23/05/13. Què representen 16.000M€ per Catalunya

Benvolguts,

En l’apunt de fa dos dies 16.543M€. Balances fiscals. El secret més ben guardat, referit a l’Espoli insaciable, no vaig poder afegir el segon gràfic que mostrava què es podria fer amb els 16.000M€ que cada any no retornen dels impostos que els catalans han pagat a l’Agència tributària espanyola. Deixem el gràfic doble on es demostra l’evolució del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat que demostra com amb crisi o sense, amb més o menys PIB, el dèficit fiscal és el mateix. En Xavier Sala i Martin deia que en l’univers hi havia dues constants universals: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal de Catalunya!

Avuil comentem però, què representen 16.000M€ per Catalunya:

Aquest exercici ja el va fer el CCN en el seu llibret del 2011 Catalunya Estat d’Europa. Compararem i afegirem alguna obra d’infraestructura o de despesa que sigui prou informativa.

En l’article que estem comentant usen hipotèticament els 16.000M€ per:

·       Eixugar part del deute de la Generalitat o el que ha crescut el deute els dos darrers anys (o sigui el dèficit generat)

·       Construir noves infraestructures:

o   Hospitals

o   Terminals d’aeroport

·       Subsidis d’atur i pensions de jubilats

·       Rescat de caixes

·       Augmentar despeses funcionaris

·       Augmentar beques

També els comparen amb l’evasió fiscal a Catalunya (del mateix valor), el pressupost anual del Ministerio de Defensa (una tercera part), la renovació del Camp Nou segons projecte de Norman Foster del 2007 (54 vegades).

Si ens fixem en els camps d’aplicació suggerits pel CCN, en aquell moment el dèficit estimat era de 22.000M€, sota el títol Què en farem de tots aquests diners? Proposaven fonamentalment obres d’infraestructura:

·       Infraestructures ferroviàries

·       Terminals d’aeroport

·       Aeroports

·       Canal Segarra Garrigues

·       Noves estacions metro

·       Carreteres i Autovies

·       Dessalinitzadores

Així com un apartat especial dedicat a Augments de pensions de viudetat. I els varen comparar amb el cost dels Jocs Olímpics del 92, el cost del Sincrotró Alba, Hospitals, Centres educatius, Residències per a gent gran, etc.

El conseller Mas-Colell va explicar també que “Ho pagaríem tot”, o sigui sense el dèficit fiscal pagaríem tota la despesa en Sanitat, Educació i Benestar Social, així com la injecció de diners en polítiques d’habitatge social, transport públic, foment de l’ocupació, etc.

 

Joan A. Forès

Reflexions