diumenge, 15 de desembre del 2013

15/12/13. Sal•lus Herrero i Gomar. Espanya contra els Països Catalans. En realitat, entre aquests territoris no hi ha cap conflicte polític, ni social, ni de reconeixement cultural, ni d'infraestructures, ni fiscal o lingüístic, ni de drets i llibertats...


Benvolguts,

A partir del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada histórica 1914-2014”, i d’una de les ponències, la del catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, Antoni Furió titulada “Espanya contra el País Valencià”, i amb molt bon humor, el valencià Sal·lus Herrero ens il·lustra sobre què s’ha esdevingut des del 1714 a l’Estat espanyol que ha portat al predomini absolut del català en detriment del castellà que es troba en estat residual...
 

Vegem:

Espanya contra els Països Catalans

DES DE LA TRONA

14/12/13 05:00 - Sal·lus Herrero i Gomar -

El 12 de desembre, a Barcelona es va iniciar el simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada histórica 1914-2014”. Dins d'aquestsimposi hi ha una ponència a càrrec del catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, Antoni Furió titulada “Espanya contra el País Valencià”. En intentar 'estrangeritzar' el dret i la llibertat de càtedra, de pensament i d'expressió del valencià de Sueca, Antoni Furió, el secretari general del PP valencià, Serafín Castellano, va etzibar per excloure'l i estigmatitzar-lo:”No necessitem que ningú 'de fora' hagi de defensar la Comunitat Valenciana amb una tesi que rebutgem de manera molt contundent”. Efectivament, la refusen perquè estan d'acord amb la colonització, el sotmetiment i la liquidació valenciana o catalana que s'ha fet, imperialment, des de la Cort de Madrid. Els del PP comparteixen l'espanyolització o castellanització del País Valencià, les Illes i el Principat, per ofrenar noves glòries a Espanya.

Per això, els nacionalistes espanyols, sobretot del PP contraataquen amb un simposi “de la veritat” absoluta; en aquest simposi es conclourà que nunca fue el castellano lengua de imposición”, no hi hagué cap batalla d'Almansa el 1707 ni cap setge a Barcelona el 1714, tot això només són que “invents dels pèrfids nacionalistes”, els castellans no s'assassinaren els maulets ni es feren camps de presoners de treballs forçats a Castella, posem per cas, per a construir la plaça de Salamanca, ni hi hagué cap Decret de Nova Planta per suprimir els furs valencians i catalans i imposar les lleis castellanes, ni Felip Vé va cremar Xàtiva i altres ciutats del País Valencià, ni va existir l'arquebisbe Mayoral i no es va excloure el nostre català de l'administració, l'escola i l'església amb risc d'excomunicació i penes repressives, ni va haver-hi cap espoliació econòmica, ni el funcionariat de Castellà va invadir els Països Catalans; en realitat, entre Espanya i els Països Catalans no hi ha cap conflicte polític, ni social, ni de reconeixement cultural, ni d'infraestructures, ni fiscal o lingüístic, ni de drets i llibertats perquè Catalunya sempre ha pogut decidir el seu futur i inclús el futur de les altres nacions que ha mantingut com a colònies; des de sempre s'ha donat una relació”idílica” entre Espanya i els Països Catalans i si algú ha sigut”víctima”, aquesta ha sigut Castella a mans de la ferocitat dels països de parla catalana. Les coses no són mai com semblen.

Per tant, —es dirà en aquest simposi futurible del PP—, tot i que semble que el castellà s'ha imposat als països de parla catalana por justo derecho de conquista” des de 1707 fins al 2014, en la realitat profunda de les coses, —la més important perquè és invisible als nostres ulls—, és que fou el català la llengua que es va imposar a Castella i a la resta d'Espanya, de manera subreptícia, per això el català és llengua obligatòria, vulgues o no vulgues, a tot l'Estat, a les administracions i a l'escola, així com a totes les televisions 'nacionals', públiques i privades de l'Estat, el castellà roman invisibilitzat, marginat i perseguit, gairebé en risc d'extinció inclús a les comunitats autònomes castellanes, on s'imposa només i exclusivament el català, de manera aclaparadora; al Congrés dels Diputats i al Senat, s'imposa el català i no es permet ni tan sols expressar-se en castellà; València i Barcelona han fet al seu voltant un eix radial de comunicació jacobí i han exclòs la resta de ciutats perquè no es comuniquen; la “veritat” absoluta és que els catalanoparlants gaudeixen d'una posició “primacista”, en llengua, cultura, economia, inversions i fiscalitat; la seua llengua i cultura catalana és la que s'imposa a tot arreu de l'Estat, les nacions castellanes reben subvencions perquè s'imposen les tradicions castelleres d'Algemesí, València i el Principat i si hi ha algun país castellà que no vol fer castellers, esperem que el TC els obligue a fer torres humanes perquè s'han declarat patrimoni de la humanitat i s'han de respectar les tradicions i les nostres festes, folklore i costums, ja que al parlament de l'Estat, impulsat per Catalunya, s'ha declarat que els castells són la festa 'nacional' de tot l'Estat. Diguen el que diguen els catalans, a les Corts de Cádiz es va reconèixer la llengua catalana al mateix nivell que la castellana, així com a les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, a la I i II República i a la Constitució de 1978, on el català és la llengua de tot l'Estat per sobre del castellà, que tot i reconegut a les comunitats castellanes, en realitat s'imposa el català i es pretén eliminar el castellà a tot Espanya amb sentències del TC on es dictamina que cal garantir a tot Espanya l'ensenyament en català, sense cap excepció.

Diguen el que diguen els valencians, balears o catalans, la “veritat absoluta” és que els únics que estan en possessió de la “veritat” i els únics que es poden queixar greument són els castellans o espanyols; la resta, els ciutadans catalanoparlants, no tenen cap dret, ni a queixar-se, perquè des d'Espanya no se'ls considera “ciutadans” amb dret a tenir drets, només súbdits.

Aquesta és la “gran veritat” del PP de Catalunya i sembla que també de Ciutadans i del PSC, ens agradaria que el PSPV, EUPV, Compromís i els seus equivalents a les Illes, PSM, EUIB, etc. tractaren d'orientar-se sobre el nostre passat i present per construir un futur en llibertat, en una terra lliure d'opressors; per això, l'acord de les diferents forces polítiques de Catalunya, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, partidàries del dret a decidir i la seua presentació pública el 12 de desembre, de la pregunta, la data i el procediment per al referèndum sobre si es vol tenir un Estat independent és una molt bona notícia.

Sal·lus Herrero i Gomar

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada