El Parlament ha dictaminat que les preferents eren una estafa. En Xevi Xirgo ho comenta, però no diu el que és més important: Que cal compensar immediatament
les pèrdues de tothom que tenia preferents. I sense que el tenedor d’accions
hagi de fer grimègies estranyes. Els bancs han de resoldre tots els problemes
relacionats amb les preferents tramposes que ells, el banc d’Espanya i la
Comissió Nacional del Mercado de valores varen llençar contra els desvalguts avis.
La història era sempre la mateixa. El banc anava curt de liquiditatàEl banc s’inventava
una forma de robar
amb guant blancàEmetia unes accions “preferents” que ordenava als seus venedors que
venguessin als posseïdors de llibretes d’estalvi, cantant-los-en les excel·lènciesàEl
venedor que no hi estava d’acord era acomiadatà El que
acceptava engalipar als avis que feia anys que confiaven en ell i en la seva
entitat de crèdit perpetrava la operacióàQuan es
va destapar que era un atracament hi ha empleats de banc que varen embogir.
Varen agafar neures, en conec un que va tenir un atac de corà Quan els
tenedors de preferents varen necessitar diners líquids per acabar de pagar
hipoteques es
varen adonar que les seves preferents no valien res! I molts varen
ser desnonats per no poder pagar les hipoteques amb les preferents. Per tant
els tribunals haurien
d’iniciar una acció de retorn de preferents amb la compensació de tots
els danys col·laterals causats a les víctimes dels bancs...
Una estafa com una casa
07/06/14
02:00 - Xevi Xirgo
“El
Parlament ara ja sap que les preferents van ser una estafa”
No. No s'esverin. Avui no parlo del
rei. Faig un descans. Parlo de les conclusions que aquesta setmana ha fet públiques la comissió d'investigació que els darrers
mesos s'ha fet al Parlament sobre les caixes d'estalvis. Estan preparats per saber quina
ha estat la gran conclusió? Doncs aquesta: “Hi ha hagut un procediment en l'emissió i comercialització
de participacions preferents que podria complir els requisits d'allò que pot
ser considerat com una estafa.” Caram. Doncs mirin. Això, la majoria
dels mortals ja ho sabíem; ja ho sabíem que les preferents havien estat una estafa,
sense donar-hi tantes voltes a l'hora d'escriure-ho. Per obtenir liquiditat, les entitats bancàries
van decidir estafar els seus clients oferint-los un producte que, si el
compraves, era per a tota la vida, i només el podies canviar si n'enredaves un
altre. Et converties en una mena d'accionista de l'entitat sense
ser-ho. I no només això. Amb un nom tan pompós com el de client preferent (caram, pensaves
quan te l'oferien), hi acabaves caient de quatre grapes. I ni la Comisión Nacional del Mercado de
Valores ni el Banc d'Espanya, que ho sabien, van dir res. Per això,
per arribar a la conclusió que les preferents van ser una estafa, a mi i a
molts de nosaltres no ens calia la comissió del Parlament. I ara diria allò que
se la podien haver estalviat. Però no ho diré. Perquè tampoc els puc negar que
en algun moment ha valgut la pena i ha tingut valor sentir Narcís Serra o Alfons Todó defensant que
les seves dietes eren raonables, sentir Arcadi Calzada parlant de la seva gestió
“impecable”, o sentir com Rodrigo Rato es defensava davant el diputat de la CUP
que li va ensenyar una espardenya. Algú devia passar certa vergonya,
en aquestes comissions. Però ara que ja podem dir que oficialment el Parlament
també parla de l'estafa de les preferents, la qüestió és una altra: i ara,
quina garantia tenim que ara mateix no ens estiguin ja venent algun producte
amb algun altre nom similar que un dia sabrem que és una estafa? Perquè, saben?,
sempre reben els mateixos.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada