Benvolguts,
Fa uns quants anys corria per França la
història d’un filòsof que va anunciar que faria una conferència que demostraria
la no existència
de Déu. Fou anunciada, es va crear una gran expectació i va arribar
el gran dia. El teatre on s’havia de celebrar l’acte estava ple fins a la
bandera. El filòsof va explicar la seva teoria, amb les demostracions que tots
hem sentit algun cop, basades en la raó i els fets que es van desentrellant com
la velocitat de la llum, els límits de l’univers, els descobriments en totes
les ciències, sobretot les biològiques, etc. També va filosofar sobre Nietsche,
Hegel, Marx, etc.
I va deixar l’auditori absolutament convençut
de la no
existència de Déu!
Quan a l’endemà va reunir-se amb els
organitzadors, per comentar la jugada i per cobrar, va continuar d’alguna
manera el debat que s’havia desenvolupat el dia anterior a la sortida de l’acte
entre detractors i favorables a les tesis exposades pel conferenciant. Tot van
ser lloances sobre com havia presentat els arguments de forma que no quedava
cap escletxa pel dubte i de quina capacitat tenia per sintetitzar en una
conferència les diverses teories que des de feia temps es discutien sobre l’existència
o la no existència de Déu.
En un moment donat el conferenciant va dir que
els seus coneixements i la seva reflexió sobre l’existència o no de Déu li havien
permès exposar la conferència com ho va fer, però que si li pagaven generosament
podia preparar una altra conferència afirmant l’existència de Déu!
Aquest preàmbul anecdòtic ve a tomb d’una
entrevista radiofònica al jaqueter (persona que intenta canviar de jaqueta per
prosperar) Enric Millo d’aquest matí a RAC1. D’entrada hem de recordar qui és Enric
Millo. Segons la Viquipèdia:
Millo, que va iniciar la seva
carrera política com a dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya,[1]
ha estat Diputat al Parlament de Catalunya en la V, VI, VIII i
IX legislatures. Va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i 2003, i
va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari convergent entre 1999 i
2003.[1]
Posteriorment, i quan a les eleccions catalanes de 2003
el partit va
decidir que no fos cap de llista per Girona, es va passar al PP,[1] després d'haver intentat entrar a les
llistes d'ERC per Girona infructuosament (segons va explicar
Joan Puigcercós a VilaWeb),[2]
i des de 2010 és portaveu del grup parlamentari del PPC al Parlament.
Ha estat membre del Comitè
Executiu del PPC, des del 2004, Secretari Executiu de Comunicació Interna del
PPC (2006), president del PPC de Girona des de 2008.[3],
i vicesecretari d’acció política i econòmica del PPC des de 2012.
Segons que ha pogut
saber VilaWeb, Millo es va reunir amb Puigcercós en un bar de Girona, on li va
fer la petició. Puigcercós ho explica així: 'Em va demanar de parlar, i vam fer
un cafè al bar Núria de la plaça del Poeta Marquina de Girona, on em va demanar com veuria que entrés a
ERC i si podria anar a les llistes per ser diputat. Jo li vaig dir que el camí de la democràcia cristiana a
l'esquerra laica era complicat, i més si es volia fer en un parell de setmanes.
Li ho vaig
desaconsellar, a més de dir-li que no li podia
garantir res. Li vaig aconsellar que ho provés al PSC. Però se'n a anar al PP.'
Les facècies d’intent de canvi de jaqueta del
nostre protagonista, són semblants al de l’anècdota del conferenciant sobre l’existència
de Déu! Són individus que només cerquen diners, posició i poder, a canvi de
vendre’s la seva ànima al diable. La pela és la pela!
Això fa que les paraules de l’esmentat individu
no em generin cap mena d’entusiasme. No podem creure ni un dels mots que el tal
Millo amolli sigui en la circumstància que sigui. El seu objectiu és la pela. Tant podria
defensar els criteris UDC, d’ERC o del PP, segons qui l’admeti (ep! com a diputat!)
i qui li pagui més. O de l’existència o no existència de Déu! Com hem vist el
seu nord només és la pela...
Podeu anar a l’enllaç de més avall si voleu
escoltar les seves respostes als tertulians de RAC1, i sobretot no us les cregueu!
A més hi podeu trobar un resum de la conversa...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada