dilluns, 16 de març del 2015

15/03/15. Josep M. Fonalleras. Podemos. Aventura en comú. Quina història “comuna” coneix? La Unidad de destino en lo universal? de la Falange. El Justo derecho de conquista de Torrente Ballester. Franquisme sociològic...

Benvolguts,
Avui presentem dos apunts: un altre article de Nació Digital del dia 12 sobre l’entrevista al secretari de Procés Constituent de Podemos i número 3 del partit Juan Carlos Monedero (quin nom que llueix, eh!) en que va parlar dels cinc segles de vida en comú, seguit d’un comentari de Josep M. Fonalleras a l’endemà, també sobre l’entrevista.

Si aquest tal Monedero és professor de Ciència Política i no coneix la història “comuna” dels Països de la Confederació Catalano-Aragonesa i del Reyno de Castilla dels darrers 500 anys, què dimonis coneix? La història franquista d’Espanya? La Unidad de destino en lo universal de la Falange? La que el seu pare li havia contat, que potser com el del José Bono era falangista i també n’estava content? No ha sentit parlar del Justo derecho de conquista de Gonzalo Torrente Ballester, que Joan B. Culla i Clarà explicà en l’article Salamanca: papeles y mentiras del 2002 al diari El País, i que acaba amb aquest paràgraf:
En fin, tal como están hoy las cosas, es de temer que los añorados 'papeles de Salamanca' sigan allí por bastante tiempo. Pero no en nombre ni al servicio de ningún proyecto archivístico on line o de criterio científico alguno sino, como dijo en 1995 Gonzalo Torrente Ballester con una franqueza por la que le debemos gratitud, 'por justo derecho de conquista'. Pues bien, siendo así, sería de agradecer que, por lo menos, los conquistadores y sus herederos se ahorrasen y nos ahorrasen el recochineo.
Doncs sembla que només ha begut en les fonts del franquisme. Bon bagatge! Ja hem dit moltes vegades en aquest Bloc que una immensa majoria dels espanyols, de dretes, d’esquerres, de dalt i de baix estan inclosos en una classe (mot taxonòmic) o en un conjunt (mot matemàtic) anomenat franquisme sociològic...

Vegem els articles:
1. Monedero veu la independència com un somni «no real»
"Portem cinc segles d'aventura en comú", assegura el número tres de Pablo Iglesias
EP | Actualitzat el 12/03/2015 a les 09:56h
Juan Carlos Monedero, amb Ada Colau, en un acte aquest dimecres a Barcelona. Foto: Europa Press

El secretari de Procés Constituent de Podem i número 3 del partit, Juan Carlos Monedero, ha assegurat aquest dijous que veu la independència com un somni "no real", i ha evitat posicionar-se sobre l'organització d'un referèndum d'independència en cas de ser claus després de les eleccions espanyoles.

En una entrevista a TV3, ha defensat el dret a decidir "en sentit ampli", i ha vist com "un disbarat" una ruptura de Catalunya amb Espanya fruit d'un xoc de trens. "El somni de començar de nou pot semblar una solució adequada però després no és real, perquè portem cinc segles d'aventura en comú", ha argumentat."

Monedero creu també que hi ha una Espanya progressista, que serà capaç de dialogar sobre temes que s'han dut a "un carreró sense sortida", i ha remarcat que Podem va néixer precisament per obrir portes.

2. Aventura en comú
13/03/15 02:00 - Josep M. Fonalleras

¿No havíem quedat que Podemos naixia justament per canviar-ho tot?
Una de les premisses inicials de Podemos, potser la més vistosa i la que a hores d'ara genera més rèdits a les enquestes, és el capgirament de l'statu quo establert i la seva substitució per un ideari certament contrari al que la famosa “casta” ha defensat al llarg dels segles. No em penso pas que la irrupció de Podemos generi una revolució que destrueixi el sistema capitalista, posem per cas, però sí que la seva fórmula confia molt en maneres de fer diferents, en allò que hem entès com un aprofundiment de la democràcia al servei dels més febles. Diguem que Podemos és això. Ara no és el moment de dir –perquè seria una llarga discussió– si el discurs és més o menys populista, més o menys fals, més o menys subvencionat, o més o menys demagog.
Ara, parlem de Podemos en un altre sentit. Un dels seus principals líders, el senyor Monedero, ha dit, textualment, que “el somni de començar de nou pot semblar una solució adequada però després no és real, perquè fa cinc segles que tenim una aventura en comú”. Ostres. Es referia a Catalunya, és clar. Sense entrar en el fons de la qüestió i només atenent el relat polític de Podemos, hom podria afirmar també que “no canviarem el sistema, tot i que és un somni pel que significa de començar de nou, perquè, saps què?, ja fa segles que convivim plegats sota les castes”. ¿O no és això? ¿Quin argument és aquest de “l'aventura en comú”, més aventura per a uns i més comuna per a uns altres? Com que les coses són així, vés quines ganes de canviar-les ara.
Però, ¿no havíem quedat que Podemos naixia justament per canviar-ho tot?
Ja ho deia José Antonio: “Enfront del marxisme i el liberalisme, el feixisme sosté que hi ha una cosa superior als partits i a les classes, de naturalesa permanent, transcendent i suprema: la unitat històrica que anomenem Pàtria.”

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada