. Tots la volem passar ben de pressa i
arribar a la maduresa.'
'No hem de parlar tant d'independentisme i
parlar més de la República Catalana i com la construirem.'
'Ens barallarem sobre
com fer la República Catalana, i serà una baralla engrescadora.'
'Ser independentista no és cap ideologia,
és un camí; per això hi ha independentistes carlins i independentistes
anticapitalistes.'
'Hauríem de dir-nos República Municipalista de Catalunya.'
'Hem de fer una administració exactament
oposada a l'espanyola: si allà el poder són els ministeris, aquí ho hauran de
ser els municipis.'
Països Catalans: 'Formem part
d'una nació cultural, i tant de bo forméssim part d'una confederació política.'
—I pel que fa a la
llengua?
—Jo aquí penso com en Vicent Partal, que havia manifestat que no hauríem de tenir una llengua oficial. Que hi ha països com els Estats Units, Mèxic o la Gran Bretanya que no tenen llengua oficial perquè tenen moltes llengües. L'estat català ha de parlar en català, evidentment, i s'ha d'ensenyar a les escoles en català, això no crec que hagi de discutir-se. Ara, l'administració ha d'estar al servei dels administrats i adreçar-s'hi en la llengua que l'entenguin. En això també hem de fer el contrari que els espanyols. Allò de 'hábleme en cristiano que no le entiendo' en una finestreta, que no ens passi mai! L'administració ha d'estar al servei de qui viu aquí. No veig llengües oficials, ni anar perseguint ningú. Ara, el català és la llengua i el centre de l'estat.
—Jo aquí penso com en Vicent Partal, que havia manifestat que no hauríem de tenir una llengua oficial. Que hi ha països com els Estats Units, Mèxic o la Gran Bretanya que no tenen llengua oficial perquè tenen moltes llengües. L'estat català ha de parlar en català, evidentment, i s'ha d'ensenyar a les escoles en català, això no crec que hagi de discutir-se. Ara, l'administració ha d'estar al servei dels administrats i adreçar-s'hi en la llengua que l'entenguin. En això també hem de fer el contrari que els espanyols. Allò de 'hábleme en cristiano que no le entiendo' en una finestreta, que no ens passi mai! L'administració ha d'estar al servei de qui viu aquí. No veig llengües oficials, ni anar perseguint ningú. Ara, el català és la llengua i el centre de l'estat.
i Carme
Junyent (lingüista)
De VilaWeb:
Escoltar-la (Carme Junyent)
t'obre la ment. Preocupada per la mort de les llengües, avisa que el català es pot morir si no fem res
per evitar-ho i que ara és un bon moment de recuperar la il·lusió necessària
per a sortir-nos-en. No creu que la
independència arribi amb un pa sota el braç per garantir la supervivència de la
llengua. Molt crítica amb els qui proposen la cooficialitat del català i el
castellà en el futur estat, obre amb els seus coneixements un ventall ampli de
propostes per a aturar la reculada del català. Cal un discurs engrescador
centrat en la gent. Cal aprofitar la situació de multilingüisme que té el país.
Cal eradicar conceptes obsolets.
NOTES QUE VAIG TROBAR
INTERESSANTS:
·
Que el català està
en perill, en regressió, que no és la llengua de comunicació.
·
El territori on havia
sorgit aquesta llengua està fragmentat
·
Però és la
llengua d’aquest territori (i cap més)
·
I ha de
funcionar amb totes les, gairebé, tres-centes llengües que es parlen en aquest
moment al territori, en aquest moment.
·
Que la immersió
només funciona (funciona?) a primària. Després s’abandona.
·
Oficial és una
paraula tòxica. Oficial té connotacions d’autoritat. I no ha de ser la llengua de l’autoritat.
Ha de ser la llengua franca
·
No s’ha de fer el
català oficial. És la llengua del país i prou. Serà la llengua
de la República Catalana.
·
Ens hem d’allunyar
dels tics dels Estats del segle XIX, L’autoritarisme.
·
No ha d’anar de
dalt a baix. Ha de ser la gent. De baix a dalt.
·
Per això cal el
compromís personal
·
Per això cal
potenciar el prestigi de la llengua
·
Enviar missatges
positius
·
La única cosa
que ens pot posar d’acord és el futur
ALGUN COMENTARI AL
VOLTANT DE LA LLENGUA DEL PAIS
És un debat que
aixecarà molta polseguera: una sola llengua oficial? Dues llengües? Bilingüisme?
S’equivoca en Junqueras amb això de les dues
llengües oficials. El castellà es menjaria el català en un moment. Aquí som catalans de nom, de parla, de país
S’equivoca en José Rodriguez en el seu article
prepotent on defensa la cooficialitat de català i castellà: “Como todo consenso
es un equilibrio (el del català i el castellà) y ese sector minoritario del
independentismo identitario que pretende cuestionarlo cree que eso permitirà
mejorar su posición. Creo que es un gran error”. Es poden aprendre
vint-i-cinc llengües (que és el que convindria) però la llengua del país és el
català. Parla de “consenso” entre el català i el castellà, consens a la força,
oi?
Que consti que jo soc
una entusiasta de totes les llengües!
En fi, hi haurà
controvèrsia i les coses ens han de quedar clares.
LA HISTÒRIA ES
REPETEIX, SI MÉS NO HI HA MOLTS EXEMPLES DE COMPORTAMENTS SEMBLANTS.
Els Sumeris vivien a Mesopotàmia, la terra fèrtil que hi ha entre el Tigris i
l’Èufrates, al tercer mil·lenni abans de Crist. Reis de l’Est i de l’Oest. Parlaven sumeri i tenien una gran
cultura.
Els Assiris, semites
Akkadis, vivien al sud oest dels
Sumeris. Parlaven Akkadi.
Quan el poder sumeri era fort els semites que
vivien al sud oest hi entraven a treballar, quan el poder era dèbil els semites
entraven a dominar.
Quan Sargon (un semita akkadi) al segle XXIV a.C. es
rebel·la contra el rei de Sumer i guanya, tant la cultura akkàdia, que es
nodreix de la sumèria, com la llengua akkàdia substitueixen a poc a poc la llengua sumèria.
Com?
Promoció de la llengua akkadia, les ciutats
sumèries continuen tenint els seus reis però amb un governador semita, control del cens, control de la producció,
control dels sotmesos, control comunicacions, control comerç, exèrcit
professional, funcionaris semites del clan o tribu de Sargon, tribunal
internacional de savis sumeris canviats per semites, adjudicació de totes les
titulacions dels antics reis sumeris. Apropiació també de tota la tradició literària dels
sumeris. Finalment el sumeri queda només per la religió i la literatura.
dia 10 d’abril de 2015 a VilaWeb
A VilaWeb trobareu el
vídeo d’aquesta primera sessió del
cicle “les llengües de la República Catalana”.
El 14 d’abril hi ha
una altra sessió del mateix cicle amb Pau Vidal i Ricard Biel
Marta Malleu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada