dissabte, 2 de novembre del 2013

02/11/13. Vicent Partal. Brussel•les es mou. La Unió ha invocat el Tractat de Lisboa que li confereix personalitat jurídica i per primer vegada en la història negociarà sense tenir en compte els estats membres


Benvolguts,

Tal com diu en Vicent Partal és una jugada mestra.

A començaments de setmana ja varem comentar com la UE s’adaptava a les rebequeries d’algun estat membre com Espanya, donant-li la volta i usant els recursos que els propis reglaments de la UE li permeten. La seva Consti, vaja! Consti que s’ha automodificat diversos cops.

En aquest cas utilitza les conclusions del Tractat de Lisboa:


El Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.[1]

Aquest tractat va ser signat pel plenari del Consell de la Unió el 13 de desembre de 2007, aconseguint per a la Unió Europea (UE) tenir una personalitat jurídica per a signar acords internacionals a nivell comunitari.

Com que aquest tractat permet precisament que la UE com a personalitat jurídica pugui signar acords internacionals a nivell comunitari, la UE els ha utilitzat pels seus tractes amb Kossove!

L’editorial del Vilaweb d’avui té dos eixos:

·       A Brussel·les ara ja no et pregunten què fem a Catalunya sinó quan ho farem. Quan?

·       L’inici de l’acord bilateral d'associació i estabilització entre la UE i Kossove

I ara l’Editorial:

Vicent Partal. Brussel·les es mou

·       A Brussel·les ara ja no et pregunten què fem a Catalunya sinó quan ho farem. Quan.
 
He passat aquests darrers dies a Brussel·les. Amb l'oportunitat de tenir moltes converses i debats amb amics i coneguts de diversos països. Interessants. Ja no pregunten, per exemple, què passa a Catalunya sinó quan passarà. I aquest 'quan' tan insistent em sembla molt significatiu. Fins i tot diria que els espanyols d'ací m'han semblat com molt resignats. Fa un any s'irritaven i ara sembla que s'ho prenen tot això amb molta més filosofia. S'han acostumats a que els altres, els dels altres països vull dir, no paren de preguntar-los a ells també. Això del 'quan'. Fa un any estaven obsessionats amb que el debat no saltara la frontera. Però ara ja veuen que no hi ha manera d'aturar-ho.

Aquesta setmana, per cert, ha passat una cosa molt important que la premsa espanyola ha mirat d'empetitir tant com ha pogut. La Unió Europea ha començat negociacions amb Kossove per a un acord bilateral d'associació i estabilització. Això no és un acord per a entrar en la Unió, només és un acord per a crear un espai econòmic comú però el que és interessant és que fins ara tothom assegurava que fins i tot això Espanya ho vetaria.

Tanmateix la Unió ha fet una reacció sorprenent. La Unió ha invocat el Tractat de Lisboa que li confereix personalitat jurídica i per primer vegada en la història negociarà sense tenir en compte els estats membres. Això vol dir que els estats no hauran de ratificar l'acord i que, en conseqüència, Espanya no la podrà vetar.

És una jugada mestra. Típica de la Unió Europea. Evidentment els espanyols, després de l'estupor inicial, han intentat canviar de discurs i dir que ells guanyen amb aquesta jugada perquè així seguiran sense reconèixer Kossove --cosa que haurien fet indirectament si ratificaven l'acord. Alguna cosa havien de dir, és clar. Perquè la veritat és que el precedent és majúscul. S'han passat mesos argumentant que vetarien la permanència de Catalunya en la Unió Europea i de sobte es troben amb que no poden vetar ni a Kossove, ai caram...

Brussel·les es mou. Vet-ho aquí.

Vicent Partal. director@vilaweb.cat
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada