divendres, 27 de febrer del 2015

27/02/15. Odei A.-Etxearte. I la rebel•lió?. I la rebel•lió? I la rebel•lió?. I la rebel•lió? I la rebel•lió?. I la rebel•lió? I la rebel•lió?. I la rebel•lió? I la rebel•lió?. I la rebel•lió? I la rebel•lió?. I la rebel•lió? I la rebel•lió?. Collons!

Benvolguts,
Escrit, molt poètic, de la periodista ben coneguda d’aquest Bloc Odei A.-Etxearte. El títol és una pregunta que ens hauríem de fer cada matí en llevar-nos:
I la rebel·lió?

L’Odei ens explica que ja estem tips de sentir sempre la mateixa cantarella:
·        Un cop més, una sentència del Tribunal Constitucional contra una llei catalana perquè envaeix competències de l'Estat.
·        I això dels referèndums, com tantes altres coses, o passa per Madrid o no passa per enlloc
I ens aconsella:
·        No pateixin: llegir encara no és il·legal. De moment.
·        No malpensin, que això de fer funcionar el cervell aviat serà pecat si ho determina la Conferencia Episcopal Española i acabarà afegint-se al currículum de l'assignatura de religió a les escoles. Paraula de LOMCE.
·        Ara que tants catalans havien normalitzat el dèficit democràtic, les institucions de l'Estat espanyol cauen en la matusseria de recordar que hi ha una anomalia democràtica crònica en plena Unió Europea. No val acostumar-s'hi, sinó reaccionar d'una vegada.

Odei A.-Etxearte
27/02/2015
I la rebel·lió?
"Tot està tan gastat que fins i tot costa trobar un bri d'heroïcitat en gestos tan lògics com el fet que un jutge dediqui el seu temps lliure a fer el que li plagui"
El dolç despertar dels que hivernaven en l'espessor del procés. Tranquils, tot és on estava, fins i tot la rèmora de la son: el contagi sempre és gràcies als altres. Però la rebel·lió comença a ser inexcusable. És com si ja ho haguéssim viscut. Les llenties del dinar, la veïna sortint a estendre la roba al balcó de dins, el cafè de deu minuts a la barra del bar abans d'entrar a la feina, aquell dilluns que decideixes deixar de fumar, un cop més, una sentència del Tribunal Constitucional contra una llei catalana perquè envaeix competències de l'Estat. No saps si va ser ahir, abans d'ahir o la setmana passada perquè la quotidianitat t'embriaga la memòria. Diuen que el nucli dur de la llei de consultes és inconstitucional i que, per tant, el decret inicial de convocatòria del 9-N també ho és. Tot plegat, perquè es volia encobrir la convocatòria de veritables referèndums. I això dels referèndums, com tantes altres coses, o passa per Madrid o no passa per enlloc. No pateixin: llegir encara no és il·legal. De moment.

El TC s'ha de pronunciar encara sobre el procés participatiu, que també va ser convenientment recorregut per l'advocat de l'Estat. Així que, poden vantar-se d'haver desobeït l'Estat votant en una consulta suspesa temporalment per l'alt tribunal, però no ha arribat l'hora de tornar a penjar a Instagram la seva foto a peu d'urna com un acte subversiu i, aleshores sí, il·legal. El TC es programa l'agenda amb criteris inescrutables. ¿Deu tenir a veure amb el fet que la querella de la fiscalia contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau és, precisament, per la celebració d'aquell procés participatiu? No malpensin, que això de fer funcionar el cervell aviat serà pecat si ho determina la Conferencia Episcopal Española i acabarà afegint-se al currículum de l'assignatura de religió a les escoles. Paraula de LOMCE.

Tot està tan gastat que fins i tot costa trobar un bri d'heroïcitat en gestos tan lògics com el fet que un jutge dediqui el seu temps lliure a fer el que li plagui; sobretot si decideix destinar-lo a redactar una constitució per a la república catalana en comptes de sortir al cinema o a sopar amb els amics. En aquesta letargia diària fa mandra que el ple del Consell General del Poder Judicial l'expulsi i l'empenyi fins al pedestal dels màrtirs de la pàtria. O fins als primers llocs d'una llista electoral. Ara que tants catalans havien normalitzat el dèficit democràtic; s'havien acostumat a viure sense poder decidir, distrets mentre Pablo Iglesias puja com l'escuma, Uma Thurman retrata la impostura, Luis Bárcenas esquia a Baqueira i una capa quilomètrica fa caure Madonna sobre l'escenari dels Brit Awards, les institucions de l'Estat espanyol cauen en la matusseria de recordar que hi ha una anomalia democràtica crònica en plena Unió Europea. No val acostumar-s'hi, sinó reaccionar d'una vegada.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada