dimecres, 4 de juny del 2014

04/06/14. Bloomberg “Les polítiques de Mario Draghi. ”El parany espanyol. Betancort. Un article d’un economista nord-americà deixa al descobert la feblesa de l’estat espanyol i la força de Catalunya

Benvolguts,

En els anys 50 es va fer popular a Espanya un humorista argentí de nom de guerra “El Zorro”. Aquest humorista va fer famoses una sèrie de frases: Sabe usted como queda..., las cosas no se veien venir, venian..., del Finado Fernández nunca más se supo..., El hotel la sola cama donde hay bronca toda la semana, etc

Ara he recordat la frase las cosas no se veien venir, venian..., ja que abans d’ahir dilluns van succeir molts esdeveniments en cadena: el Juanca va abdicar (o el van abdicar?), el setmanari Bloomberg, que pertany al Business Week va fer una anàlisi sobre la situació financera espanyola, relacionada amb el procés d’independència de Catalunya i Fernando Betancor, economista nordamericà afincat a Esapanta hi va dir la seva junt amb els articles sobre el Juanca, les seves amistançades i la seva fortuna que proliferen alhora. Com a exemple aquest enllaç: El Rey Juan Carlos llegó al trono de España con casi nada de dinero en 1975. Ahora la riqueza de la familia es de hasta $ 2,3 mil millones ...


Els articles sobre Catalunya-Espanya van apareixent a un ritme frenètic. Ahir va apareixer a Bloomberg el que ha desencadenat aquest post.

Saving Spain From Catalan Split Is Felipe VI’s First Task. A continuació l’article de Fernando Betancor El parany espanyol, amb tesis oposades al Bloomberg que han portat a comentaris múltiples, en el Directe.cat, L’estat espanyol en calces, el comentari d’Araomai Bloomberg ho té clar: “Salvar Espanya del separatisme català, la primera i més urgent tasca de Felipe VI” i  Demolidor article de Bloomberg: “Les polítiques de Mario Draghi afavoreixen la independència de Catalunya”. També Bloomberg News Bloomberg: La política econòmica del president del BCE, Mario Draghi, afavoreix la independència de Catalunya.

Fixeu-vos bé en el gràfic de l’article de Fernando Betancor, de títol Relació del deute respecte al PIB de diversos països europeus, incloent-hi Catalunya!

És una llàstima però hi falten les mitges de l’EU15 i l’EU28! I fixeu-vos com estem situats en el ranking! Catalunya 22%, Espanya 68% o 90% (suposo que vol dir amb o sense Catalunya). I tots els altres països europeus als que ens podem comparar al voltant del 60% al 120%.  O sigui que el nostre deute, respecte a la nostra generació de riquesa o PIB és molt petit en relació a la mitja de la UE.

Us poso tots els articles a la vostra disposició. Cal fixar-se molt en el que diu Mario Draghi! Si es llegeixen un parell o tres de cops cada article ens en podem fer idea de moltes coses:

3 de juny de 2014 05:00 h

1.     Bloomberg. Saving Spain From Catalan Split Is Felipe VI’s First Task


By Ben Sills and Angeline Benoit June 03, 2014

Among the new Spanish monarch’s most pressing challenges will be holding his kingdom together.

Crown Prince Felipe, 46, who will become Felipe VI after his father Juan Carlos completes the abdication process set in train yesterday, takes the throne just as 7.6 million of his subjects in the region of Catalonia - the first contributor to Spain’s gross domestic product - prepare for a vote on independence this year. Polls suggest the result hangs in the balance.

“The prince needs to talk of integration,” Jose Antonio Gomez Yanez, a professor at the Carlos III university in Madrid, said in a telephone interview. “He has been trying but so far his message hasn’t had much resonance -- his position has been secondary to the king’s.”


Felipe, whose coronation will take place within the month, according to ABC newspaper, becomes the first Spanish monarch to directly inherit the crown since 1886. He assumes the throne in a moment of respite for a country that’s been battered by financial crises, soaring unemployment and rising levels of poverty since a real estate bubble burst six years ago.

As the monarchy’s prestige declined along with the country’s fortunes, many voters in the northeast region of Catalonia that accounts for about 16 percent of the nation’s population say they want constitutional change to strike out on their own.

Independence Referendum

The three parties pushing for an independence referendum scheduled on Nov. 9 together took 56 percent of the vote in the May 25 European elections. Esquerra Republicana de Catalunya, the junior partner in the regional government in Barcelona that is pushing hardest for independence, beat Catalan President Artur Mas’s Convergencia I Unio into second place.


Elsewhere in Spain, opponents of the monarchy increased their support, with two national parties Izquierda Unida and Podemos taking 18 percent between them. Thousands of people demonstrated yesterday in Madrid, Barcelona and other major Spanish cities to demand a referendum on the monarchy and its replacement by a Republic, El Pais reported today.

“In a democracy, the people decide,” Pablo Iglesias, who leads Podemos, said in a Twitter post yesterday. “We are not subjects, we are citizens.”

While Spain’s economy started growing again in the third quarter and the risk premium on the country’s 10-year debt has narrowed to less than 150 basis points from more than 600 basis points in 2012, almost 6 million people remain jobless, fueling a backlash against the rulers who steered Spain into crisis.

Catalan Disaffection

In Catalonia, Mas plans to hold a ballot on independence from Spain less than two months after Scots vote on leaving the 307-year-old United Kingdom. Unlike in the U.K., where the national government has sanctioned the referendum, Prime Minister Mariano Rajoy says the Catalan vote won’t take place because it would be illegal under the Spanish constitution.

“There may be a change of king, but the Catalan democratic process doesn’t change,” Mas said yesterday. “A majority of Catalan society lives with a feeling of disaffection and disconnection from the Spanish state.”

Felipe will have few formal powers that would allow him to change that perception under the Spanish constitution that his father Juan Carlos signed in 1978. Instead, the moral authority of the head of state gives him a central role in the arm-twisting required behind the scenes in the search for a compromise. He’ll also meet the prime minister once a week.

Difficult Task

“The task he has before him isn’t easy,” said Enriqueta Exposito, a professor of constitutional law at Barcelona University. “His role will be as a moderator who can make suggestions and mediate.”

Rajoy chose a speech to economists in Sitges, near Barcelona, on May 31 to open the door to changing the constitution in Catalonia’s favor, without specifying what he might overhaul.

As well as adjusting the relationship between Catalonia and the Spanish state to change the formula for regional financing and treatment of the Catalan language, constitutional reform may also alter the rules for future successions, so that princes no longer take priority over princesses, El Mundo newspaper reported the same day.

Felipe, who studied international affairs at Georgetown University in Washington, is helped in any potential mediating role by his ability to speak Catalan.

He still might struggle to be heard above policy makers in Madrid and Barcelona who complain about each others’ lack of communication as they remain on a collision course. Rajoy says he first heard of the referendum plans when he read about them in a newspaper, while Mas says he’s ready to negotiate only if the premier will negotiate.

“There’s only one reason you have a train wreck,” Rajoy said on May 31. “That’s because someone is on the wrong track.”

To contact the reporters on this story: Ben Sills in Madrid at bsills@bloomberg.net; Angeline Benoit in Madrid at abenoit4@bloomberg.net

To contact the editors responsible for this story: Alan Crawford at acrawford6@bloomberg.net Andrew Atkinson, Jana Randow

2.     Fernando Betancor. El parany espanyol. Un article de l’economista nord-americà, deixa al descobert la feblesa de l’estat espanyol i la força de Catalunya. El deute català el quart més baix de tota la UE


Categories:


per araomai

 
El deute català el quart més baix de tota la UE.

Revisio: Josep Maria Bellmunt

Fernando Betancor, un economista nord-americà resident a Madrid, membre actiu de Democrats  Abroad, l’organització oficial del Partit Demòcrata nord-americà, que agrupa aquells que viuen fora dels Estats Units, ha publicat un llarg article en el seu blog, amb interessants reflexions, a partir de les afirmacions de l’article que va publicar Bloomberg ahir, i en que en el que s’explicava com la política econòmica del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, estava afavorint la independència de Catalunya.

Aquest n’és un intent de fer un resum amb els punts més significatius.

 

D’entrada el que crida més l’atenció de les conclusions de Betancor, és la part on és pregunta sobre una hipotètica expulsió dels 7,6 milions de catalans de la UE, i la possibilitat que les entitats de crèdit amb seu a Barcelona, com CaixaBank SA, quedin fora finançament del Banc Central.

Betancor diu que això dependrà de la postura del govern espanyol. Si Espanya reconeix la independència catalana – l’escenari de “divorci amistós”-  llavors la readmissió de la UE serà un dels punts principals de qualsevol acord assolit. Ningú més a la UE s’hi oposarà, per la qual cosa ha de ser una conclusió inevitable. Per tant ni els catalans estaran fora de la UE i no hi haurà bancs catalans sense el finançament del BCE .

Però si Espanya no reconeix la independència catalana, els catalans no seran expulsats de la UE, ja que oficialment seguiran formant part d’Espanya, raona Betancor. ”Ells continuaran operant com empreses i ciutadans espanyols perquè Espanya difícilment pot expulsar part del seu territori sobirà de la UE, sense abans reconèixer la seva independència”.

I ni així, perquè Betancor assenyalà que CaixaBank SA, encara que amb seu a Barcelona, és autoritzada pel Banc d’Espanya i és un banc espanyol, i no hi ha cap raó per la qual això canviaria amb independència, i CaixaBank, i qualsevol altre banc, amb seu a Catalunya, romandrien també com bancs espanyols a la legislació espanyola, i per tant  amb l’accés al finançament del Banc d’Espanya.

Espanya estaria així atrapada en un parany: No es pot castigar Catalunya amb el reconeixement de la seva independència, i si Espanya reconeix la independència catalana, llavors no té sentit castigar el nou govern ( no, si volen els catalans per assumir una part del deute  espanyol), sentencia l’economista nord-americà.

3.     Bloomberg ho té clar: “Salvar Espanya del separatisme català, la primera i més urgent tasca de Felipe VI”


Categories: 2014, Juny, Notícies per araomai

Una part significativa de la premsa internacional lliga l’abdicació de Juan Carlos en el seu fill Felipe, al procés independentista català, i sense esmentar-ho directament es dóna a entendre com una maniobra per aturar el procés independentista català.

Entre els reptes més urgents del nou monarca espanyol s’hi troba el de mantenir el seu regne unit, així comença l’article que el prestigiós setmanari econòmic, BusinessWeek, del grup Bloomberg, dedica avui  a l’abdicació del rei espanyol amb el títol de: “Saving Spain From Catalan Split Is Felipe VI’s First Task”.

Mentre el príncep hereu Felip, que es convertirà en Felip VI, puja al tron, 7,6 milions dels seus súbdits a Catalunya, que recorda és el primer contribuent al Producte Interior Brut d’Espanya, es preparen per votar sobre la independència, amb unes enquestes que suggereixen que el resultat és molt incert, explica l’article.

El prestigi de la monarquia ha caigut juntament amb la riquesa de l’estat, mentre molts dels votants a Catalunya, que representa al voltant del 16 per cent de la població del país, diuen que volen el canvi constitucional i marxar de l’estat.

Es recorda que ahir, Artur Mas, després de conèixer la notícia va dir que “hi pot haver un canvi de rei, però el procés democràtic català no canvia”, i que la majoria de la societat català viu amb un sentiment de desafecció i  desconnexió amb l’Estat espanyol .

Es diu que Felipe tindrà pocs poders formals per canviar aquesta percepció segons la Constitució espanyola, que el seu pare Juan Carlos va signar el 1978, però que en canvi té  autoritat moral com a  cap d’Estat a la recerca d’un compromís.

Es dóna per fet que es farà una reforma Constitucional per ajustar la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol, i poder canviar la fórmula de finançament autonòmic i el tracte que es dóna a la llengua catalana.

 

Bloomberg News

4.     Bloomberg: La política econòmica del president del BCE, Mario Draghi, afavoreix la independència de Catalunya


Categories:


per araomai

Bloomberg,  la poderosa multinacional de mitjans de comunicació nord-americana, publica avui un interessant article en el que ja fa els números de com quedarà la situació econòmica després de la independència de Catalunya, i de com la promesa del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per comprar bons dels governs de l’euro-regió està permetent el moviment independentista de Catalunya avançar sense enfrontar-se a la resistència per part dels inversors, i de que el seu compromís també està permetent als polítics eludir la disciplina de mercat que d’una altra manera podria perjudicar les seves aspiracions.

Per Bloomberg la independència catalana costaria a Espanya el 10 per cent dels seus ingressos fiscals, i desencadenaria una disputa sobre com repartir 836 € mil milions del deute sobirà ( 1,1 bilions de dòlars ) de deute.

Aquestes “Paraules màgiques de Draghi estan suavitzant l’impacte del conflicte català ” afirma Antonio Roldán, un analista amb seu a Londres, que pertany a Euràsia Group, una empresa que assessora els inversors en bons de risc polític. “Si la situació a Catalunya es desembolica (?) i l’amenaça d’una ruptura no pactada es fa evident, el BCE no intervindrà, de forma que la correcció podria ser encara més agressiva, afirma Roldán.

L’article explica que la consulta prevista a Catalunya ha suposat també un debat sobre la divisió del deute, i si el nou Estat independent tindria accés a un préstec en última instància, i a romandre a la Unió Europea sense haver de tornar a sol·licitar l’ingrés.

I diu que si la independència deixa fora de la UE a 7,6 milions de catalans, es tallaria la relació entre els prestadors amb seu a Barcelona, ​​com CaixaBank SA del finançament del Banc Central, segons  va dir l’any passat el governador del Banc d’Espanya , Luis María Linde.

Es recorda que les famílies i les empreses de Catalunya van pagar 7.000 milions d’euros a l’estat espanyol en els tres primers mesos de l’any, la segona major contribució després de Madrid, i que la independència de Catalunya també planteja preguntes sobre els préstecs de rescat finançats amb deute del govern central (?) o català, uns 316.000 milions d’euros, d’acord amb la informació del govern català.

5.     L’estat espanyol en calces


Directe.cat


Un article d’un prestigiós economista nord-americà posa en evidència la força de Catalunya davant el procés independentista i desmunta la majoria d'arguments unionistes


La independència de Catalunya no la podrà aturar ni Felip VI. L’economista nord-americà, membre de Democrats Abroad, Fernando Betancor, va publicar un article al seu blog on desgrana les fortaleses de Catalunya davant el procés i afirma que Draghi i Merkel sabran com pressionar l’estat espanyol per tal que s’avingui a un divorci amistós amb Catalunya, perquè la zona euro està en joc. També assenyala que una Catalunya independent romandrà a Europa tant si l’estat espanyol vol negociar com si no. I per acabar-ho de reblar, insisteix que les entitats de crèdit amb seu a Barcelona, com CaixaBank, no quedaran fora del  finançament del Banc Central Europeu en cas de que Catalunya sigui independent i que tampoc hem de patir pel deute sobirà.


 

No ens faran fora d’Europa
A l’article “Mario Draghi és el millor amic Catalunya?, Betancor reflexiona sobre el text que va publicar Bloomberg en el que s’afirmava que la política econòmica del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, està afavorint la independència de Catalunya. L’economista argumenta que si Espanya reconeix la independència de Catalunya, en un escenari de “divorci amistós”, la readmissió de Catalunya a la UE serà un dels punts principals de qualsevol acord assolit. Però si Espanya no la reconeix, els catalans no seran expulsats de la UE perquè seguiran formant part d’Espanya. ”Ells continuaran operant com empreses i ciutadans espanyols perquè Espanya difícilment pot expulsar part del seu territori sobirà de la UE, sense abans reconèixer la seva independència”.

CaixaBank no ha de patir pel finançament del Banc Central Europeu
Segons Betancor, CaixaBank, malgrat tenir la seu a Barcelona, és autoritzada pel Banc d’Espanya i és un banc espanyol, i no hi ha cap raó per la qual això canviaria amb independència, i l’entitat, com qualsevol altre banc amb seu a Catalunya, romandrien també com bancs espanyols a la legislació espanyola, i per tant  amb l’accés al finançament del Banc d’Espanya.

El deute, una carta a favor de Catalunya perquè sense negociació el deute és només espanyol
Betancor assegura que si el govern de Rajoy reconeix que el resultat del referèndum és legítim, hi haurà una negociació sobre el deute públic espanyol que Catalunya ha d’assumir, però si Rajoy no l’accepta Catalunya repudiarà amb tota seguretat el deute espanyol i només acceptarà la responsabilitat del seu propi deute, que només ha passat de 22% del PIB català el 2011 al voltant del 25 %  actual.

Draghi no és el millor amic de Catalunya , però és el defensor de l'Europa i això pot equivaldre  a ser el mateix de cara al novembre”
L’economista conclou que “Els espanyols no tenen una història prometedora de fer front als desafiaments regionals a la seva autoritat , ni per empassar-se l'orgull nacional . I el senyor Rajoy s'enfronta a la desintegració de la seva trajectòria personal i passar a la història com "l'home que va perdre a Catalunya ", així com la desintegració potencial de tot el seu partit polític”. En aquest sentit Betancor vaticina que “Tots aquests factors de mal presagi per a una solució pacífica”, però que si es vol salvar l’euro els líders europeus s’hauran d’involucrar immediatament per calmar els ànims i la preparar les bases nece...

 

30 de maig de 2014 10:55 h

6.     Demolidor article de Bloomberg: “Les polítiques de Mario Draghi afavoreixen la independència de Catalunya”


Segons la poderosa multinacional de mitjans de comunicació nord-americana, Bloomberg, les polítiques del president del Banc Central Europeu afavoreixen l’avançament del procés d’independència


El web Ara o Mai! recull l’article que Bloomberg publica avui on desgrana un escenari de la situació econòmica després de la independència de Catalunya. L’article subratlla l’impacte del compromís del president del  Banc Central Europeu, Mario Draghi, per comprar bons dels governs de l’euro-regió, i assegura que això permet que el procés independentista avanci sense enfrontar-se a la resistència per part dels inversors.  Segons Bloomberg la independència de Catalunya podria costar a Espanya el 10% dels seus ingressos fiscals, i desencadenaria una disputa sobre el repartiment dels 836 mil milions d’euros del deute sobirà. L’article també assegura que la consulta prevista a Catalunya ha suposat un debat sobre la divisió del deute, i si el nou Estat independent tindria accés a un préstec i a romandre a la Unió Europea sense haver de tornar a sol·licitar l’ingrés.


 

Les “Paraules màgiques de Draghi estan suavitzant l’impacte del conflicte català ”

Segons Antonio Roldán, analista d’Euràsia Group, empresa que assessora els inversors en bons de risc polític, “Si la situació a Catalunya es desembolica i l’amenaça d’una ruptura no pactada es fa evident, el BCE no intervindrà, de forma que la correcció podria ser encara més agressiva.  I afirma, que si la independència deixa fora de la UE a 7,6 milions de catalans, es tallaria la relació entre els prestadors amb seu a Barcelona, ​​com CaixaBank SA del finançament del Banc Central, segons  va dir l’any passat el governador del Banc d’Espanya ,
Luis María Linde”.
L’article recorda que “les famílies i les empreses de Catalunya van pagar 7.000 milions d’euros a l’estat espanyol en els tres primers mesos de l’any, la segona major contribució després de Madrid,
i que la independència de Catalunya també planteja preguntes sobre els préstecs de rescat finançats amb deute del govern central, uns 316.000 milions d’euros, d’acord amb la informació del govern català”.

El text diu que "mentre la crisi financera es rebaixa, el president català, Artur Mas, tira endavant la legislació que li permeti fer la votació el novembre" i ja ha encarregat les paperetes i les urnes.
A més, afegeix que el president català també podria "dissoldre el parlament català i convocar eleccions regionals com un referèndum 'de facto'" en cas que el Constitucional tombés la consulta.

L'article cita un inversor del grup Arcano a Madrid, Ignacio de la Torre, que diu que les conseqüències de la independència serien "tan perjudicials per ambdós bàndols" que "els inversors racionalitzen el tema i diuen que no passarà". A més, afegeix que
"el suport de Draghi als preus dels actius ha col·locat qualsevol risc per sota del radar dels inversors".

Bloomberg es pregunta sobre els riscos de la independència, i cita el deute català, que "podria arribar al 101,7% l'any vinent". "Tot i això, els partits pro-referèndum van veure com el seu suport creixia en 8 punts a les eleccions al Parlament Europeu en comparació amb les eleccions del 2012 al parlament català", diu l'agència.

Segons Bloomberg, però, "qualsevol inversor que consideri apostar contra el deute català o espanyol probablement se'n desdirà" per la intervenció del BCE, que la setmana vinent podria rebaixar els tipus d'interès a un nou rècord històric i fins i tot anunciar mesures "excepcionals" als mercats per frenar la caiguda de la inflació. "Si no hi hagués l'efecte Draghi, els inversors ja estarien més centrats en aquest risc" de Catalunya, segons un inversor citat per Bloomberg.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada