dimarts, 19 de novembre del 2013

19/11/13. Salvador Cardús. Tot depèn d'això. La nostra victòria final depèn de la capacitat de fer, amb rapidesa, un nou canvi de marc d'autorepresentació col•lectiva. Saber que ara ens cal el coratge i l'audàcia per encarar les noves grans dificultats immediates


Benvolguts,

Us passo un tast de l’article Tot depèn d'això de Salvador Cardús d’avui. Tot l’article és interessant però aquest tast final m’ha agradat molt!

 
Que no ho som un poble híbrid que, al crit candelià de "Catalunya, un sol poble", hem fet de l'empeltament la nostra força social?

UNA COSA DIFERENT és que lluny d'ADN immutables hi hagi marcs d'autorepresentació que esdevenen hegemònics per un temps determinat. Algun dia, per exemple, caldrà explicar amb detall -i ciència- com vam abandonar la resposta victimista a la derrota política i vam seguir el "Plantem cara" a què ens invitava Joan Solà a finals de 2006. I haurem d'analitzar com és que un país que a la disjuntiva de la independència hi responia amb un "Ja m'agradaria, però no és possible" -el poderós mecanisme de la "indefensió apresa" que assegura la submissió, l'"ànima d'esclau" de què parlava Manuel de Pedrolo-, ha passat a preguntar-se "Ens en sortirem?"

TANMATEIX, CREC QUE la nostra victòria final ara depèn de la capacitat que tinguem de fer, amb rapidesa, un nou canvi de marc d'autorepresentació col·lectiva, un canvi de frame , per dir-ho a l'estil de Goffman o Lakoff. Dit de patacada: hem de passar del de "Tenim pressa, molta pressa" de l'Heribert Barrera de 2010 i que ens ha acompanyat fins a la Via Catalana, al de saber que ara ens cal el coratge, l'audàcia i la resolució necessaris per encarar les noves grans dificultats immediates. És a dir, ens cal saber respondre tal com ens va veure Winston Churchill en el seu discurs davant la Cambra dels Comuns del 18 de juny de 1940, posant-nos d'exemple en comparar la resposta als bombardejos de Londres d'un mes abans amb la dels barcelonins de 1938:

"No vull subestimar la severitat del desafiament que tenim davant, però crec que els nostres compatriotes seran capaços de plantar-hi cara, tal com ho van fer els coratjosos ciutadans de Barcelona, i que ens mantindrem dempeus i que tirarem endavant malgrat tot, tan bé com ho pugui fer qualsevol altre poble del món. En molt bona part, tot depèn d'això". Ara i aquí , també.

Salvador Cardús

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada