19/05/14. El trist final de la RTVV. Som com ninots de fira, que aguantem totes les pilotes que ens llancen.

Benvolguts,

Us passo l’enllaç al pdf de la revista Presència d’aquesta setmana. L’article de Tere Rodriguez explica la gènesi d’un llibre, una novel·la, escrit a quatre mans per dues periodistes íntimamente relacionades amb la RTVV, i que conté les interioritats i les darreres hores de la RTVV. És un article trist, ja que la periodista que en fa l'explicació i les dues periodistes que han escrit la novel·la són conscients que la culpa és seva i de la seva comunitat que s'han comportat d'una manera molt mesella en aquest afer i tal com diuen elles això no ve d'ara sinó des de la transició, que va permetre introduir personatges nefasts d'estrema dreta al país...

I dóna la casualitat que avui el Gobierno ha plantejat una altra mort anunciada, l'inici (o la continuació) del setge esperat a TV3. El motiu adduit, que podria ser qualsevol altre és que necessiten aquests canals per donar-los a la Telefònica majoritàriament, i a altres companyies de telefonia, per tal que no es digui que el Gobierno no és honest amb la competència de Telefònica encara que els presidents no siguin "compañeros de pupitre".

Una frase del llibre ens força a reflexionar molt:

Som com ninots de fira, que aguantem totes les pilotes que ens llancen.

 

El llibre que han fet les dues periodistes valencianes ens pot donar moltes pistes de per on aniran els trets...

Pensem quina seria la resposta dels catalans si els tancaren TV3”, lamenta Marco.

 

Paga la pena de llegir l’article, i per si no us fa el pes us en dóno uns tasts:

http://quiosc.elpunt.cat/Quiosc.php?do=mostrarPDF

 Crònica d’una mort anunciada

Les periodistes Esperança

Camps i Empar Marco
relaten la complexa
actualitat valenciana amb
el final de RTVV de fons
TERE RODRÍGUEZ

Empar Marco, corresponsal de TV3 al País

Valencià, i Esperança Camps, reeixida escriptora
i la primera veu de Ràdio 9, insisteixen
que Vertigen no relata el tancament
de RTVV.

I és cert, perquè l’argument
abraça altres camps com ara la implantació
de l’extrema dreta al territori valencià,
l’evolució del periodisme amb les noves
tecnologies i les intrigues de la política valenciana.

Amb un ritme trepidant, Camps

i Marco submergeixen el lector en una
xarxa de trames i personatges en què
l’únic final que no sorprèn el lector és el
de la ja desapareguda RTVV.

Un llibre que va sorgir mentre

els esdeveniments es precipitaven al Palau
de la Generalitat el 5 de novembre:

Alberto Fabra feia esperar la directora de
RTVV, Rosa Vidal, fora del seu despatx mentre
consultava amb l’aleshores director d’El
Mundo, Pedro J. Ramírez, la decisió de
tancar l’ens...

Ambdues han viscut de forma diferent

el declivi i, finalment, la desaparició de la
televisió i la ràdio autonòmiques:

• Camps, observant i denunciant la degradació, la

manipulació i la corrupció que anava instal

·lant-se a l’ens –on la trama Gürtel va

estendre presumptament els seus llargs

tentacles– per a finalment posar-se darrere

de la pancarta i de la tanca de les installacions

a Burjassot (l’Horta Nord) per a protestar

contra el seu tancament.  

• Marco,  amb l’objectivitat rigorosa i necessària de

la informació ha relatat als catalans aquest

procés que ha deixat els valencians sense

mitjans de comunicació públics.

Fins a l’últim minut, quan aquell 29 de novembre

l’històric Canal 9 va anar a negre a les

12.19 h. Marco es trobava, junt amb

Camps, dins de les instal·lacions, després

d’una nit sencera de connexions en directe

i moltes, moltíssimes, llàgrimes.

 

“Va ser un xoc, no ens ho podíem creure, no pensàvem que el govern de Fabra aniria tan

lluny”, recorda amb la mirada perduda la periodista de Godella.

És la notícia que mai hauria imaginat

que donaria i que, al seu entendre, és de
les pitjors que s’han produït al País Valencià.
Això durà conseqüències que es veuran a la llarga.

Pensem que els valencians no tenim ni

espill on mirar-nos ni finestra perquè ens
miren.

Després hi ha el tema de la llengua

i, sobretot, la sensació que ens poden fer el
que els done la gana. Som com ninots de
fira, que aguantem totes les pilotes que ens
llancen.

La corresponsal de TV3 es mostra molt

crítica amb les reaccions al tancament de
RTVV. Sobretot amb la societat valenciana
i els professionals de la informació.
“Sincerament, la resposta al tancament va
ser molt fluixa. Estigué molt bé que el
clam fóra unànime, però pensem que en
la principal manifestació no va participar
ni tan sols el 3% de l’audiència que tenia
RTVV.

Pensem quina seria la resposta

dels catalans si els tancaren TV3”, lamenta
Marco.

La societat valenciana està anestesiada i si RTVV s’ha tancat és perquè ho hem consentit tots des del primer dia…

Joan A. Forès
Reflexions