dimarts, 16 de desembre del 2014

16/12/14. Marta Rojals. ‘Seni’. '¿Lo puede repetir en castellano?' L'emmascarament sistemàtic de l'ús normal de l'idioma català és apologia de la ignorància en la mesura que oculta la realitat catalana a generacions successives de receptors.

Benvolguts.
Article “Seni” de la Marta Rojals amb arguments contundents sobre la relació castellà-català a Catalunya.
Qui és la Marta Rojals?
Uns comentaris a l’article “Seni”:
·        L’autora diu: Perquè quan fa trenta anys, quaranta, cinquanta que vius a l'estat espanyol, saber com es pronuncia la 'ny' catalana és més fàcil que no saber-ho, tret que a) t'importi un rave, o b) visquis en una bombolla. Està clar que jo hi afegiria com a motiu principal que pronunciar “seni” és una manera de menystenir-te, de demostrar el seu poder, de marcar territori, de marcar paquet, com la resta de l’article va demostrant. D’aquesta manera queda molt clar que tu i la teva llengua no existiu. Idea que s’acabarà quan siguem independents. Llavors ens adonarem que 600 quilòmetres no han sigut prou i que haurien d’haver sigut 6.000 quilòmetres...
·        Suposo que us heu fixat que sempre que demanes un tallat en un bar el cambrer, castellà, ho repeteix dient Ah un cortao? He sentit dir que en aquest cas, a part de voler-te tocar els ous, com diu la Marta Rojals, també és producte d’una mancança intel·lectual del cambrer, ja que només així interioritza el que li has demanat...
·        Una frase amb molt contingut és: Diguem que és més fàcil d'esdevenir 'indepe' per dignitat que per causes sobrevingudes.
·        Justament acabo de veure com al canal 324 en acabar la roda de preguntes en català al conseller Homs, ell mateix diu que aleshores obria el torn a preguntes en castellà...Espero que a partir d’haver llegit aquest article, tothom que repetia en castellà el que havia dit en català, i feia de traductor per tant, s’excusarà ja que seguir el joc amb el micròfon, tal com la Marta Rojals ens ha fet entendre, no és inofensiu sinó que és molt més negatiu del que sembla.  

Marta Rojals
16.12.2014
‘Seni’
Cada vegada que algú diu 'seni' per voler dir 'seny' ens explica unes quantes coses que donen per a un article. Si en descartem la ignorància, el fet de pronunciar 'seni' (o 'Companis') en un estat on tothom assegura tenir 'amigos catalanes' i estimar 'esta tierra española que es la catalana', demana perseverança. Perquè quan fa trenta anys, quaranta, cinquanta que vius a l'estat espanyol, saber com es pronuncia la 'ny' catalana és més fàcil que no saber-ho, tret que a) t'importi un rave, o b) visquis en una bombolla.

La bombolla. Jo hi crec, en aquesta bombolla. Comença a formar-se al final d'una conferència de premsa, d'unes declaracions carxoferes, d'una presentació cultural, amb una veu que diu: '¿Lo puede repetir en castellano?' L'interpel·lat, pel motiu que sigui, i avui no hi entrarem, es presta gratis a fer la feina de traductor per a uns mitjans que, pel motiu que sigui, i avui tampoc no hi entrarem, només els interessa emetre el tall 'en castellano'. Ara multipliquem-ho per generacions senceres de receptors del missatge i ja ho tenim: un efecte més que s'ha aconseguit sense que es noti 'el cuidado', perquè la pista reveladora, el '¿Lo puede repetir en ...?', només la sentim a Catalunya una mica abans de canviar de canal.

Per fer-nos una idea de la bombolla: si TV3 o Catalunya Ràdio, que com se sap són els únics mitjans a què tenim accés els catalans, ens passessin sempre els madrilenys o els andalusos parlant en klingon, seria normal de pensar que, a Madrid o a Andalusia, el castellà hi és una articulació excepcional i folklòrica, si no una invenció per tocar-nos els ous quan pugen amb nosaltres a l'ascensor. Conclusió: l'emmascarament sistemàtic de l'ús normal de l'idioma català és apologia de la ignorància en la mesura que oculta la realitat catalana a generacions successives de receptors.

Fem un salt a 'El Tema', que ara feia dies. De tant en tant surten enquestes destacant que el suport a la independència és aclaparadorament més ampli entre els catalanopensants que no pas entre els castellanopensants. La idea és atribuir a una causa identitària allò que seria conseqüència d'una discriminació: la bombolla, altra vegada. Qui no hagi patit en sa carn la xenofòbia lingüística, l'abús de tot un estat que et recorda cada dia com és de negligible la teua manera de dir —la teua veu!— s'ha estalviat un greuge essencial en tota aquesta història de la 'desafecció': un greuge que no es pot passar per alt tan fàcilment com es passa per alt una declaració en català en un informatiu o en un postpartit de lliga.
Diguem que és més fàcil d'esdevenir 'indepe' per dignitat que per causes sobrevingudes. I qui en dubti, que en faci una enquesta.

Quan la discriminació ja ha fet tot el forat que podia fer, una hom es fixa en els detalls. I, com a detall, el fet de pronunciar 'seni' em sembla una manera refinada de menysteniment: és aquest paternalisme de qui 'et vol bé' i t'ho diu així, estil còmplice, perquè l'entenguis, però a la seua manera: tampoc no en fem un gra massa, de les concessions. I perquè els entenguis a la seua manera esgarrapen el teu petit idioma, en fan una boleta i l'utilitzen per cridar-te l'atenció: ei, pel teu bé, tingues 'seni', fes bondat: una doble, triple humiliació. A la meua època, 'seny' era la paraula amb que les àvies et prevenien perquè no et deixessis entabanar pel primer borinot que et regalava les orelles amb promeses vanes. Em sembla que no cal dir res més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada