Benvolguts,
En aquest article es fa una disquisició sobre
les possibilitats que Catalunya un cop es converteixi en independent tingui
accés a les facilitats de la Unió Europea.
Un estudi semblant a aquest ja l’havíem
publicat el 26 d’agost d’enguany. Però val la pena de tenir presents totes les
opinions i possibilitats!
Un punt interessant és aquest:
·
Es pot formar part de l'eurozona, de la UE i de l'espai Schengen, entre d'altres. I no tots
aquests escenaris requereixen unanimitat dels seus membres. Mentrestant, i
davant les amenaces del govern espanyol i de les declaracions poc amistoses de
Brussel·les, la Generalitat opta per carregar-se de raons i per deixar clar
-com sempre agrada fer al president de la Generalitat, Artur Mas- que:
Catalunya no és a Europa. Directament, és Europa.
Que vol dir que hi ha espai per córrer si Espanya
es posa “borde”. I en el cas que no s’entrés a la UE per la via gran, si que es
podria ser a l’Euro i es tindria assegurat el lliure moviment de persones,
capitals i mercaderies (sense aranzels) com altres països tenen. I a més no hi
ha mal que cent anys duri!
UNIÓ EUROPEA, DINS O FORA?
Catalunya i Europa: tot obert
La falta de precedents d'una ampliació interna aboca els
actors a una solució política
ORIOL MARCH
Barcelona
| 06/10/2013
El flanc
europeu és, a hores d'ara, un dels interrogants oberts del procés sobiranista.
Ho és perquè no hi ha precedents d'una ampliació interna produïda per la
independència d'una regió d'un estat membre, i també perquè des de Madrid -i
des de Brussel·les- arriba sovint el missatge que una Catalunya independent
quedaria fora de la Unió Europea (UE) i de l'euro. L'excepcionalitat del
procés, segons cinc experts de diversos àmbits consultats per l'ARA, fa pensar
en una solució política al conflicte que transcendeixi el marc legal establert
pels tractats comunitaris europeus.
"És una qüestió de voluntat",
sosté Jaume Ventura, investigador del Centre de Recerca en Economia
Internacional, catedràtic de la UPF i research
professor de la Barcelona Graduate School of Economics. "L'opció més vàlida és
un acord polític", apunta Kolja Bienert, president del col·lectiu Horitzó
Europa. Davant la falta de precedents, diàleg entre les tres parts: Catalunya,
Espanya i Europa. Mentrestant, "que el Govern treballi en el que depèn
d'ell per adequar-se a les condicions de la UE", defensa Casimir de
Dalmau, advocat i consultor que va ser director executiu de l'extint Patronat
Català Pro Europa.
Els experts alerten que avançar-se a segons quins escenaris
és fer "futurologia", en la mesura que les lleis europees no regulen una situació com
aquesta. "Merkel ja té sobre la taula una solució que es
basaria en el fet que tot el que hi ha a la superfície catalana -inclosos els
ciutadans- formarien part de la UE, mentre que el sòl en quedaria fora",
afirma el periodista Martí Anglada citant un informe del politòleg Kai-Olaf
Lang, defensor d'una transició ràpida perquè Catalunya formi part com més aviat
millor de la UE en cas que decideixi independitzar-se.
"El
que cal és sensatesa en tots els estaments de diàleg", afegeix Eduard
Sagarra, president de les Nacions Unides a Espanya i professor d'Esade. Les
veus consultades, malgrat advertir de la possibilitat que Catalunya quedi fora
de les institucions comunitàries -per ser a la UE cal unanimitat dels estats
membres a l'hora de ratificar-ho-, també coincideixen a afirmar que el veto
espanyol no durarà sempre. "El boicot d'Espanya és un escenari amb probabilitat
mínima", assegura, taxatiu, Ventura.
Ser-hi
de diferents maneres
En el
gràfic adjunt es veu clar: a Europa s'hi pot ser de moltes maneres. Es pot
formar part de l'eurozona,
de la UE
i de l'espai
Schengen, entre d'altres. I no tots aquests escenaris requereixen
unanimitat dels seus membres. Mentrestant, i davant les amenaces del govern
espanyol i de les declaracions poc amistoses de Brussel·les, la Generalitat
opta per carregar-se de raons i per deixar clar -com sempre agrada fer al
president de la Generalitat, Artur Mas- que:
Catalunya no és a Europa. Directament, és Europa.
Seguir
(o no) a la Unió Europea
Catalunya
forma part de la Unió Europea (UE) des del 1986, des que hi va entrar Espanya.
Què passa si una regió d'un estat s'independitza? "Els tractats deixarien
d'aplicar-se en aquest territori", va respondre el 2004 a un parlamentari
europeu Romano Prodi, aleshores president de la Comissió Europea. ¿És el marc
legal l'únic que cal tenir en compte en aquest debat? Els cinc experts
consultats per l'ARA parlen de tenir en compte, bàsicament, la voluntat
política de Catalunya, Espanya i la UE. Els dóna la raó un informe
de Graham Avery, consultor de l'European Policy Centre, que assegura el
següent: "Les negociacions per entrar a la Unió [en el cas escocès] es
durien a terme en el període comprès entre el referèndum i la data de la
independència". L'informe allunya la possibilitat d'un procés d'admissió
lent, a l'estil turc, i raona que caldria canviar els tractats europeus per
definir bé el pes d'Escòcia. Es tractaria, diu Avery, d'un procés
simplificat.
L'euro
i la pertinença a l'espai Schengen
"No
té gaire sentit dir que Catalunya quedarà fora de l'euro. Un país pot seguir
fent servir aquesta moneda encara que estigui fora de l'eurozona, la qual cosa
només li impediria participar en els aparells de govern del Banc Central Europeu
(BCE)", argumenta Jaume Ventura, investigador sènior del CREI. Pel que fa
a la por que els bancs catalans amb presència a l'exterior es quedessin
atrapats en una Catalunya sense euro, Ventura és taxatiu: "Qualsevol banc
català amb sucursals a la zona euro, encara que el nou estat no sigui a la UE,
té dret als mecanismes de liquiditat del BCE". L'investigador del CREI
també recorda que un país amb un pes financer tan pronunciat com Suïssa no
forma part de l'eurozona. La presència a l'espai Schengen -que elimina controls
a les fronteres- requereix unanimitat per aconseguir-la, de manera que un veto
espanyol seria perjudicial. Països com Noruega i Islàndia no pertanyen a la UE,
però sí que són a l'espai Schengen.
El
manteniment de la ciutadania europea
"Encara
que Catalunya o Escòcia s'independitzin, els seus ciutadans són de la UE i
tenen drets", afirma Alan Sandry, analista del Centre Maurits Coppieters i
professor de la Universitat de Swansea (Gal·les). Eduard Sagarra, president de
les Nacions Unides a Espanya i advocat, recorda que la Constitució s'expressa
en aquests termes: "Cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva
nacionalitat". "Els actuals catalans, que són espanyols
d'origen, seguirien tenint el passaport i la nacionalitat espanyola. A la
vegada, tindrien la condició de ciutadans europeus, tenint en compte que és
legalment possible tenir, a més de la nacionalitat catalana, la
d'Espanya", defensa Sagarra. Pel que fa als ciutadans comunitaris que
viuen a Catalunya, Kolja Bienert, president d'Horitzó Europa, admet certs
"interrogants". Sagarra augura que, almenys al principi, tindrien
"problemes".
La
possibilitat d'introduir aranzels
El
govern espanyol creu que, en cas d'independència, seria obligatori que
Catalunya establís aranzels per a importacions i exportacions com a que país
situat fora de la UE. Però Jaume Ventura sosté que "Catalunya no es
convertirà en una illa aranzelària". Si es dibuixa la situació més extrema
de totes -un nou estat fora de la UE, de l'eurozona i de Schengen-, Ventura
creu que Catalunya
seria "com un país asiàtic" a qui afectarien uns aranzels "que
ara són molt baixos" a nivell mundial, al voltant d'un 3% de mitjana. En
tot cas, la primera perjudicada d'una Catalunya aïllada seria Espanya, perquè
la sortida cap al nord més factible -i que permet més trànsit- és la del
Principat amb França. "Espanya viu de la veta catalana",
lamenta Martí Anglada, periodista. Ser dins l'espai Schengen ajudaria Catalunya a ser més
competitiva en el mercat europeu. "Ara juga amb un peu lligat",
afegeix.
ORIOL
MARCH
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada