dissabte, 23 de novembre del 2013

23/11/13.Racó Català. L’imperialisme castellà. Unamuno i Millan-Astray. "Viva la muerte" "Muera la inteligencia".


Benvolguts,

Copio aquests tasts sobre Castella i l’imperialisme castellà del Racó Català. No és només la Llegenda negra de Bartolomé de las Casas sinó les Llegendes negres de Keyserling, Manuel Jiménez Fernández (biògraf de Bartolomé de las Casas),  Menendez Pidal...

Només una frase se salva, parcialment, i és la que Nebrija diu que la llengua és l’eina, encara que no precisament de l’imperi sinó de l’emancipació personal i col·lectiva, del coneixement, de la dignitat...

En el darrer paràgraf no explica la continuació del diàleg(?) entre Millan-Astray (sinistre feixista, mutilat de guerra i fundador de la Legión) i Unamuno. És recordat [Viquipèdia] per les seves declaracions de crítica exaltada i violenta contra les autonomies basca i catalanes que va pronunciar a la Universitat de  Salamanca el 12 d'octubre de 1936 allà es van pronunciar els crits típics de la Legió de "Viva la muerte" "Muera la inteligencia". Va provocar la contesta raonada de rector Miguel de Unamuno qui va ser cruel amb ell i el va comparar amb Cervantes (per les mutilacions de guerra). Unamuno va pronunciar la frase: “I aquí hi ha el senyor bisbe, català, per ensenyar la doctrina cristiana que no voleu conèixer, i jo, que sóc basc, porto tota la meva vida ensenyant la llengua espanyola, que no sabeu...”.

També li va dir públicament que era una mena d'inútil que li agradaria que els altres fossin inútils com ell, qualitat extrapolable a tots els nacionalistes castellans i per extensió espanyols.
 
20 de setembre de 2013

L’imperialisme, el patrioterisme, el llatronici

“Castilla llega hasta donde llega mi caballo” (Isabel la Catòlica, reina de Castella, antisemita, instauradora de la Inquisició).

“La Seva Altesa, la llengua és l'eina de l'Imperi” (Antonio de Nebrija, 1441-1522, humanista i gramàtic a Isabel I la Catòlica, en presentar-li la seva “Gramática Castellana”).

“L’evolució en Espanya és lenta i l’espanyol comparteix encara el paper del Cid i dels conquistadors que l’única manera digna de guanyar-se l’or és furtar-lo o trobar-lo com a tresor. La recerca del tresor constitueix encara avui dia una idiosincràsia general espanyola (Els aristòcrates de debò no fan res)” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942, filòsof i científic alemany).

Segons el sacerdot Bartolomé de Las Casas o Bartomeu Casaus, el cacic amerindi de la Hispaniola, ara República Dominicana, Hatuei, mostrà una cistella plena d’or i de joies i va dir: “este es el dios que los españoles adoran. Por esto ellos luchan y matan; por esto nos persiguen y es por eso qué tenemos que lanzarlos al mar”. Ellos nos dicen, “que adoran a un dios de la paz y de la igualdad, pero usurpan nuestras tierras y nos hacen sus esclavos. Nos hablan de un alma inmortal y de sus recompensas y castigos eternos, pero roban nuestras pertenencias, seducen a nuestras mujeres, violan a nuestras hijas. Y como no pueden igualarnos en valor, estos cobardes se cubren con hierro que nuestras armas no pueden romper”.

“On hi ha or, han de treballar fins a defallir en l’extracció. L'or americà es tiny de vermell. Fins als ídols d'or dels indígenes són fosos, i en lingots, enviats a Espanya. L'Inca, inútilment, lliurarà un tresor avui valorat en dos mil cinc-cents milions de dòlars, per recuperar la seva llibertat. L'or es convertirà per als indis en una maledicció” (“Bartolomé de las Casas”, d’Héctor Anabitarte, escriptor argentí).

“Els “encomenderos” només pensen en els propis interessos. Las Casas denunciarà milers de vegades "la general corrupció de jutges, oficials i altres funcionaris d'Índies" que es neguen a sancionar-los” (Manuel Jiménez Fernández). Demanarà al papa Pius V que excomuniqui "els esclavitzadors i explotadors dels indis". Aquests diran que els castiguen per llurs pecats "contra la llei natural, com sodomia o sacrificis humans" (Menéndez Pidal), com així també per antropofàgia. Las Casas ensopega una i altra vegada amb "les burles dels més i el menyspreu dels oligarques, la convicció general, interessada en molts, que l'únic tracte possible amb els indis era la conquesta i l’esclavització" (Jiménez Fernández). No pot suportar "la indignació davant la criminal tolerància de les autoritats de L'Espanyola amb els armadors, captors i traficants d'indis esclaus"” (“Bartolomé de las Casas”, d’Héctor Anabitarte).

Els castellans, poble subjugat a partir dels Àustries i de la Inquisició, que no poden manar a casa seva, senten un gust instintiu de manar a casa dels altres. Com aquells marits que a casa no poden badar boca i, en compensació, són els més autoritaris i cruels per a llurs subordinats de fora. Els castellans només entenen una forma de llibertat: la “libertad de imperio”. Llibertat de manar a casa dels altres” (Mossèn Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista).

"¡Muera la inteligencia! ¡Viva la Muerte!! Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! !El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí !!Viva España!” (Millán-Astray a Miguel de Unamuno, al Paranimf de la Universitat de Salamanca, 12 d'Octubre de 1936).
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada