dimecres, 30 d’abril del 2014

30/04/14."A Catalunya volen votar per acabar amb la democràcia. Com els nazis". Una breu explicació del nazisme i dels seus hereus els feixistes espanyols


Benvolguts,

Com molts d’altres illetrats espanyols i catalans, el cantant Loquillo, a la secció de Música de l’ABC (les aprofiten totes), diu unes quantes frases que ha après de la caverna mediàtica i que repeteix com un lloro.

·       "A Catalunya volen votar per acabar amb la democràcia. Com els nazis"

·       “El que està passant a Catalunya és que es vol votar per acabar amb la democràcia. El mateix que demanaven les S.A. nazis”.

·       El cantant assegura que “Pere Navarro es va endur un cop de puny” per culpa del moment polític que viu Catalunya...

No sé si tota aquesta gent sap què fou el nazisme. I caldria que tots els espanyols sabessin que a Espanya varem patir durant 40 anys la imitació cutre del nazisme. Es deia franquisme. I ara es diu Monarquia franquista bananera constitucional però és el mateix!

Us obsequio amb una portada de l'ABC (el de l'entrevista amb el Loquillo) del 1939 i unes fotos comentades del franquisme: Franco i Hitler, Franco i Juanca, Franco falangista, Capellans feixistes. Franco sota pal·li:
 

1.       La Segona Guerra Mundial va començar al setembre del 1939 quan l’Alemanya nazi, el Tercer Reich, tal com els nazis l’anomenaven va invadir Polonia i després successivament gairebé tota Europa. La foto del Hitler i el Franco correspon a una entrevista entre ells dos a Hendaya, País Basc francès, el 23 d'octubre de 1940 a l'estació de tren de la localitat prop de la frontera amb Espanya. Els dictadors foren assistits pels seus ministres d'afers exteriors Ramón Serrano Suñer i Joachim von Ribbentrop respectivament. Hitler i Franco, políticament,  estaven contents ja que en Franco feia un any i escaig que havia guanyat la guerra del 1936-1939 i s’havia iniciat en la imitació criminal del règim hitlerià, i en Hitler havia envaït mig Europa i fins a finals del 1941, amb l’entrada en el conflicte dels EUA, no semblava que Alemanya tingués un perill imminent. Aquest estat d’ànim es reflecteix en les fesomies de tots dos.

 


2.       Franco, vestit de falangista. Ja se sap que Franco va alternar els seus ministres entre falangistes, militars i catòlics. En aquest cas tocava engiponar-se una boina falangista (o tradicionalista?).

 3.       Franco i el Juanca. A partir del 1947 Don Juan, fill d’Alfons XIII, que vivia un exili daurat a Estoril, va acordar amb en Franco que el seu fill Juanca estudiés a Espanya la carrera Militar. A la foto, uns anys més tard, el Juanca i el Franco, sota l’àguila de “Una, Grande y Libre” també tots dos fan cara de contents. Al poble les coses els anaven molt malament però a ells els devien anar bé...

 4.       Com és sabut el bàndol revoltat amb l’Alzamiento tenia la inestimable ajuda exterior d’alemanys i d’italians i la inestimable ajuda interior de l’església catòlica que va ser un dels puntals del Franco en la preparació de la guerra i en els els successius governs feixistes que en Franco va anar muntant. L’església va aconseguir que la guerra fratricida espanyola fós anomenada “cruzada” pel Vaticà. Amb Déu al seu costat els va ser més fàcil de guanyar-la. I a les fotos també feien cara de contents.
 
 

5.       Una associació catòlica que ja havia conspirat durant la República s’anomenava Asociacion Católica de Propagandistas i destacats membres d’aquesta organització integrista foren  ministres del Franco fins a finals dels anys 50. El suport de l’església catòlica, del Vaticà, i del nacionalcatolicisme foren fonamentals per crear i mantenir el règim. Els capellans, encara que en aquell moment i ara ens faci fàstic, varen suportar totalment el règim. Els capellans, classe de tropa i també cardenals feien les salutacions feixistes i en Franco, Caudillo de España por la gracia de Diós, era portat sota pal·li per les jerarquies nacionalcatòliques. Per no ser menys el Juanca també va gaudir, a posteriori, d’aquest privilegi d’anar sota pal·li. Ecs!
 

 
Joan A. Forès
Reflexions






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada