divendres, 2 de maig del 2014

02/05/14. *. Reforma exprés de la Consti. Montse Oliva. Opinions de Gutiérrez Calvo. Salvador Garcia. Hèctor López Bofill. Elisenda Paluzie. Ramon Tremosa. Guillem López Casasnovas.


Benvolguts,

A l’estiu del 2011, es va produir un fet que potser ara no recordem exactament, però que ens ha influït moltíssim en les nostres vides. La UE va amenaçar el Regne d’Espanya de fer que el BCE l’intervingués. D’enviar els homes de negre i destapar tots els xanxullos consuetudinaris. L’alternativa: Modificar la Consti i prioritzar des d’aquell moment l’estabilitat pressupostària, creant les lleis necessàries, la intocabilitat dels Bancs i el menyspreu absolut als treballadors. O sigui fer una fugida endavant! D’aquell fet se n’han derivat el salvament de bancs i caixes a compte de l’erari públic i la successió de lleis per limitar les responsabilitats de les empreses, per flexibilitzar salaris mínims, les lleis anti-avalots, els mètodes d’acomiadament, les pensions, etc. Si recordem l’inici de la crisi, els entesos varen pronosticar  que calia fer una pseudo-devaluació d’un 30%-40%, per tal de no anar a una fallida total del Reino, que segons els experts seria la que faria 18 o 19 des del començament de l’edat moderna. I som on som!

Avui, com que en aquell temps estava preocupat per altres coses, he ajuntat un conjunt d’articles de l’època mostrant com va esdevenir-se la modificació exprés de la Consti. Amb més enllaços encara dins dels propis articles...


1. Fets consumats

31/08/2011

Montse Oliva, periodista


Rajoy i Rubalcaba van ser els protagonistes silenciosos de l’inici del procés per reformar la Constitució. De fet, no els va caldre obrir boca. Les seves expressions ho deien tot. Al del PP se li escapava la rialla per sota el nas mentre comprovava com al socialista li costava dissimular les males nits que li ha fet passar Zapatero des que va decidir aliar-se amb l’enemic a les portes de les generals. Lògic, tenint en compte que l’acord li pot costar a Rubalcaba empitjorar un resultat electoral que fins fa poc ja es preveia prou dramàtic.
És evident que el primer duel televisiu entre aspirants a ocupar La Moncloa es va celebrar ahir. I a la resta de grups del Congrés, com és habitual en aquests casos, se’ls va excloure de la festa. El PSOE i el PP no van tenir en compte cap dels arguments en contra de la reforma. Tot està dat i beneït. Qui vulgui, que s’apunti al funeral de l’autogovern. I qui no, serà vist com un intransigent. No és estrany que CiU, després de veure el nul ressò de la seva queixa, acabés plantant-se o que ERC i altres partits anunciïn que divendres abandonaran el ple abans de la votació final. Tant se val el que facin. La reforma és cosa de dos. O d’un! Perquè, de moment, el primer debat de precampanya l’ha guanyat Rajoy.

 

2. La reforma de la Constitució, a debat 24/08/2011


Avui hem parlat de l’acord del PP i el POSE per reformar la Constitució per  incloure un article que limitarà a gairebé zero el dèficit públic de totes les institucions públiques.  Ho hem fet amb Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés, i amb Pere Macías, portaveu adjunt de Convergència i Unió al Congrés.

Macías ha dit que:

- “Ens va agafar en relativa sorpresa perquè la nit abans la vicepresidenta econòmica ens n’havia informat a grans trets.”

- “Per CiU el calendari exprés, per nosaltres, es va iniciar la nit del 22 d’agost.”

- “Nosaltres estem rotundament a favor de contenir la despesa pública, però estem en contra que això se’ns vulgui imposar sense tenir marge i que ens limiti encara més.”

- “Defensarem amb dents i ungles que [la reforma] no envaeixi l’autonomia financera de la Generalitat.”

- “Zapatero i Rajoy van pactar la reforma per sobre de Rubalcaba.”

- “El pacte és en ple més d’agost i sense que ningú se n’assabenti. [...] No hi ha marge per res. Aquest és un pacte entre el PP i el PSOE absolutament tancat.”

- “Ho veig molt fet, molt liquidat, molt tancat i amb poc marge de maniobra.”

- “[El govern espanyol] té força política per fer una reforma constitucional exprés i no té força per fer una veritable reforma laboral.”

- “Aquest govern, malgrat aquestes decisions finals tan potents, segueix sense prendre mesures per a l’economia real.”

- “Hem de continuar posant un suspens absolut a aquest govern, tot i que acabi amb aquestes heroïcitats constitucionals.”

- “Quan el PSOE i el PP es posen d’acord em fa patir.”

- “Voldríem que qui tingués la sobirania sobre el límit de dèficit públic fos el Parlament de Catalunya.”

- “L’estat actual d’autonomia de Catalunya em provoca una greu insatisfacció.”

- “Oriol Pujol té una dèria per fer política i ara hi haurà un marc a l’escenari del Congrés on hi haurà un bon lloc per fer política.”

- “Molts dels suports de Pujol a internet són perfils de consellers que els han piratejat.”

- “Sabem la persona que ho ha fet [que ha piratejat els perfils].”

- “En política tot és compatible [que Oriol Pujol sigui número 2 i màxim responsable de CDC]. El que sí que veig és que s’han d’analitzar les conveniències de les coses.”

Tardà ha dit que:

- “Nosaltres no estàvem informats [de la proposta de reforma]. De fet, fa temps que el govern socialista té poca relació amb nosaltres.”

- “Catalans, bascos i gallecs tremolem quan el PP i el PSOE es posen d’acord.”

- “El govern socialista s’ha acabat lliurant a les idees de la FAES.”

- “Cal un boc expiatori que han de ser les autonomies. Després d’anys de text constitucional, el sistema espanyol no pot metabolitzar el sistema autonòmic postfranquista.”

- “Estem disposats a fer pinya [amb el Govern].”

- “En 30 anys han estat incapaços de fer mínimes reformes de la Constitució per coses tan estúpides com és el que fa referència al gènere i la descendència de la monarquia.”

- “Si en 30 anys l’estat espanyol ha estat incapaç de fer cap mena de reforma constitucional, que no em digui que ara no és quelcom exogen que es limiti el sostre de la despesa.”

- “Penso proposar als companys de l’executiva que, per dignitat, els diputats catalanistes ens aixequem i fotem el camp.”

- “Crec que [la reforma] és una agressió no només a l’estat del benestar, sinó també a Catalunya.”

- “Em molesta la morbositat que desperten coses tan estúpides [com la del cap de llista d'ERC a Madrid].”

- “Si el partit decideix canviar els líders a Madrid serà oportú.”


Macías (CiU):"Donarem suport a la reforma si el Parlament tingués la sobirania sobre el límit del dèficit"


Tardà (ERC):"Proposaré a l'executiva d'ERC que els diputats catalanistes ens aixequem i fotem el camp"

 

Reforma exprés y sin referéndum

PSOE y PP pactan el primer cambio de la norma fundamental en 30 años

Se hará en un mes, por vía de urgencia y sin referéndum



 
 


























































Més opinions:





























 25.08.2011  11:19

8. López Casasnovas: 'La música de la reforma fa pensar en recentralització'


L'economista Guillem López Casasnovas parla de la proposta de reforma constitucional · Diu que pot limitar l'autogovern i les finances dels governs català, valencià i balear

PSOE i PP s'ha posat d'acord per reformar la constitució i fixar el límit del dèficit de tota l'administració, incloent-hi la de les comunitats autònomes. L'entesa PP-PSOE i l'obertura del meló de la constitució han disparat unes quantes alarmes, no sigui que impliqui una nova limitació de l'autogovern i de l'autonomia financera de les comunitats autònomes. En aquesta entrevista l'economista Guillem López Casasnovas creu que, efectivament, la música de la reforma evoca, de moment, un nou procés recentralitzador; que és innecessària i que pot no tenir els efectes desitjats. I sobre el pacte PP-PSOE de fer una reforma ràpida, manifesta: 'Els manaments de la cancellera alemanya, Angela Merkel, deuen pesar més que no pas alguns valors democràtics.’

La proposta de reformar la constitució pot limitar l'autogovern del nostre país?

Sí, perquè no hi ha una concepció federal de respecte diferenciat de les dues jurisdiccions fiscals i Espanya entén que la sobirania fiscal es única.

Hi ha qui avisa que la reforma pot acabar escanyant encara més les finances dels governs català, valencià i balear...

Dependrà de com s'articuli. Però, de moment, la música de la reforma és de recentralització.

Com s'explica que el PP i el PSOE es posin d'acord a fer una reforma ràpida després de negar-se a modificar-la per qüestions com la llengua o el finançament autonòmic?

Els dictats de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i l'ofec financer deuen pesar més que no pas alguns valors democràtics.

Cal realment modificar la constitució per impedir les males pràctiques pressupostàries?

No. Amb un reforçament de la llei general pressupostària i la limitació de determinades pràctiques legislatives n'hi hauria d'haver prou. Però ara la qüestió és complir l'exigència estètica que ens demanen. Es pot donar fins i tot la paradoxa que, amb aquest canvi espectacular, però de semàntica flexible -.més que no modificant reglaments precisos--, res no canviï efectivament, malgrat unes regles de limitació altrament prou sensates.

Acusen les autonomies de ser les causants del dèficit de l'estat... 

No és pas exacte. Des de la no-concepció federal real de les finances públiques mai no es pot saber si un dèficit és excés de despesa o insuficiència d'ingressos.

Hi ha països europeus que ja hagin fet reformes similars? I amb quin resultat?

Alemanya, i amb semàntica prou complicada. I en alguns estats dels EUA. Però allà la dinàmica és tota una altra.

 

 

24.08.2011  06:00

9. Elisenda Paluzie: 'Ho aprofitaran per escanyar-nos una mica més'


Amb el sostre de despesa, les aspiracions d'autogovern es rebaixen encara més

Segurament que aprofitaran aquesta reforma per escanyar-nos una mica més i per reduir el nostre autogovern. Marcaran un sostre al deute de les comunitats autònomes, per més que el dèficit d'aquestes sigui, en realitat, més petit que el de l'estat.

No podem disposar dels nostres propis recursos, no tenim autonomia fiscal, no recaptem cap gran impost, depenem del sistema de finançament autonòmic de règim comú i, a més a més, ara ens afegeixen regles de límit de la despesa? Tot això limita clarament l'autogovern. 

No és pas igual que un estat amb autonomia fiscal s'imposi un sostre de despesa, a instància de la Unió Europea, o que te l'imposin sense cap sobirania per decidir. És una altra manera de subordinar-nos.

Els dos grans partits espanyols es posen d'acord en això i no pas, per exemple, a declarar l'estat plurinacional. Són partits que defensen els interessos de l'estat i, per ells, és important de posar-se d'acord per donar confiança als mercats i evitar el rescat de l'economia espanyola. 

Potser també ho aprofitaran per arreglar la qüestió de la preeminència masculina en la successió a la corona espanyola… Tot plegat, és una nova demostració que el nostre país no podrà augmentar l'autogovern i que, a més, cada vegada ens trobarem més escanyats. 

Ja fa sis anys d'aquesta tendència. Gradualment es va empetitint el nostre autogovern. Em fa l'efecte que vivim el dia de la marmota. Com es pot creure que ara aconseguirem el concert econòmic, si ja el plantejava el primer text de l'estatut i no va passar el tràmit de les corts espanyoles?

Llavors els partits catalans no vam defensar-lo amb força. No es poden anar ensenyant pastanagues per tenir entretinguda la societat. En definitiva, aquests sis anys ha quedat molt clara quina és la solució. 

Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

 

24.08.2011  06:00

10.                 Ramon Tremosa: 'Els països avançats diuen que s'ha acabat la barra lliure'


Defensa la reforma constitucional, bo i discrepant del discurs nacionalista espanyol

Aquesta reforma és una imposició d'Europa que cal seguir. Abans de tirar endavant la integració fiscal --per exemple emetent eurobons o tenint un ministre europeu de finances-- cal que hi hagi convergència fiscal.

Per això els països del sud, els PIGS, s'han de posar les piles. Abans de poder reforçar la moneda única, amb més integració fiscal, cal que cada constitució prohibeixi dèficits públics excessius.

És una exigència nòrdica i d'Alemanya que reclama als països del sud que no pot tornar a passar que acumulin tant de deute. Els països avançats han dit que s'ha acabat la barra lliure.

El PP i PSOE han fet una demostració de la unitat nacional espanyola, que estarien disposats a repetir per aturar propostes futures dels catalans. Aquesta rapidesa d'actuació els va bé per a demostrar que a partir d'ara el pacte entre ells serà fàcil per a blindar qüestions com l'agència tributària única o el sistema d'aeroports centralitzat.

Les autonomies gasten molt, naturalment: gestionen les competències de sanitat i de seguretat social, competències bàsiques de l'estat del benestar que requereixen molta inversió. No pot ser que el govern espanyol digui que la culpa és de les autonomies, si és ell l'encarregat de recaptar tots els impostos i després els tanca l'aixeta.

Com a persona liberal de mercat amb sensibilitat social crec que el pressupost públic ha de ser sostenible. És de país avançat procurar no estirar més el braç que la màniga. Europa ha collat i l'estat espanyol ha de respondre amb rapidesa. Ara, també és cert que el discurs que fan, sobre la unitat nacional espanyola i de culpar les autonomies, no és nou, i no m'agrada.

Ramon Tremosa, economista i eurodiputat de CiU
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

Reflexions
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada