dimarts, 2 de juliol del 2013

02/07/13. La perversió del llenguatge catalanista segons l''Abc' i la discreta manera que té La Vanguardia de donar la notícia prèvia del Concert per la Llibertat


Benvolguts,

Dos apunts d’Àlex Gutiérrez a l’espai pareumàquines de l’ARA del diumenge:

1.      La perversió del llenguatge catalanista segons l''Abc'. No és només l’apunt que segueix, sinó que altres comentaristes han dit amb altres paraules el que Gutiérrez exposa a l’ARA. Un dels comentaristes imagina que per als diaris de la caverna fer un article contra Catalunya els ha de ser molt fàcil: Deuen tenir una plantilla ja feta amb els insults i amb espais en buit i aleshores per a qualsevol notícia o comentari que vulguin fer, només els cal omplir els espais buits. Un comentarista ha fet recomptes de mots i diu que només amb un 17% de notícia i per tant amb un 83% de plantilla ja tenen un nou libel contra Catalunya. Fàcil, oi?

ÀLEX GUTIÉRREZ

30/06/2013  

Miquel Porta Perales se sumava ahir des de l' Abc a aquesta gran festa -d'entrada gratuïta i barra lliure- que és menystenir la voluntat del poble català adduint un presumpte segrest de les paraules a mans dels perversos pròcers de la causa. Deia: "El llenguatge del nacionalisme català està trufat de conceptes, idees i expressions com les que a continuació s'enumeren" i n'esmentava algunes com país , respecte , diàleg i democràcia , a les quals acusava de tenir un significat diferent del genuí. No hi faltava la referència a Orwell, enèsima manera de suggerir vincles entre el catalanisme i el feixisme. ¿Però per què no parlava del camp semàntic que utilitza, dia sí, dia també, el diari que l'acull? Va, a 25 pessetes la resposta: " órdago soberanista ", " deriva ", " desafío ", " aldeanismo ", " ofensiva "... Si jo fos editor de l' Abc , la pròxima promoció del diari seria una caixeta d'aquelles amb paraules magnètiques per fer haikus a la nevera, però pertanyents totes al discurs anticatalanista. Les llances a l'atzar i et surt alguna cosa com " El pertinaz independentista / sumido en el delirio / del camino a la nada ". Diumenge que ve, la cartilla i el primer cupó. 

2.       Nanoprèvia del concert a 'La Vanguardia'. Recordem el que es va explicar del diari conservador més important d’Eslovènia que els dies abans de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) tenia encara un discurs abrandat sobre la impossibilitat i els perills que comportaria la independència... I l’endemà de la independència tota la portada donava la benvinguda al nou estat d’Europa...

Doncs de torna, l’Àlex ens explica la vergonyant manera de La Vanguardia de presentar la nota prèvia del Concert per la Llibertat.

En una notícia que no obre pàgina, que no porta foto, que no porta firma, que està al final de la secció i ubicada en la sempre més discreta pàgina esquerra... no, no es pot dir que La Vanguardia donés ahir gaire aire a la prèvia del Concert per la Llibertat. Fins i tot El Mundo s'estirava més, ja que dedicava la contra a entrevistar Dyango, foto d'estelada inclosa. El Periódico , per part seva, en feia obertura de la secció de Cultura. I l'ARA i El Punt/Avui s'hi bolcaven i ho convertien en el seu tema destacat del dia. Mentrestant, algú a la Delegació del govern espanyol prepara ja la nota: "900 espectadors al Camp Nou en el Concert per la Llibertat".

Nanoprèvia del concert a 'La Vanguardia'
Esperem que l’endemà de la independència La Vanguardia torni a canviar de camisa i faci com va fer el 27 de gener del 1939 però en sentit contrari.

 

Us obsequio també amb el text complet de la portada del 27 de enero de 1939, per gentilesa del web: http://www.generalisimofranco.com/3/barc/04.htm

En la introducció de l’apunt del web expliquen:

Los propietarios del diario “La Vanguardia”, los condes de Godó tomaron posesión del periódico, incautado primero por la Generalidad y convertido después, en portavoz del Gobierno Negrín. En la misma noche del 26, los talleres de “La Vanguardia”, prepararon el número del día 27, un ejemplar histórico, que constaba de cuatro páginas. Esta edición llevaba el número 22.575 y seguía en el orden al último número aparecido antes de que el Gobierno de la Generalidad se incautase del periódico. Las hemerotecas se han encargado de conservar la continuidad de esa publicación centenaria disponiendo de los 782 números aparecidos entre el 19 de julio de 1936 y el 26 de enero de 1939.

El número de “La Vanguardia” del viernes 27 de enero, debajo del nombre de los fundadores, D. Carlos y D. Bartolomé Godó, figuraba: “Diario al servicio de España y del Generalísimo Franco”, y con un gran frontispicio patriótico, cuyo contenido era el siguiente: 

Barcelona para la España invicta de Franco

En este momento histórico LA VANGUARDIA dice ¡Presente!

 LA VANGUARDIA reanuda hoy su publicación recuperando el ritmo perdido hace dos años y medio. La grandeza histórica del momento en que vivimos no es clima propicio a exaltaciones desmesuradas. El glorioso Ejército liberador del Generalísimo, que con tan natural heroísmo ha llevado a cabo la gesta ingente de nuestra liberación, ha de darnos la tónica. Simplemente la actitud de LA VANGUARDIA liberada ha de ser esta, por hoy: decir “Presente!”. Aquí está de nuevo el veterano diario para defender los postulados que han sido carne de su carne y entraña de su entraña, los añejos ideales eclipsados por esa ola de locura que lo ha envuelto todo durante los últimos treinta meses, por esa pesadilla horrenda de la que acaba de sacarnos con sin igual heroísmo el ejército de Franco.

Tiempo habrá para volver sobre el pasado ignominioso. Ahora sólo cabe en nuestros pechos el júbilo de la liberación y el deseo ardiente de servir a España, a la España inmortal, a la España eterna, simbolizada por esa invicta bandera bicolor que ayer, con lágrimas en los ojos, vimos ondear los barceloneses sobre nuestras cabezas abatidas por tantos infortunios.

Salimos a la calle como podemos. Una de las últimas gestas de los fugitivos fue destrozar nuestra maquinaria. Jefes del glorioso Ejército Nacional y corresponsales de Prensa al servicio de España han podido comprobar por sus propios ojos, en la visita con que nos honraron anoche, esa última muestra de cultura, de amor al obrero y a los instrumentos de trabajo que han dado en su huída los representantes de la autoridad roja. Y no se crea tibia nuestra reacción. Es que hace mucho tiempo hemos agotado la capacidad de indignarnos, y sabemos dar por bien sufrido todo lo sufrido si ello sirvió para conducirnos a este glorioso renacer que estamos viviendo.

Por hoy, borremos el pasado. Es la hora del júbilo primero y la hora de incorporarnos con la máxima buena voluntad a la obra ingente de reconstrucción que lleva a cabo el glorioso Ejército Nacional. A su servicio estamos como un soldado más dispuestos a ocupar el puesto que se nos designe.

              ¡Viva España! ¡Arriba España! ¡Viva el Generalísimo Franco! 

I així varem viure (?) 40 anys...
 

Joan A. Forès
Reflexions

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada