dimecres, 30 d’octubre del 2013

30/10/13. Vicent Partal. La Unió Europea respon a Espanya amb fets. La Comissió Europea ha trobat la manera d'inutilitzar un possible vet espanyol a Kossove. I això és un precedent meravellós per a Catalunya


Benvolguts,

Des de fa un temps Vilaweb envia als seus socis un avanç de l’editorial del dia següent de forma que es puguin preparar els comentaris i que puguin sortir al mateix temps que l’editorial. En aquest cas hi afegim un parell de comentaris.

Destaquem una idea, que tots els catalans tenim però que a Madrid ni volen ni es poden creure, i un acudit d’en Ferreres del novembre de l’any passat que ho explica molt bé.
 
Idea comentari: Sembla que [a Madrid] encara pensen que Mas, o la resta de polítics van davant de la gent. I a mi em sembla que és a l'inrevés. Però això, per a ells deu ser, senzillament, increïble.

 

Després de la primera notícia d’ahir, de com la UE, com a entitat legal internacional, s’ha saltat Espanya i el seu veto i està negociant directament amb Kossove, avui en Vicent Partal en el seu editorial de Vilaweb ho aclareix i hi afegeix artilleria pesada.
 

Vicent Partal

29.10.2013

La Unió Europea respon a Espanya amb fets

 La Comissió Europea ha trobat la manera d'inutilitzar un possible vet espanyol a Kossove. I això és un precedent meravellós per a Catalunya.

La Unió Europea va respondre ahir per la via dels fets a la fatxenderia espanyola sobre Kossove i molt probablement també sobre Catalunya. Va ser una solemne bufetada que per a nosaltres té una importància enorme. Amb un senzill comunicat, la Comissió en va tenir prou per a desmuntar la campanya de la por que l'estat espanyol fa mesos que practica. Els fets es van imposar a les paraules i Europa va aclarir que Espanya no podria vetar l'accés de Kossove a la Unió Europea, cosa que insinua clarament que no podrà vetar-nos tampoc a nosaltres.
 
Quantes vegades hem sentit dir els darrers mesos, com una agra amenaça, que la independència de Catalunya és impossible perquè Espanya vetarà la permanència del Principat en la Unió Europea? Ho han dit Rajoy i Almúnia, Rubalcaba i Duran, Lara i tothom qui s'oposa al canvi de règim. Doncs ves, ara resulta que aquest dret de vet no existeix... o que hi ha una manera d'esquivar-lo. Quin desengany tan gran per a Espanya, quina derrota més monumental.

Europa sempre troba la manera de superar els obstacles. Fa mesos que ho expliquem. Era molt més difícil d'integrar la República Democràtica Alemanya o la Croàcia sorgida d'una guerra brutal. Era molt més complicat de deixar fora Grenlàndia i que continuàs essent part de Dinamarca o deixar entrar Xipre malgrat que no controlava la meitat de l'illa, havent de resoldre-ho tot plegat sense ferir la susceptibilitat de ningú. En tots els casos Europa va trobar la manera d'integrar, de sumar. I ara l'ha tornada a trobar.

Ahir la Comissió va explicar que negociava amb Kossove en nom de la UE com a entitat legal internacional. És a dir, sense comptar amb els estats que la integren, ni necessitar-los. Això, d'acord amb el tractat de Lisboa, ja era possible però fins avui no s'havia fet mai. Per què? Perquè no calia. Però en vist de l'amenaça del vet particular d'un estat, de dos o de cinc que pretenien imposar-se per la força a la majoria de consens, s'ha acabat el bròquil. La UE ha recordat que constitucionalment pot negociar tota sola i que la negociació no ha pas de ser ratificada pels estats, perquè té valor en si mateixa.

La jugada és brillant. Enorme. I la cara de prunes agres amb què s'ha quedat Espanya és d'antologia. Mireu només com callen els seus diaris i els seus polítics i no cal dir res més... 

Espanya fa mesos que ens amenaça i branda les institucions europees per fer por contra la voluntat democràtica dels catalans. I Europa ha callat més que jo no hauria volgut i ha acceptat en silenci les manipulacions evidents del govern espanyol. Però he de reconèixer que avui que finalment ha parlat, a través dels fets que és com es parla quan les coses són realment importants, la seua contundència ha estat hipnòtica. Espanya s'ha quedat perplexa i sola. 

Un dia gran, realment un dia gran.

Comentaris:

Ignasi Badia: És clar que és un precedent molt bo: la UE podria negociar directament amb Catalunya prescindint d'Espanya, que es troba atrapada en el parany que ella mateixa (l'Estat, les classes dominants) s'ha anat construint al llarg de segles. A més, aquí no hauríem d'adaptar cap legislació perquè, la comunitària, ja la tenim. També és evident que la UE sap que això que farà a Kossove no passarà desapercebut al nostre país.

Josep Usó: Després d'assegurar que no es podia plantejar la possibilitat, que una vegada plantejada no tenia sentit, ni possibilitats de fer-se, d'amenaçar amb totes les penes de l'infern i més, amb les plagues bíbliques i més, i d'assegurar que a més de la UE, a Catalunya se la faria fora del planeta Terra i del Sistema Solar, ara sembla que, abans del quinze de desembre, se sabrà la pregunta i la data del referèndum. Cada vegada sembla més que fan com l'estruç, que amaga el cap per no veure el que no vol veure.

Però clar. Res del que diuen, a Madrid o allà on siga, és capaç d'alterar la realitat. I aquesta, sembla que ja està massa allunyada del que poden arribar a entendre. O al menys, a mi m'ho sembla. Sembla que encara pensen que Mas, o la resta de polítics van davant de la gent. I a mi em sembla que és a l'inrevés. Però això, per a ells deu ser, senzillament, increïble. De manera que ja veurem quins torrons hi ha, per Nadal.
 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada