dilluns, 9 de març del 2015

08/03/15. Els putos amos. Reflexions sobre Lenin i el seu llibre L’Imperialisme, fase superior del capitalisme i Baran i Sweezy i el seu llibre El capital monopolista.

Benvolguts,
Realment del mon actual, creat pels rics, se n’aprofiten els rics. Stuart Mill, Adam Smith, Ricardo i els de més cap aquí de l’ala liberal consideren que el mon és capitalista i és dels rics. Han venut bé l’article, amb guerres quan ha calgut, i els rics, siguin països, negocis, indústries o bancs, s’han convertit en els putos amos en cada ocasió i territori. Per contra en Lenin deia, i té un llibre que ho explica, que L’Imperialisme és la fase superior del capitalisme. El marxisme abans de Lenin, i amb Lenin, tenia un contingut político-econòmic notable. Amb la Unió soviètica i els seus acòlits, amb la Xina i la seva àrea d’influència i amb Iugoslàvia i el seu entorn varen demostrar la seva potència. I varen guanyar la Segona Guerra mundial i totes les guerres que se’ls varen posar al davant (inclosa la del Vietnam). Tenien uns punts molt forts, com la força amb la que varen liquidar l’Alemanya Nazi, l’avanç soviètic a tota l’Europa oriental, amb el trasllat de científics alemanys experts en coets a Rússia així com la Gran Marxa i la liquidació del règim de Txang-Kai-Xec. Tanmateix es va demostrar a la llarga que tenien molts punts febles i malgrat la satel·lització de l’Europa Oriental, la força amb la que dominaven aquesta Europa Oriental va fer que els satèl·lits no desenvolupessin les seves pròpies possibilitats. En resum, el socialisme soviètic no va ser capaç de fer que els satèl·lits actuessin per ells mateixos i com a conseqüència, a tots els nivells, no tenien esma de continuar. Per això la fi del teló d’acer fou tant ràpida a partir de la caiguda del Mur de Berlin i la dessatel·ització fou també tan ràpida...

Els economistes americans Paul A. Baran i Paul M. Sweezy varen publicar el 1966 un llibre anomenat El capital monopolista, d’obligada lectura, que actualitzava la qüestió. Els autors, neo-marxistes americans analitzen el mon econòmic dels EUA fins aquell moment i en treuen conclusions. Conclusions que 50 anys més tard, havent-se esdevingut les guerres al Vietnam i a l’Orient mitjà així com la fi de la Unió Soviètica (però no de Rússia) i les primaveres àrabs, la força econòmica dels controladors de l’extracció, transport i control del mercat dels combustibles i les pel·lícules o reportatges com Inside Job o Margin Call, ens fan treure conclusions actualitzades. Conclusions actualitzades del comunisme i del liberalisme que comencen amb la universalització del que Baran i Sweezy anomenen La teoria de l’excedent i que en el llibre es refereix al mercat dels EUA però que ara ja és universal. L’economista Bellod Redondo de la Universidad Politécnica de Cartagena fa una molt bona (i espessa) anàlisi, sobre les teories de Baran i Sweezy:
L’article de Bellod Redondo, de títol Monopolio e irracionalidad: microfundamentos de la teoria Baran–Sweezy, té un capítol de conclusions del que en traiem uns tasts:
  • La teoría del excedente de los economistas norteamericanos Paul Baran y Paul Marlor
Sweezy supone un salto cualitativo en el analisis microeconomico al considerar el monopolio
como la forma normal de desarrollo del capitalismo moderno. En este trabajo hemos
procedido a formalizar en terminos de microeconomia convencional dos de sus
principales hallazgos: el esfuerzo de ventas y la irracionalidad economica.
  • Para estos autores, la tendencia del sistema a organizarse en monopolios supone
dejar en un segundo plano la competencia vía precios lo cual impide al sistema alcanzar
el equilibrio competitivo de pleno empleo e imprime al sistema una tendencia al
subempleo permanente (un nivel de empleo inferior al del equilibrio competitivo).
Pero la sustitucion de la competencia via precios por la competencia mediante esfuerzo
de ventas actua como fórmula contrarrestante de las tendencias criticas del
sistema: el esfuerzo de ventas potencia el consumo y permite aumentar la demanda
de bienes más alla del equilibrio del monopolio tradicional.
  • La estructura de preferencias del consumidor, al contrario de lo que preconiza la microeconomia
convencional, no son consideradas independientes de las decisiones de las empresas, en particular de
las decisiones sobre publicidad o variaciones cosméticas de bienes ya existentes. En definitiva se trata de
un sistema económicamente irracional por cuanto podríamos lograr un mayor nivel de bienestar para
los individuos reordenando los recursos que el sistema despilfarra en esfuerzo de ventas.

Aquestes reflexions venen a tomb de les il·lícites actuacions a nivell mundial dels putos amos, en dos casos concrets: les sicavs i els paradisos fiscals, que comentarem demà.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada