Parlem dels indecisos?
SALVADOR CARDÚS | Actualitzada el 01/12/2014
20:08
Parlem dels indecisos? / PERE VIRGILI
Certes projeccions fora de lloc dels resultats de la
mobilització del 9-N, i la interpretació confusionària d’algunes enquestes, han portat a especular sobre la necessitat de convèncer
300.000 catalans suposadament indecisos per guanyar el referèndum
d’autodeterminació. A més, el debat
polític sobre si unes eleccions per substituir el referèndum exigeixen una llista única o no s’ha mesclat amb el possible resultat
que obtindria una fórmula o l’altra, com si el dilema es reduís a sumar vots. Sobre tot això, em
permeto fer unes consideracions breus.
1. ÉS ABSURD ESPECULAR sobre el suport
a la independència a partir de les dades del 9-N, una
mobilització celebrada en unes condicions incomparables a les d’unes eleccions
formals. Passi que ho facin a Madrid per dir que el 9-N va ser un
fracàs. Però és ridícul que hi quedem atrapats els que sabem el miracle que va
suposar, vistes les circumstàncies, arribar a 2.350.000
participants.
2. IGUALMENT, ÉS INÚTIL conjecturar a
partir d’enquestes que pregunten sobre futuribles inexistents. La darrera d’El
Periódico, i que ha fet córrer tanta tinta, preguntava sobre una llista
conjunta ERC-CiU o llistes per separat, i a partir d’aquí hi ha qui s’ha
atrevit a fer pronòstics. D’una banda, anem alerta
amb la discutible precisió de les enquestes exprés, fetes amb barreges de
mostres obtingudes amb tècniques tan diferents com el telèfon i les
entrevistes online. De l’altra, tinguem en compte que l’única proposta fins avui sobre la
taula no és pas fer una llista ERC-CiU sinó superar-ne les sigles, i aquesta
opció encara no l’han considerada les enquestes que s’han fet fins ara.
Ras i curt: no tenim informació rigorosa i, a aquestes altures, hauríem de ser
més exigents.
3. LA CATEGORIA
‘INDECÍS’ és un invent demoscòpic que barreja indiferents, porucs,
desinformats, apàtics i cagadubtes, entre d’altres. La meva opinió és que la
majoria a favor de la independència no depèn tant de convèncer tres-cents mil
vots indecisos, sinó d’evitar perdre’ls entre els que ja donem per
descomptats. I no m’ho fa pensar cap
enquesta, sinó les experiències quebequesa i escocesa. El punt feble el tenim en l’aversió al risc -o la propensió a
l’ statu quo (ho vaig
explicar el 14 de gener passat en aquesta pàgina)-, que
condicionarà la decisió el dia que vagi de veritat. Aquesta batalla
no està gairebé ni plantejada. Els adversaris s’hi
acarnissaran. I s’haurà de guanyar en tres mesos!
4. LA PROPOSTA d’una gran
llista que deixi els partits en segon pla no és només per sumar una majoria de
vots a favor de la independència. Això es podria fer amb
llistes de partit separades. A més de l’impacte
internacional, el més rellevant és el dia després: caldrà un bloc que permeti
governar amb majoria absoluta els divuit mesos de transició, que seran d’una
dificultat brutal. I és clar que
importa el contingut social de la llista: és també
per això que cal escapar-se d’Espanya.
5. DEL QUE ES TRACTA és de fer un
referèndum per obtenir un mandat democràtic per la independència, oi? Doncs si va de sí o no, no em consta que en un referèndum es
distingeixin els sí més de dretes dels de més d’esquerres.
6. FINALMENT, PASSATS els divuit
mesos, el Parlament constituent del nou estat hauria de reflectir un nou mapa
polític resultat de l’extinció del dit eix nacional i només ordenat per
l’eix pròpiament ideològic.
Els divuit
mesos de partits en segon pla poden ser molt útils perquè es reubiqui ERC, es
refundi CDC, es redirigeixi UDC, es refacin els socialistes de tota mena, es
reautocritiqui ICV, es reforci la CUP i els que vulguin es retirin. Seran
divuit mesos clau per preparar bé la seva reaparició en el nou escenari.
Exposició al Directe.cat del contingut de
l’article anterior de Salvador Cardús.
2 DE DESEMBRE DE 2014 05:00 H
El membre del CATN alerta que per aconseguir una
majoria a favor de la independència és clau evitar perdre els vots que ja es
donen per descomptats més que convèncer els suposats 300.000 indecisos
En
un article al diari Ara, Salvador Cardús, reflexiona sobre el repte de
guanyar la independència i alerta d’algunes projeccions del 9-N que porten a
especular sobre la necessitat de convèncer 300.000
votants, suposadament indecisos, pel sí i assegura que és “absurd”
especular sobre l’èxit suposadament ajustat del 9-N sabent les dificultats i
les circumstàncies que es va votar. Cardús també alerta de la inutilitat de les
enquestes com la d’El Periódico sobre la suma de la coalició CDC-ERC per a fer
pronòstics, ja que la única proposta que avui hi ha
damunt la taula és una que supera les sigles dels partís i per tant, no hi ha
informació rigorosa sobre aquesta opció i per això reclama rigor en
aquest sentit.
Cardús també assegura que la
categoria d’indecís “és un invent demoscòpic que barreja indiferents, porucs,
desinformats, apàtics i cagadubtes, entre d’altres” i afirma que l’experiència al Quebec i Escòcia parla
de l’aversió al risc dels votants que “condicionarà la decisió el dia que vagi
de veritat”, i recorda que aquesta “batalla” és la gran oblidada i que només
tenim tres mesos per guanyar-la.
En aquest sentit, el sociòleg apunta que la gran llista de país, més enllà de sumar vots a favor del sí ala independència, té un paper fonamental el dia després perquè caldrà governar amb majoria absoluta una transició nacional que, assegura, serà d’una “dificultat brutal”.
Per últim, argumenta que passats els 18 mesos de transició nacional l’eix nacional deixarà pas a l’eix ideològic o eix dreta-esquerra i serà l’hora del partits que durant el període de transició hauran pogut, segons el cas, reubicar-se, refundar-se, reforçar-se..., segons cada cas.
En aquest sentit, el sociòleg apunta que la gran llista de país, més enllà de sumar vots a favor del sí ala independència, té un paper fonamental el dia després perquè caldrà governar amb majoria absoluta una transició nacional que, assegura, serà d’una “dificultat brutal”.
Per últim, argumenta que passats els 18 mesos de transició nacional l’eix nacional deixarà pas a l’eix ideològic o eix dreta-esquerra i serà l’hora del partits que durant el període de transició hauran pogut, segons el cas, reubicar-se, refundar-se, reforçar-se..., segons cada cas.
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada