Us passo uns quants enllaços relacionats amb l’expressió:
Català sempre
Col·lectiu
Català sempre.
Totxanes, totxos i maons. El
Bloc de Joan Josep Isern (camí dels 10 anys a la blogosfera)
Recordant una frase de l’apunt d’ahir: Avui ja no es
tracta de parlar en català a casa, sinó de parlar en català a tot arreu,
trobem que hi ha gent que lluita des de sempre per la supervivència del català
(11 milions de parlants) i gent que 
lluita des de sempre per l’anorreament del català (almenys 30 milions)!
lluita des de sempre per l’anorreament del català (almenys 30 milions)!
Sigueu conscients que així que els castellans
es veuen una mica les orelles ataquen la nostra llengua. Felip V el 1714, Decrets de Nova Planta, Dictadura
de Primo de Rivera, Dictadura franquista, Consti, Monarquia Franquista. [Discurso
de entrega de los premios Cervantes, 23 de abril de 2001]―Juan Carlos de Borbón:
" Nunca fue la nuestra lengua de
imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en
castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad
libérrima el idioma de Cervantes ",
Poder Judicial corrupte, Presidents de Gobierno corruptes (Aznar, Rajoy), ministres
corruptes (Wert), Congreso de los Diputados corruptes, tots, sempre que poden, ataquen la nostra
llengua.
Cercant dintre del web del Col·lectiu Català sempre he trobat
articles del malaguanyat Joan Solà i en d’altres webs com Vilaweb i el
Punt/Avui, articles glosant la declaració que va publicar el 28 de desembre del
2006, amb el títol de “Plantem cara”.
El 28 de desembre del
2006, el Dr. Joan Solà va publicar l’article “Plantem cara”. De manera
contundent, denunciava la greu situació de la nostra llengua, i també la falta
d’actituds decidides per defensar-la. Un reduït nombre de persones que
compartíem les mateixes preocupacions vam unir-nos amb el propòsit de crear un
grup de treball que actués en favor del català.
L’existència de moltes
institucions i moviments que ja treballaven amb aquest objectiu va fer
aconsellable centrar la nostra activitat:
a consolidar i estendre l'hàbit de
mantenir-nos sempre en l'ús del català, és a dir, no
discriminar l'interlocutor, respectar-nos nosaltres mateixos, no canviar de
llengua.
Perquè estem convençuts
que si aquest hàbit es fa majoritari entre els qui parlem habitualment català,
estarem potenciant l'eina més valuosa i eficaç de què disposem.
Conscients, però, que
aquest capteniment no és fàcil, ens proposem ajudar a superar les dificultats
que comporta aquesta actitud compartint les nostres idees i experiències i,
alhora, generant un sentiment positiu de solidaritat entre les persones que ens
hem decidit a incorporar aquest hàbit.
La imatge del Dr. Joan
Solà presideix aquesta pàgina perquè el nostre col·lectiu no existiria sense
l’aparició de l’esmentat article, que després es va convertir en el títol d’un
llibre que l’autor ens va dedicar, com podeu veure al facsímil adjunt a la
fotografia. Tot un record i una raó més per mantenir-nos fidels al que va ser
la seva exemplar lluita i, sobretot, al seu objectiu: “en defensa de la
llengua, en defensa de la terra”.
Pel català, el que no fem nosaltres, no ho farà ningú.
El periodista col·laborador del Punt/Avui, Raül Garcia i Aranzueque escriu a
CATALÀ SEMPRE Països catalans
LLETRA 135 ● març del 2014
aquest article contundent:
Guerra total a l'ànima del país
● El català està patint aquests dies un dur
assetjament des del poder polític i judicial en tot el domini lingüístic, uns
atacs que als més grans els transporten a temps passats en què, en paraules de
l'historiador Francesc Ferrer i Gironès, la llengua va patir un veritable “holocaust”.
● La llengua ha estat i és el signe més distintiu de
la identitat catalana i, com a tal, les autoritats espanyoles del moment mai no han dubtat a
convertir-la en l'objectiu número u, fins i tot en temps de guerra.
La prova més palpable, la Guerra Civil, en què les forces franquistes ni tan sols es van
esperar a consumar la victòria militar per iniciar l'operació d'aniquilar el
català.
● El diari El Punt Avui està publicant unes
cròniques que amb el títol “75 anys. Diari d’una ocupació” són un relat del que
va signi-ficar la guerra civil i la posterior represàlia.
En l’arxiu “ARTICLES”
d’aquesta Lletra del Col·lectiu Català sempre trobareu el capítol “L’inici de
la dictadura” centrat precisament en la persecució de la llengua. Us recomanem
vivament la seva lectura.
Raül
Garcia i Aranzueque
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada