dissabte, 5 d’octubre del 2013

05/10/13. Soraya: “Qui no surti del carril que estableix La Moncloa sempre trobarà en nosaltres un aliat”.


Benvolguts,

A el Punt/Avui s’explica els successius cops de porta als morros que Rajoy i Saez de Santamaria han donat, donen i donaran a CiU, i precisament al Duran i Lleida. En Duran és vist com a traïdor a Catalunya i és vist com a traïdor a Espanya. Toma del frasco Carrasco! Duran faria bé de recordar que Roma no paga els traïdors!

Ho aprofito per incloure-us una foto del 2009 per a El Mundo on Soraya mostra els seus encants. Com una peripatètica qualsevol. Ridícula i patètica...
 

L'enèsim cop de porta

L'executiu espanyol continua venent diàleg mentre dóna allargues als canals de negociació bilaterals entre Estat i Generalitat

Condiciona la convocatòria dels fòrums a fer-los servir per cooperar i no per reivindicar

05/10/13 02:00 - Madrid - Montse Oliva email protegit
Facebook TwitterGoogle +LinkedIn
Sáez de Santamaría , ahir després del Consell de Ministres Foto: BALLESTEROS / EFE.

 
 
Ni tan sols els fòrums bilaterals Estat-Generalitat –que estan establerts per llei– no tenen cap sentit que es reuneixin si no és per acceptar les condicions de l'executiu español.
Menys reivindicació i més cooperació. Així ho va donar a entendre ahir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, contestant a la petició de Josep Antoni Duran i Lleida, el delegat del govern català en els diversos òrgans negociadors entre els governs de Mariano Rajoy i d'Artur Mas, perquè d'una vegada es posi data a la comissió bilateral. La resposta de La Moncloa, doncs, va ser donar allargues –un cop més– a la convocatòria d'aquests fòrums, amb el benentès que considera que, si no hi ha res concret a acordar, no cal perdre el temps assenyalant un dia en el calendari. I no només això, la número dos de l'executiu del PP i portaveu de la part espanyola en aquestes institucions va deixar clar que potser ja ha arribat l'hora de canviar-los el caràcter “tradicional” d'espais per a la negociació de traspassos i competències i per fer reclamacions a l'Estat en matèria econòmica i d'infraestructures per convertir-los en fòrums per aprofundir i millorar “la coordinació i la cooperació des de la lleialtat”.

En aquest sentit, la vicepresidenta posava l'exemple dels recents acords amb el govern d'Aragó –amb el qual es va reduir la conflictivitat entre les dues institucions–, però s'oblidava que es tracta de dos executius del mateix color polític i d'una presidenta, Luisa Fernanda Rudi, que no forma part precisament de l'òrbita de líders populars als quals de tant en tant agrada marcar territori.

En un moment en què l'Estat continua venent a totes hores que els canals de diàleg amb la Generalitat han d'estar més actius que mai, Santamaría es resistia a obrir una de les portes que permetria estovar una mica les posicions dels uns i dels altres davant alguns litigis polítics i competencials pendents de discutir. Sobretot perquè es dóna la paradoxa que, en gairebé dos anys de govern, el PP no ha permès que, si més no en aquesta legislatura, Duran i Lleida s'estreni com a màxim representant de la delegació catalana. En diverses ocasions, Sáenz de Santamaría ha insinuat la possibilitat de posar data a la convocatòria, però sempre se n'ha desdit. I en el moment actual de tensió sembla força més difícil que la vicepresidenta li faci un forat a l'agenda.

De fet, Sáenz de Santamaría també es va referir a la tercera via propugnada pel líder d'Unió amb el discurs conegut d'apel·lació al diàleg “dins la Constitució”. Sense arribar al nivell de menysteniment que havia mostrat el dia abans Mariano Rajoy des del Japó, la número dos del govern espanyol va fer l'orni i va preferir emfasitzar: “Qui no surti del carril que estableix La Moncloa sempre trobarà en nosaltres un aliat”.

Una trobada difícil

Un govern de Zapatero gairebé a les portes de l'avançament electoral reunia la comissió bilateral en ple mes de juliol del 2011. Tímids avenços en matèria aeroportuària, que després no es van materialitzar, i un reconeixement de deute corresponent al 2008 en matèria d'infraestructures que superava els 700 milions d'euros i del qual, des de l'actual executiu de Rajoy, no volen ni sentir a parlar. Des de llavors, aquesta comissió ha entrat en via morta.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada