dijous, 27 de novembre del 2014

27/11/14. Jofre Llombart. Els malhumorats. No saben com combatre el somriure, aquesta arma de construcció massiva.

Benvolguts,
En múltiples apunts hem glosat que els qui treballem pel procés (els processats?, els processadors?) som gent d’un bon humor exultant. Estem contents perquè sabem on anem i ens agradem, que es diu ara!
Un dels primers cops que recordo que es parlava d’aquest bon humor o la il·lusió era en una columna de La Vanguardia de la Pilar Rahola que vaig glossar i que tenia per títol:
Avui afegim a aquest sentiment de complicitat amb els nostres conciutadans del procés i d’il·lusió en el resultat, que diu en Jofre Llombart,  que de ben segur en traurem amb la independència a curt termini, hi afegim dic el complement amb l’article, que tira contra els malhumorats, que evidentment no els fa il·lusió res. O potser sí que, tal com explica el Jofre Llombart, reflecteix un estat d’ànim que és el contrari del nostre i que no els portarà enlloc (fora de que els proliferin les llagues a l’estómac!).

Els malhumorats
27/11/14 - Jofre Llombart
No saben com combatre el somriure, arma de construcció massiva
Jofre Llombart
Amb el volum de titulars que va deixar anar Mas dimarts al Fòrum, ens va passar per alt la detecció d'un col·lectiu que existia però que encara no tenia nom. Deia el president: “En processos d'alta complexitat, no es pot convertir l'anècdota o el detall en categoria principal”, i afegia: “No es poden gastar energies que no ens sobren a ocupar-se de qüestions pròpies de llepafils o de perepunyetes.” La reflexió acabava amb aquesta conclusió: “A Catalunya hi ha discussions eternes sobre temes que a l'hora de la veritat són absolutament menors, secundaris o irrellevants.” Bé, com que és temps de generositats i d'autoinculpacions, m'acuso d'haver estat còmplice d'aquest tipus de discussions. En descàrrega meva diré que no cada dia hi ha esdeveniments històrics que ens permetin acurades anàlisis de gran calat i a vegades ens perdem amb bajanades. Per això, proposo que a la llista unitària no hi hagi ni un llepafils perepunyetes. És cert que això no és el que li cal al país en aquest moment greu de la seva història. Ara bé, estenc el dret a veto a un altre col·lectiu que, a parer meu, és molt més contraproduent per als objectius que persegueix aquesta candidatura transversal: els malhumorats. Malfiï's, president, dels que comencen el dia amb cara de pal. Un mal matí el pot tenir tothom, d'acord, per tant, malfiï's dels qui comencen el dia amb cara de pal però són incapaços de canviar el rictus en tot el dia i al vespre continuen amb el rostre restret. Els malhumorats són molts i dissortadament ells sí que serien capaços de fer una llista unitària i immediata. Els uneix estar enfadats perquè:
No saben com combatre el somriure, aquesta arma de construcció massiva.
Però crec que els que somriuen són més. I davant l'empresa que hi ha per davant, president, abans que advocats, enginyers, metges, mestres, representants del tercer sector social, periodistes i polítics, el que cal és gent de bon humor o això serà insuportable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada