29/09/14. El senyor Bono. Genocidi lingüístic. Mancomunitat. Dictadura de Primo de Rivera. Segona República, Alzamiento. Francisco Franco (por la gracia de Diós). Cruzada i Guerra Civil. Dictadura de 40 anys. Transició fraudulenta. Monarquia bananera...

Benvolguts,

En l’ARA de fa una setmana va aparèixer un article de Sara González i Laia Vicens on expliquen com l’expresident manxec Bono va desplegar una llei suspesa. El títol de l’article era Bono assenyala el camí per evitar una rebregada del TC. 

http://www.ara.cat/premium/politica/Bono-assenyala-preparar-evitar-independencia_0_1217278304.html

L’article comença preguntant-se si ¿Pot el Govern desplegar la llei de consultes i tirar endavant els preparatius del 9-N encara que el Tribunal Constitucional (TC) suspengui cautelarment tant la norma com el decret de convocatòria?

I explica com l’any 2000 en Bono va tirar endavant una llei d’ecotaxa suspesa pel TC. En l’enllaç podeu trovar-hi els detalls!

Aquest article ha estat citat pel company Lluís Solà amb una reflexió amb el títol Això del Bono és veritat.

El meu comentari previ a la reflexió del company Lluís és el següent:

Fa uns dies vaig llegir que quan els exèrcits franquistes entraven en una ciutat espanyola, Màlaga, Càceres, emetien un ban dient que la ciutat havia estat alliberada. En canvi quan entraven a una ciutat catalana el ban deia que havia sigut ocupada. 

No sé si es veu la subtil diferència. Això ens porta  a l’Imperio hacia Diós, a Mas vale roja que rota, a la Cruzada i a l’Artículo 2 de la Consti: La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles!

Els castellans com a bons imperialistes, com els serbis, des del segle XV tenen un parell de fal·leres compulsives: Catalunya (i els Països Catalans) han de ser conquerits, i si pot ser anorreats, com Granada o com Ciutat de Mèxic o com Cuba o com les Filipines. També cal expulsar els jueus i els moriscs.

Segons ells és la seva missió històrica. Aquesta mentalitat els ve de la barreja d’imperialisme i de religió que es desenvolupa amb la Inquisició, antecessora del Nacionalcatolicisme! Per descomptat que els països conquerits passen a tenir l’estatus de colònia com esmenta en Lluís amb molt bon criteri i coneixement del tema, o d’incorporats o assimilats.

D’altra part els castellans com a bons imperialistes s’han fabricat una història al seu gust, que, com la Consti és inexpugnable. Ja se n’han cuidat els comissaris de propaganda, els agitprops dels castellans com actualment el ministre Margallo que des de fa un any, per por de que la història real i no la tergiversada aparegui, té tancat als estudiosos l’accés a tots els arxius des del segle XV fins avui, del seu ministeri. Com a exemple d’història tergiversada només cal notar la sorpresa que els catalans i també els espanyols han tingut quan degut a la cel·lebració dels 300 anys de la pèrdua de les Constitucions de tots els Països Catalans se’ls ha explicat la veritable història de la Guerra de Successió i del seu context. Els molts llibres que han aparegut darrerament sobre els esdeveniments del 1701 al 1714, entre ells el Victus, novel·la històrica d’en Sánchez Piñol els han obert els ulls. Per cert que el Ministerio del Margallo es va marcar un autogol prohibint la presentació pública de Victus als Paisos Baixos...

En els mapes espanyols del segle XVIII, es mostra quin és l’estatus d’asimilados o incorporados dels països de la Corona d’Aragó annexionats el 1714 en perdre la guerra (que vol dir que fins aquell moment eren les “provincias” de la Corona d’Aragó), com en l’exemplar mostrat del 1854, on en el requadre diu que es presenta la clasificación política de todas las provincias (creades el 1833) segun el régimen especial dominante en ellas. Hi ha quatre categories: L’España uniforme o puramente constitucional, L’España foral, l’España colonial i l’España incorporada o asimilada, que comprende las once provincias de la Corona de Aragón...

A partir d’aquestes premisses com que segons els castellans resulta que la culpa dels nostres pecats és la llengua, cal extirpar-la de tot arreu on es parli i ells hi tinguin jurisdicció, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i evidentment Catalunya. Els mètodes per a l’extirpació són diversos:

·       El genocidi lingüístic practicat des del regnat de Felip IV, o des dels Reis Catòlics, els Decrets de Nova Planta, prohibició de tot (com fa el Rajoy), i així que Catalunya aixeca una mica el cap, com en els temps de la Mancomunitat, surt de seguida el sàtrapa corresponent (militar por supuesto), que instaura una dictadura, com el general Primo de Rivera, o el general rebel Francisco Franco (por la gracia de Diós) o sigui beneits per l’Església amb la Cruzada!

·       L’”entrisme” o sigui copar els llocs de poder en territoris on la implantació del català és més feble o on ha perdut més força amb el temps, com el País Valencià, i imposar el genocidi lingüístic des de dintre (un estudi recent explica que d’aquí a 50 anys el valencià serà residual al País Valencia!)

·        A les Balears, han usat el mateix mètode però amb menys eficàcia

Aquest pròleg pot servir per presentar l’impecable escrit d’en Lluís Solà que ve a continuació:

Això del Bono és veritat

Lluís Solà

Això del Bono és veritat. El que passa és el que el Bono era president de Castella-La Manxa (Espanya) i Catalunya és una colònia espanyola. A Andalusia és el lloc on hi ha hagut més corrupció i ningú no en parla perquè és Espanya. Fins i tot la Unió Europea està preocupada per la corrupció andalusa. Hi ha imputats dos expresidents de la comunitat andalusa que són del PSOE.  No passarà res. El PP ha fet canvi de cromos amb el PSOE. A Catalunya els casos Millet i Pujol surten cada dia a les televisions espanyoles. El cas Pujol no és un delicte de corrupció és un delicte fiscal personal. Una altra cosa és el tema dels fills. No importa que el Bono no compleixi la llei, que Andalusia estafi amb el PER i les subvencions europees, són Espanya. Un error nostre és pensar que som una nació quan en realitat som una colònia, o pensar que som Espanya, com pensen els unionistes catalans. Ni som Espanya, ni som una nació, som una colònia. Si tenim clar això és més fàcil entendre el que està passant. La gràcia és que els del PP català i Ciudadanos es pensen que són espanyols. A Madrid no els consideren espanyols, només ciutadans de segona categoria. Per molt espanyol que hom se  senti, si no vius al territori de les Castelles no ets considerat bon espanyol.

El govern espanyol, des de fa més de 15 anys incompleix una sentència del TC sobre les beques espanyoles i sobre el 0,7% del pressupost de l'Estat per subvencionar a les ONG, que en comptes de venir directament a Catalunya, l'Estat dóna el que vol. Ara està en un 0,3%. Com que les ONgs són bàsicament catalanes l'estat ens espolia també en aquest tema, des de fa 4 o 5 anys.

Colònia segons l'IEC: "Territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d'una potència forana, regit generalment per una legislació especial".

Segons la RAE: "Territorio dominado y administrado  por una potencia extranjera".

Aquest estiu que he estat a Menorca, m'ha fet molta gràcia que per referir-se a la gent fan una distinció entre: menorquins, catalans, forasters (espanyols) i estrangers (de la resta del món).

Mireu aquests dies he pensat que hem perdut un any discutint entre nosaltres si la consulta és legal o no. Hem caigut en el parany dels espanyols.

Legal segons l'IEC vol dir"conforme a la llei".

Si és legal o no, ho dirà un TC (arbitre, format per 12 forasters segrestats, per tant és  il.legitim i no és imparcial per dictaminar sobre lleis d'una colònia) que tothom sap el què dirà, ja que la sra. Soraya ja sap el resultat des d'abans de fer-ser la llei. Ole, democràcia?

Nosaltres hem fet una llei democràtica, votada per més del 80% del Parlament de Catalunya, i per tant legal segons aquest parlament, que representa tot el poble català i per sobre de tot és legítima.

Hem de distingir entre legalitat i legitimitat. Exemple: la pena de mort és legal a molts estats, però no és legítima, per molt legal que sigui. Als anys 60 els negres dels EUA no podien anar a certes escoles i universitats per fet de ser negres. Havien d'anar a darrere els autobusos ens uns departaments separats de la resta. Això era legal, però no era legítim.

Per tant jo diria que no perdem més el temps parlant si la llei de consultes és legal o il·legal. Dediquem-nos a fer pedagogia del Sí-SÍ.  I vull recordar que tal com estan conformades les preguntes de la consulta per que guanyi el Sí-SÍ en un 51%, és més difícil que no pas que guanyi el NO, ja que sumaran el primer NO, amb el segon NO. I això qualsevol matemàtic us ho explicarà millor que jo. Hem parlat massa temps de legal o no legal i no ens hem dedicat a treballar pel SÍ-SÍ.   He de dir que en aquest primer round estem en taules o hem perdut per punts. Falta guanyar el dia de la consulta.

A partir del dissabte els catalans no podem perdre més temps discutint si la consulta és legal o no. Hem de treballar pel SÍ-SÍ. Els espanyols que facin el que vulguin.

Que no resulti que els arbres no ens deixin veure el bosc.

P.S. Heu de saber que a Espanya que té 40 milions d'habitants, jo sempre trec els 7 milions de catalans, hi ha més advocats que a tot Alemanya que té 80 milions d'habitants. Amb aquesta dada podem explicar tota la història d'Espanya. Sempre he dit que tant en el Parlament de Catalunya com en el congreso espanyol sobren advocats i falten enginyers, economistes i filòsofs.

Lluís Solà

Joan A. Forès

Reflexions