Benvolguts,
En el Bloc Els bons
patricis hostatjat al directe.cat en Miquel
Pérez Latre ens va subministrant píndoles d’il·lusió
contínuament.
Avui en l’apunt La
independència serà acordada, i tant! ens parla de la DUI (Declaració
Unilateral d’Independència) i diu que
El Regne d’Espanya només serà obligat a
pactar el procés d’independència per part dels seus creditors internacionals
(interessats a prevenir l’esclat de la bomba del deute), quan el món sàpiga que
la nostra voluntat de secessió és ferma i definitiva, és a dir, després
d’haver-la declarat solemnement al nostre Parlament.
La seva explicació és diàfana:
La plena sobirania del
nostre país només serà possible de manera acordada, però just després que
Declarem la independència.
Aquest argument és usat repetidament per l’Albert Pont del CCN en el seu llibre Delenda est Hispania i per tots els opinadors
de pes:
Elisenda Paluzie,
http://www.naciodigital.cat/noticia/76782/paluzie/cal/fer/dui/controlar/territori/infraestructures/hisenda
Xavier Sala i Martin,
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/09/sala-i-martin_un_dia_haurem_d_incomplir_la_llei_pero_nomes_pot_ser_un_sol_cop_102894.php
etc.
5.1.2015. 00:00 H
Miquel Pérez Latre
La independència serà acordada, i tant!
Un dels ítems que el dependentisme, del Partido Popular a
Podemos, repeteix darrerament dia i nit és aquell que afirma que la independència,
si és que algun dia s’assoleix, només podrà ser si és pactada amb Espanya.
Tanta insistència té un objectiu clar, que no amaguen els enemics de la plena
sobirania del nostre poble, el d’evitar a tota costa la imminent convocatòria d’unes
eleccions plebiscitàries que desemboquin,
com ho faran, de manera natural, davant del tancament en banda del Govern
espanyol, en una Declaració d’Independència. De fet, amb tanta insistència,
el que pretenen sobretot es confrontar en l’imaginari les dues coses: DUI i
pacte.
Assolit l’objectiu de blocar per terra, mar i aire la possibilitat de convocar
una consulta a l’escocesa, ara es tracta d’evitar l’única alternativa, la
que la majoria dels països que han obtingut la independència a l’Europa dels
darrers cent anys han emprat: una votació parlamentària com a conseqüència d’unes
eleccions que hagin generat un mandat democràtic clar i diàfan sobre la
voluntat d’independència de a comunitat política afectada.
I no, amigues i amics, per més que s’entestin. Procés pactat entre parts i Declaració d’Independència no només no són incompatibles, sinó que només (radicalment, només!) la segona pot generar l’escenari per fer la primera possible. Certament, no podem declarar la plena sobirania al Parlament sense assegurar-nos prèviament que, bàsicament, amb el control del territori i la hisenda, serem capaços de sostenir-la al dia següent i començar a negociar els primers reconeixements internacionals. Però també, tal i com ens ha deixat ben clar fins ara, des del Partido Popular a Podemos (amb el seu intent de retornar-nos al bucle de la reforma constitucional), està meridianament clar que el Regne d’Espanya només serà obligat a pactar el procés d’independència per part dels seus creditors internacionals (interessats a prevenir l’esclat de la bomba del deute), quan el món sàpiga que la nostra voluntat de secessió és ferma i definitiva, és a dir, després d’haver-la declarat solemnement al nostre Parlament. Així que sí, la plena sobirania del nostre país només serà possible de manera acordada, però just després que Declarem la independència.
I no, amigues i amics, per més que s’entestin. Procés pactat entre parts i Declaració d’Independència no només no són incompatibles, sinó que només (radicalment, només!) la segona pot generar l’escenari per fer la primera possible. Certament, no podem declarar la plena sobirania al Parlament sense assegurar-nos prèviament que, bàsicament, amb el control del territori i la hisenda, serem capaços de sostenir-la al dia següent i començar a negociar els primers reconeixements internacionals. Però també, tal i com ens ha deixat ben clar fins ara, des del Partido Popular a Podemos (amb el seu intent de retornar-nos al bucle de la reforma constitucional), està meridianament clar que el Regne d’Espanya només serà obligat a pactar el procés d’independència per part dels seus creditors internacionals (interessats a prevenir l’esclat de la bomba del deute), quan el món sàpiga que la nostra voluntat de secessió és ferma i definitiva, és a dir, després d’haver-la declarat solemnement al nostre Parlament. Així que sí, la plena sobirania del nostre país només serà possible de manera acordada, però just després que Declarem la independència.
Només hi haurà negociació
sobre la independència després de declarar-la.
Miquel Pérez Latre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada