dijous, 20 de febrer de 2014

20/02/14. ANTONI ROVIRA I VIRGILI. Què és Espanya? (1938). La República, instaurada set anys abans, tampoc no sabia definir Espanya, I ni el magma espanyolista del franquisme monàrquic actual tampoc no en sap.

Benvolguts,

Comencem amb un text d’una cançó de La Trinca, que podria ser que ens aclarís la pregunta clau de Rovira i Virgili que ve a continuació: Què és Espanya?:

Això de nació espanyola
va sortir per carambola
inventat pels reis catòlics
una nit de xerinola
i d'excessos alcohòlics.
I els seus fills, nets i nebots
i tots els estaquirots
que els han vingut al darrera
han mantingut la fal·lera
de la unitat per pebrots.

ABANS D'ARA
Què és Espanya? (1938)
http://www.ara.cat/premium/opinio/Que-Espanya_0_902909732.html

De l'article d'Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) publicat a La Humanitat el 26 de juliol del 1938. La República, instaurada set anys abans, tampoc no sabia definir Espanya, segons el més popular periodista polític de l'esquerra catalanista. I ni el magma espanyolista del franquisme monàrquic actual tampoc no en sap.

ANTONI ROVIRA I VIRGILI Peces històriques triades per Josep Maria Casasús | Actualitzada el 17/04/2013 00:00
1 / 1
Tenim la convicció, ja fa molt de temps, que per a plantejar bé l'anomenat problema català, cal definir un cert nombre de mots. Cal saber, en efecte, què entenem per nació i què entenem per regió; què és Catalunya i què és Espanya.

No és ja qüestió de doctrines ni teories. Menys encara qüestió de mots. És realitat i vida. Sense una prèvia definició d'aquests conceptes, tot esdevé equívoc en la política, en la cultura i en l'economia del nostre poble i dels altres pobles hispànics. La causa de les incomprensions, de les contradiccions i de les topades que hem vist des de l'any 1931 ençà, radica en la indefinició pràctica d'aquests mots [...].

Què és Espanya? [...]

Espanya no és, nacionalment, una unitat. És una pluralitat de nacions. Hi ha a Espanya tantes nacions com idiomes. Per tant, quatre nacions: Castella, Catalunya, Galícia i Euscadi. [...]

Hom pot dir nació a allò que és un Estat. Però en aquest cas hom no pot aplicar a un tal Estat les prerrogatives de la nació autèntica. Estat és un cos polític, nació és una ànima. I els valors espirituals -llengua, cultura, tradició- corresponen a la nació i no a l'Estat nacional. [...]

Espanya és un conjunt de nacions. L'esforç multisecular per reduir-la a una nació sola assimiladora de les altres (Castella) ha fracassat, per bé que hagi deixat senyals. Els qui avui volguessin fer aquesta reducció serien els tristos hereus del comte d'Olivares, que va morir boig.

Però aquest conjunt de nacions, ¿ha d'ésser una simple juxtaposició, amb refrecs i topades, o bé un conjunt harmònic? El pensament nacional català dels nostres dies, proposa aquesta última solució. [...]

Què ha d'ésser, doncs, Espanya? Tot això que havem exposat ens fa adoptar, com si fos pròpia, una excel·lent definició que en el seu recent article de la Revista de Catalunya dóna Carles Pi i Sunyer: "Catalunya -diu- sent Espanya com l'harmonització d'elements diversos".
I els elements diversos són quatre llengües, quatre ànimes, quatre nacions. Castella és al mig, i no al damunt, de les nacions ibèriques.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada