dissabte, 20 de juliol del 2013

20/07/13. Pilar Rahola opina que Perez Cobos és el millor candidat per presidir el Tribunal de la Inquisició

Benvolguts,

En el directe.cat hi trobem una bona explicació d’un article a La Vanguardia titulat Roïnesa de la Pilar Rahola. La Rahola explica amb gràcia, a partir del nomenament al cap del TC d’un jutge fatxa, fill de líder de Fuerza Nueva i militant ell mateix del que més s’hi assembla que és el PP,  l’Espanya roina, “cutre” i canyí i que no mira cap endavant com dèiem ahir sinó cap endarrere.

L’article de la Rahola comença amb una entradeta:

No ho sabia el PP quan el va nomenar? Tampoc no ho tenia present Cobos, quan va acceptar?

I segueix:

Llegeixo algunes notícies i la paraula salta amb efecte Pavlov: roïnesa, pura i sonora roïnesa. I com si fos un segon efecte consecutiu, Berlanga apareix en la memòria per recordar-nos aquesta Espanya retrògrada que tant bé va saber retratar.
Certament hi ha una Espanya que no només no avança cap endavant, sinó que es delecta en el fangar del seu passat més ranci, trencant inexplicablement les lleis de l'evolució.

I en aquest cas l’acudit d’en Tharrats és immillorable i indispensable:
 

19 de juliol de 2013 11:35 h

Rahola: Perez Cobos és el millor candidat per presidir el Tribunal de la Inquisició

La periodista assegura que l’afer Cobos és el resultat d’una Espanya “cañí” i roí enfangada en el seu passat més ranci.
Brillant Rahola descrivint la roïnesa que amara Espanya, en un article a La Vanguardia titulat Roïnesa, diu la periodista que “Hi ha una Espanya que no només no avança cap endavant, sinó que es delecta en el fangar del seu passat més ranci, trencant inexplicablement les lleis de l'evolució”. I posa tres exemples clars i meridians: els toros, la portada de La Gaceta amb un torero agafant-se els penjolls, i  el flamant president del TC que descriu en una piulada: “Pérez Cobos fill de líder de Fuerza Nueva, militant del PP i furibund anticatalà, candidat ideal per presidir el Tribunal de la Inquisició”. Per Rahola “són aquestes zones fosques de la democràcia les que retraten amb més severitat la roïnesa del sistema.”

Toros abans que ajudes socials

La periodista es fa creus que l'Ajuntament de Valladolid gasti 165.000 euros en curses de braus, mentre l’oposició denúncia la dràstica reducció de les ajudes socials quan els que gaudeixen de La Fiesta són una minoria, i que la roïnesa s’escampa amb les “festes salvatges que transiten l'estiu espanyol com a recorregut de la vergonya”. Per Rahola Espanya es debat entre uns que la volen plural i moderna i uns altres, la majoria, que la volen
“ancorada en els gustos de la caverna”.

Els penjolls de Jaime Ostos a la portada de La Gaceta, roïnesa a l’enèsima potència

Una imatge que per la periodista que és el súmmum de la manca de sentit del ridícul i que és el símptoma que
“Aquesta Espanya de toros i pandereta que van denunciar els poetes té una tremenda capacitat de sobreviure a la modernitat.”.

El president del Tribunal Inquisitorial per acabar de reblar el clau del “cutrerio” espanyol

Rahola assegura que el paradigma de la roïnesa és la decisió de posar de president del Constitucional al senyor Pérez dels Cobos, conegut per la seva beligerància anticatalana, a fer d’àrbitre del procés sobiranista, i acaba: “Però no passarà res perquè aquesta és l'essència de la cutreria: la manca de vergonya a exercir-la. I d'això, aquesta Espanya cañí en sap molt.”

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada