En el PuntAvui hi ha un article interessant de
David
Marín de títol La moderació, els psicòlegs i Ióssif Stalin
que explica com a Madrid tots els diaris fan editorials que semblen conjunts i en
el cas d’ahir tots planyen al “derrotat” Artur Mas i tots recomanen d’enviar els catalans
sobiranistes a cal psicòleg per tractar-se el “deliri”,
“l'obsessió” i la “bogeria”. Si llegiu l’article descobrireu
passant per La Razón, el Mundo i El Periódico l’origen de tanta coincidència
editorial madrilenya: “La Moncloa explora
amb Duran i Iceta un possible pacte CiU-PSC.” I descobrireu
quina malaltia mental (és una passa?) tenim els catalans que pensem coses
diferents del que pensen els 40 milions d’espanyols. L’article acaba dient que a l'estat de dret espanyol, per sort, només se'ls insulta
als diaris. És que col·lectivament
hem perdut la memòria històrica ja que al President Companys o al Carles Rahola i a moltíssims d’altres no se’ls va només insultar sinó que
se’ls va afusellar!
La moderació, els psicòlegs i Ióssif Stalin
17/10/14
02:00 - David Marín
A Madrid
algú va aixecar el peu de l'accelerador i les editorials es van omplir ahir de
moderació i caritat humana amb el “derrotat” Artur Mas. “És hora de pensar en tots els
catalans”, recomanaven des de La Razón,
i li prescrivien girar cap al PSC per tal de “completar la legislatura de forma
assossegada“. Gens malament, si tenim en compte que el dia abans el
volien fer dimitir. “Mas ha d'oblidar ERC i el 9-N i pactar amb el PSC”, titulava
la d'El Mundo. I
d'on venia, la coincidència (allà no fan editorials úniques, sinó que
casualment coincideixen i ja està), si es pot saber? Doncs a les planes
d'informació explicaven que Duran Lleida defensava aquest nou full de ruta pels
passadissos del Congrés. L'ABC
el renyava per no haver-ho fet abans. Però havíem d'anar a El Periódico per descobrir l'origen
de tanta coincidència editorial madrilenya: “La Moncloa explora amb Duran i
Iceta un possible pacte CiU-PSC.” Ai caram. Misteri resolt.
Potser
era la moderació el que feia que ahir només tres columnistes enviessin als
catalans sobiranistes a cal psicòleg a tractar-se el “deliri”, “l'obsessió” i la “bogeria”.
Oti Rodríguez a l'ABC li posava
un barret de Napoleó a Artur Mas. Resulta tenebrós com s'ha estès allà la mania
de tractar la
dissidència com una malaltia mental:
Quan no es pot
concebre que l'altre pensi o desitgi coses diferents, se'l tracta de boig i
llestos.
Així no
cal discutir-hi. Stalin omplia els manicomis d'opositors polítics. En l'estat de dret
espanyol, per sort, només se'ls insulta als diaris.
La
suspensió de la consulta no és cap derrota de Mas, sinó l'inici d'una nova
etapa
FRANCESC
DE CARRERAS.16-10-2014
Potser
el procediment és un nyap, però si les preguntes es fan i les fa o les anima la
Generalitat, la farsa deixa de ser una
frivolitat (...) No convé prendre-s'ho de broma
VICTÒRIA
PREGO16-10-2014
El nacionalisme inventa un conflicte,
que és la qüestió de la sobirania. I vol una solució a
mida per a un conflicte imaginari i capriciós. No és un problema, sinó una
obsessió
IGNACIO
CAMACHO.16-10-2014
Es
tracta d'un arravatament irracional fomentat des del
poder autonòmic
GABRIEL
TORTELLA.16-10-2014
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada