dimecres, 23 de juliol del 2014

23/07/14. Sionaidh Douglas-Scott. Un estudi de la Universitat d'Oxford desmunta les tesis de Barroso sobre la independència. Conclou que expulsar Escòcia o Catalunya aniria contra les lleis europees. Però el mafiós Margallo rides again...

Benvolguts,

Ja fa gairebé 15 dies va sortir al Vilaweb aquest estudi de la professora de la Universitat d'Oxford Sionaidh Douglas-Scott sobre les relacions post-referèndum entre Escòcia o Catalunya i la UE. No he pogut comentar-lo abans però ara crec que és el moment.

Si no ens havíem adonat que l’estat espanyol actua de tafur i de “trilero”, i de màfia calabresa quan es tracta de comprar les voluntats dels principals actors de la diplomàcia europea, ahir ho varem explicar en l’apunt:


En aquest apunt de l’Albert Segura des de Brussel·les varem explicar com el mafiós Margallo, amenaça i castiga els diplomàtics europeus que han gosat opinar sobre el procés d’independència de Catalunya: Dombrovskis, Martin Shulz, Viviane Reding, Barroso i segurament a d’altres, i fent que tots vagin amb el cap cot per evitar el cop de tralla de Margallo, com els lleons al circ... Els càstigs ja s’han produït usant la seva força del veto o vet, primera de les amenaces que va fer contra Catalunya al començament del procés, i tallant d’arrel els propòsits d’alguns d’ells, concretament de  Dombrovskis de prosperar dins la UE! I acababem dient que:

precisament per por d'acabar com l'exprimer ministre letó, a Brussel·les ningú no s'atreveix a expressar cap mena de simpatia per la consulta en veu alta.

Màfia pura. L’explicació de l’acoquinament dels diplomàtics no l’he vista explicada, però pot estar relacionada amb la por dels bancs europeus (sobretot alemanys) a que si a l’estat espanyol canvien les condicions (independència de Catalunya), els bancs europeus tinguin més dificultats per cobrar, o prevegin una imminent fallida del Reino de España, vist l’enorme dèficit de l’estat espanyol, d’un bilió d’euros (amb un PIB equivalent), a part de 2 bilions d’euros de deute privat espanyol en mans dels esmentats bancs europeus...

Ara vegem l’estudi:

09.07.2014  06:00
Un estudi de la Universitat d'Oxford desmunta les tesis de Barroso sobre la independència

Conclou que expulsar Escòcia o Catalunya aniria contra les lleis europees


Un estudi publicat fa poc per la professora de la Universitat d'Oxford Sionaidh Douglas-Scott desmunta les tesis del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre les conseqüències de la declaració d'independència d'un territori membre de la Unió. El treball, centrat en el cas escocès però amb referències a Catalunya, considera que la posició de Barroso és inconsistent i impossible de conciliar amb els valors i les normes dels tractats. Segons l'estudi a Escòcia no tan sols no li caldria demanar el reingrés a la Unió Europea sinó que, a més, el trànsit a la condició de membre de ple dret seria senzill i fàcil.

La Unió té personalitat legal

La part més interessant del text de Douglas-Scott fa referència a la inconsistència de les declaracions de Barroso i altres representants de la Comissió amb relació als procediments legals de la Unió.

S'hi recorda que no hi ha cap procediment reglat per a expulsar un país de la Unió Europea. Barroso ha al·ludit als principis de la llei internacional per tractar els temes escocès i català. Douglas-Scott diu que això és un error, perquè la discussió es fa dins la Unió Europea, i no entre la Unió Europea i un tercer. I la Unió Europea té capacitat legal internacional reconeguda. De fet, recorda que la Cort de Justícia Europea ha rebutjat aspectes de la llei internacional perquè els ha considerats contraris a les lleis europees. D'això, Douglas-Scott n'infereix un menyspreu incomprensible de Barroso envers la normativa europea i argumenta que la decisió d'expulsar Escòcia significaria la fractura del mercat únic i el trencament dels drets i obligacions adquirits pels ciutadans escocesos.

Les lleis europees obliguen a negociar

Douglas-Scott insisteix a dir que els tractats que regeixen la Unió contenen prou elements per a resoldre internament la situació creada per un procés de secessió. I, concretament, fa referència als articles 4 i 50 del Tractat de la Unió Europea

Concretament, recorda que l'article 4 requereix que els estats vetllin pel manteniment i la consistència del mercat únic, actuant de bona fe, i que la decisió d'expulsar Escòcia significaria una acció directa i injustificada contra el mercat únic europeu. Especialment pel fet de ser automàtica. L'article 50 del tractat de la Unió Europea enuncia un procés a seguir per a abandonar voluntàriament la Unió, procediment que en cap cas no podria ser inferior a dos anys. Douglas-Scott es demana com es podria justificar que si el Regne Unit decideix de marxar tingui l'obligació de romandre-hi un mínim de dos anys mentre que una Escòcia que s'hi vulgui en fóra expulsada d'avui per demà. I en conclou que la Unió Europea, si de cas, hauria de negociar intensament amb Escòcia abans d'expulsar-la, si és que ho volgués fer.

A més, hi hauria el fet que els drets vinculats a la ciutadania europea, segons que han deixat clar diverses sentències de la Cort Europea de Justícia, són 'drets adquirits' que no es podrien retirar.

Seguint aquesta argumentació, la professora Douglas-Scott avisa que la Cort Europea de Justícia hi tindria un paper determinant i que resultaria pràcticament impossible que no hi hagués negociació entre Escòcia, el Regne Unit i la Gran Bretanya per a resoldre la recomposició del paper d'Escòcia dins Europa.

Ciutadans europeus, també després de la independència

I això tenint en compte especialment que després de la independència els ciutadans escocesos no tindrien la ciutadania europea. En aquest punt l'estudi és especialment dur amb la posició de Barroso, que nega aquesta possibilitat, malgrat la posició de la Cort Europea de Justícia, palesada repetidament.

L'estudi fa referència a tot un seguit de casos ja jutjats en què a ciutadans d'uns quants estats de la Unió Europea els fou retirada la ciutadania originària i, en canvi, els tribunals europeus no van acceptar que això signifiqués perdre la condició de ciutadans europeus. I afirma que la secessió d'estats dins la Unió Europea no pot ser vista només com ho fa la llei internacional --és a dir, com un afer intern dels estats-- sinó que ha de tenir en compte la qüestió dels drets adquirits pels ciutadans europeus.

La democràcia com a element clau de la UE

L'estudi de Douglas-Scott és especialment contundent en la qüestió de la democràcia com a element clau de la creació i el funcionament de la Unió Europea. 

Per això afirma que la raó de ser de la Unió Europea està en la democràcia. I es demana com podria una institució com la Unió Europea, que ha promogut la democràcia a casa i a l'exterior, actuar de manera que castigués els votants escocesos de resultes del seu exercici de democràcia. 'Això posaria en qüestió greument la credibilitat de la Unió Europea i el seu paper com a promotor de la democràcia.'

El cas de Catalunya

L'article se centra en el cas escocès, però fa referències al cas català. La manca d'acord entre el govern català i l'espanyol es veu com una dificultat afegida, que no té el cas escocès.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada