Avui farem un festival de País Valencià. Hi ha
teca pel nen i per la nena...
El lemes dels nostres enemics (que tenen la
força) és Divide
et impera! Divideix països, divideix llengües, divideix territoris, divideix
comunitats...
Recordeu que durant el franquisme el País
Valencia s’anomenava El levante español, la Región Levantina, etc (ni
es parlava de València). Amb un himne del mestre Serrano, i amb la primera ambigua
estrofa de la lletra:
Para ofrendar nuevas glorias a España
nuestra Región, supo luchar.
¡Ya en el taller y en el campo resuenan
cantos de amor, himnos de paz!
¡Paso a la Región
que avanza en marcha triunfal!
Us incloc 3 apunts del meu Bloc, antecedents
de l’espectacle donat la setmana passada pel Parlament del País Valencià
(dimoni fuig!) i 5 articles actuals sobre aquest tema. En els diversos articles
es fa palès l’autoodi de molts valencians i de moltes institucions en la
transició aplicada al País Valencià. Ens cal tenir present aquest nefast
capteniment institucional, per oposar-nos-hi, ara que encarem el procés de
transició a la independència, no fos cas que les cinquenes columnes a Catalunya
(PP, PSOE, TS, TC, TSJCC, etc) anessin camí de reeixir en el seu treball de
destrucció!
I l’article
de l’ARA explicant l’espectacle de circ:
INICIATIVA A LES CORTS
El PP proscriu de la legalitat el 'País Valencià'
El grup de Fabra no tramitarà
cap iniciativa a les Corts que citi la terminologia moderna o la llengua
catalana
SALVADOR ALMENAR
València | Actualitzada el
16/05/2013 00:00
El ple celebrat ahir a les Corts
Valencianes va ser, per moments, una reminiscència de la Batalla de València.
Aquells convulsos anys de la Transició en què els valencians es van enfrontar
per quines havien de ser les senyes d'identitat que els definissin com a poble,
es va reviure per culpa d'una proposició no de llei presentada pel Partit
Popular, amb majoria absoluta a la cambra, que va tornar a posar sobre la taula
el debat identitari. Ahir, com fa tres dècades, uns símbols es van imposar en
detriment d'uns altres. El terme País Valencià , el nom modern del
territori que històricament ha defensat el progressisme i el valencianisme, va
tornar a ser arraconat i foragitat.
El
PP portava una proposició no de llei per "defensar" els símbols
d'identitat valencianes, però en realitat el debat només va servir per vetar
que els grups de l'oposició presentin iniciatives parlamentàries amb el nom de País
Valencià , quan es refereixin al territori, o de català , quan facin
referència a la llengua. Amb els seus únics vots
a favor, els populars van aprovar una fórmula parlamentària que els servirà per
no tramitar les iniciatives que, en la seva opinió, "no respectin
l'Estatut". És a dir, que no utilitzin la denominació oficial Comunitat
Valenciana o no es refereixin al valencià com la llengua pròpia del
país.
La iniciativa del grup popular
es va plantejar com una resposta a una declaració institucional de l'Ajuntament
de Barcelona del 29 de juny del 2012 que mostrava el seu rebuig a la sentència
de Tribunal Suprem que qüestionava el model d'immersió lingüística i en la qual
s'explicitava que el català era "la llengua pròpia de Catalunya, del País Valencià, de les
Illes Balears, de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent, de l'estat
d'Andorra i de l'Alguer". A més, la declaració,
aprovada amb el vot de tots els grups a excepció del PP, assenyalava que
"Barcelona ha de continuar exercint com a capital de Catalunya i dels
Països Catalans, i com a tal defensarà l'ús de la llengua pròpia i
comuna".
Barcelona com a pretext
Segons va explicar a l'hemicicle
el diputat del PP Rafael Maluenda, encarregat de defensar la proposició,
l'objectiu d'aquesta iniciativa no era cap altre que "protestar per la falta
de respecte de l'Ajuntament de Barcelona a l'Estatut valencià" i no "reafirmar els nostres senyals d'identitat". No
obstant això, els deu minuts que va durar la seva intervenció es van convertir
en un discurs anticatalanista i secessionista propi de la dreta blavera
valenciana.
"No tolerarem que
s'utilitzi un nom que no és propi ni oficial, ni que s'inclogui la nostra
llengua en una suposada unitat lingüística o se'ns inclogui en un fantasmagòric
país, un projecte inconstitucional que no existeix i el poble no vol", va
dir Maluenda. El diputat va prosseguir la proclama assegurant: "Ningú
integrarà la Comunitat en una utopia de projecte imperialista, amb un nom que
no vull recordar".
Excitat, Maluenda va recordar a
tots els organismes i governs locals i autonòmics als quals es remetrà la
proposició aprovada que les "úniques senyes d'identitat amb valor
normatiu" són les que recull l'Estatut. "Som la Comunitat Valenciana,
la nostra llengua i cultura és el valencià, i també el castellà perquè som a
Espanya, i la nostra bandera és la Reial Senyera, amb quatre barres grogues
sobre fons vermell coronades per banda blava", va sentenciar el
viceportaveu popular abrigallat pels aplaudiments dels seus companys. Maluenda
va evidenciar que el preàmbul de l'Estatut no té valor: per ell la referència
explícita al País Valencià que hi ha és "un bufit, un gra de
sorra".
El
discurs anticatalanista de Maluenda va arribar al zenit quan va comparar els
Països Catalans amb l'Alemanya nazi. Va dir que el País
Valencià és una denominació que l'oposició fa servir "per englobar els
valencians en el projecte inconstitucional dels Països Catalans" i va
assenyalar que el pensament del "tripartit" -en referència al
PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida- és: "Si som país i parlem català
com ells diuen [els catalans], podrem formar-ne part [de Catalunya]". Una estratègia que Maluenda
va comparar amb les raons d'Adolf Hitler per envair Àustria: "Com deia
Hitler: «Si a Àustria parlen alemany...»",
va sentenciar el número dos del PP.
Una cortina de fum
L'oposició va assegurar que el
PP branda el debat identitari per la falta d'idees i propostes contra la crisi.
El diputat d'Esquerra Unida del País Valencià Lluís Torró va acusar-los
d'"ensenyar la bandera perquè la gent no vegi els problemes reals",
mentre que Rafael Rubio, del PSPV, va comparar Maluenda amb el president de
l'Iran, Mahmud Ahmadinejad. "Ha vingut a dictar una fàtua i a amenaçar d'excomunicar-nos si
diem País Valencià ", li va etzibar.
Compromís va presentar una
esmena, rebutjada pel PP, perquè la proposició no de llei permetés dir, a més
de Comunitat Valenciana , País Valencià i Regne de València
, el nom que la dreta blavera i anticatalana ha utilitzat per contraposar-lo a
denominacions més actuals. El nacionalista Josep Maria Pañella va assegurar que
la proposició plantejada pel PP és una mostra més que els populars "han
perdut el nord" i són "incapaços de donar solució a les
persones".
Encara que el PP hagi intentat
vetar el terme País Valencià i hagi obligat a emprar en les seves
iniciatives Comunitat Valenciana , Compromís i EUPV van assegurar al
diari ARA que seguiran fent la seva feina parlamentària com fins ara, i si la
mesa de les Corts rebutja iniciatives prendran "mesures legals". Una
solució podria ser recórrer l'acord al Tribunal Constitucional, però la
resolució trigaria anys a arribar.
Amb tot, pot ser que no s'arribi
a aquest extrem perquè, segons van explicar altres fonts parlamentàries, una
proposició no de llei com l'aprovada té valor jurídic limitat i no implica
modificar el reglament. Per tant, els partits no estarien obligats a evitar País
Valencià .
La iniciativa, sorgida del
sector regionalista del grup del PP, no va comptar amb el suport explícit ni
visible del govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto
Fabra, no va ser a l'hemicicle durant el debat de la proposta i tampoc cap dels
seus consellers. Tan sols va ser-hi el vicepresident, José Císcar, a qui es va
veure distret en el seu escó i sense prestar gaire atenció a Maluenda, líder
del sector secessionista i blavero del grup parlamentari.
I
ara un altre artícle sobre l’autoodi:
Història (del nom) d'un país
La dreta valenciana odia el terme 'País
Valencià' tant o més que 'llengua catalana'
JOAN GARÍ
Escriptor | Actualitzada el 16/05/2013 00:00
La Transició va ser especialment turbulenta
entre els valencians. En aquells anys de plom, que es van cloure simbòlicament
amb la promulgació de l'Estatut d'Autonomia (1982), una agra polèmica civil va
enverinar l'ambient a propòsit de la denominació del país i de la llengua, així
com també dels colors presents a la senyera.
És sabut que l'anomenada Batalla de València,
on es van dirimir aquestes qüestions, va acabar amb el triomf de les tesis
defensades pels sectors més conservadors i anticatalanistes. Si l'esquerra i
els nacionalistes defensaven les denominacions País Valencià i llengua
catalana i la senyera quadribarrada, la dreta (UCD i AP) s'inclinava per Regne
de València , llengua valenciana i la senyera amb franja blava
pròpia de la ciutat de València.
Al final, la negociació va infantar un pacte
que consistia a deixar valencià com a nom de l'idioma (i així figura en
l'article 6 de l'Estatut) i repartir salomònicament els altres elements en
disputa: la senyera seria la tricolor (amb blau), però el territori
s'anomenaria País Valencià. Aquest acord, però, va ser desbaratat quan va
arribar al Congrés, a Madrid, on UCD era la força majoritària. Els centristes
-instigadors a València de l'anomenat blaverisme (anticatalanisme
espanyolista), que era ja un fenomen de masses- es van negar a transigir amb el
terme País Valencià . La solució la va donar in extremis Emilio
Attard, un capitost de la UCD local que es va inventar el corònim Comunitat
Valenciana . Anys després Attard confessaria, en una entrevista de premsa,
que això de Comunitat Valenciana era, pròpiament, "una
imbecil·litat" (sic).
Al final, l'Estatut va sancionar les noves
denominacions. Al preàmbul, això sí, el legislador no es va estar de quedar bé
amb tothom: "Aquest Estatut constitueix -s'hi pot llegir- la manifestació
de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de
l'etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del reial decret llei
10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució
espanyola, és en el seu marc on la tradició valenciana provinent de l'històric
Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna
origen a l'autonomia valenciana [...]".
La dreta valenciana, però, sempre ha odiat el
terme País Valencià -tant o més que llengua catalana - i no ha
estat mai disposada a prendre en consideració ni el preàmbul estatutari ni
encara menys les 46 sentències que, d'ençà del pronunciament del Tribunal
Constitucional l'any 1997, reconeixen la legalitat de la denominació de català
en l'àmbit valencià.
En realitat, el terme País Valencià
està massa estès entre organitzacions polítiques, sindicals i associatives de
tot tipus, a més de formar part de la toponímia urbana de desenes de pobles i
ciutats. L'actual iniciativa del PP a les Corts Valencianes sembla formar part,
novament, d'una campanya d'estigmatització simbòlica del corònim, com a
espantall útil per a insuflar ànims en els sectors més anticatalanistes de
l'electorat conservador.
Atac al nom País Valencià i al nom Països Catalans
L’article
de Vicent Sanchis:
Per què tanta
urgència?
16/05/13 - Vicent
Sanchis
El PP va aprovar ahir en solitari a les Corts
Valencianes una proposició no de llei “d'especial urgència” perquè les
institucions públiques “no tramitin iniciatives que no respectin la denominació
oficial, que és Comunitat Valenciana”. La proposta és absurda perquè, portada
al límit, vol dir excloure de la cambra el Partit Socialista del País
Valencià-PSOE i Esquerra Unida del País Valencià. Totes dues forces que
presenten propostes i esmenes amb el seu nom com a frontispici. El diputat
popular Rafael Maluenda va defensar la fàtua amb la declaració habitual: “Som
la Comunitat Valenciana, el nostre himne és el del mestre Serrano, la nostra
llengua és el valencià i la nostra bandera és la formada per quatre franges
roges sobre fons groc, coronada sobre franja blava.” Enhorabona. I tot això per
a què? Per entelar la devastació d'un país perpetrada en nom d'un sucursalisme
idiota? Som on érem. El punt que no s'acaba d'entendre és el perquè de tanta
“urgència”. Què passa? Que aquest mes tampoc pagaran a les farmàcies?
I l’article
de Tere Rodríguez:
L'oposició no renuncia al nom de País
Valencià
Qüestionen la validesa normativa de la
proposta del PP valencià, que veta el terme en les iniciatives de les Corts
16/05/13 02:00 - valència - Tere Rodríguez
Web de NNGG del PP valència amb la campanya
“Les coses pel seu nom”.
L'aprovació de la proposició no de llei, a
proposta del PP valencià, que prohibeix tota iniciativa parlamentària que no
respecte la denominació estatutària “Comunitat Valenciana” no tindrà a
priori cap repercussió pràctica en el funcionament de les Corts. Així ho
asseguren els diputats de l'oposició que ahir es en van fer càrrec d'argumentar
el rebuig a una proposta que va convertir el corònim País Valencià en tendència
a les xarxes socials.
“La fórmula utilitzada pels populars ja ens
indica que és una declaració d'intencions, no té rang normatiu, no afecta el
reglament de les Corts i, per tant, la seua validesa legal és més que
qüestionable”, assevera Josep M. Pañella, del grup Compromís, coalició que va
tractar d'introduir una esmena perquè s'accepte indistintament l'ús de les tres
denominacions que consten a l'Estatut: Regne de València, País Valencià i
Comunitat Valenciana. Pañella recorda que han sigut nombroses les ocasions en què
la mesa de les Corts ha rebutjat iniciatives que incloïen el terme País
Valencià i que la justícia s'ha pronunciat en cinc ocasions contra el corró que
el PP imposa gràcies a la seua majoria absoluta. La qüestió no s'ha
plantejat encara al si del grup, però Pañella assenyala que continuaran actuant
en aquesta qüestió tal com ho han fet fins ara.
En el mateix sentit s'expressa el diputat
socialista Rafael Rubio, que qualifica la proposta de “ridícula”. “Prohibiran que
utilitzem la capçalera dels nostres documents com a Partit Socialista del País
Valencià?”, indica. El parlamentari també qüestiona la legalitat de
la proposició en considerar que atempta contra algunes lleis i que, si es
negara a admetre iniciatives per la qüestió de la denominació, “podria incórrer
en un delicte de prevaricació”. Des d'EUPV també van manifestar la voluntat de continuar
presentant iniciatives amb un terme que recull el preàmbul de l'Estatut. “No
renunciarem a utilitzar el terme”, rebla Lluís Torró.
LA FRASE
Som la Comunitat Valenciana, el nostre idioma
és el valencià i la nostra bandera és la reial senyera tricolor
Rafael Maluenda
Diputat del PP valencià
NNGG vol que es desterre el corònim del
nomenclàtor
NNGG del PPCV s'ha afegit a la proposta no de
llei del grup parlamentari que prohibeix el terme País Valencià en les
iniciatives de la cambra i ha llançat la campanya Les coses pel seu nom
perquè es retire el corònim que encara mantenen als seus nomenclàtors nombroses
poblacions del territori valencià. Segons expliquen, es tracta d'un
“reconeixement explícit de la paranoia dels Països Catalans”. Pel president de
NNGG, Juan Carlos Caballero, “no té sentit que, 30 anys després de l'aprovació
de l'Estatut, continue havent als nostres municipis carrers i places que
responguen a altres denominacions que no són les que recull l'Estatut o que són
històriques”.
Caballero també va instar les universitats
públiques valencianes, institucions que sovint utilitzen la denominació
prohibida, a deixar d'utilitzar el terme. “No poden romandre com a illes que se
salten l'Estatut i la realitat del poble valencià dient-li País Valencià amb
l'excusa de l'autonomia universitària. Una cosa és l'autonomia universitària i
una altra ben diferent és la manipulació i tergiversació de la realitat”.
El PP aprova a les
Corts el veto a l'ús de País Valencià
Instarà totes les institucions perquè
utilitzen sols la denominació Comunitat Valenciana
Compara el concepte de Països Catalans amb
l'argument de Hitler sobre Àustria i l'alemany
“Som la Comunitat Valenciana,
la nostra llengua és el valencià i la nostra bandera és la reial senyera”, ha dit el diputat Rafael Maluenda criticant les “ingerències” de
Catalunya
15/05/13 13:40 - València - Tere Rodríguez
Notícies relacionades
Documents relacionats
El PP ha utilitzat la seua majoria a les Corts
valencianes per a aprovar una proposició no de llei d'especial urgència que
prohibeix la presentació d'iniciatives parlamentàries que no incloguen la
denominació estatutària de Comunitat Valenciana o que aquesta siga substituïda
per altres com ara País Valencià. La proposta també veta la denominació català
per a la llengua i insta a l'ús de “valencià”.
La iniciativa ha sigut defesa pel diputat
Rafael Maluenda qui ha argumentat que amb aquesta normativa s'evitarà que
altres institucions com “l'Ajuntament de Catalunya (sic) puga atacar les
nostres senyes d'identitat”, ha dit en relació amb una declaració institucional
aprovada el 29 de juny de 2012 pel consistori de Barcelona en defensa de la
unitat de la llengua. El diputat popular ha insistit que el debat identitari
està ben tancat i que així ho recull l'Estatut. “Som la Comunitat Valenciana,
el nostre himne és el del mestre Serrano, la nostra llengua és el valencià i la
nostra bandera és la formada per quatre franges roges sobre fons groc,
coronades sobre la franja blava”, ha dit negant qualsevol validesa a l'aparició
del corònim País Valencià en el preàmbul de l'Estatut.
Nazisme
El veterà diputat popular ha acusat els grups
de l'oposició, que habitualment utilitzen el terme País Valencià en les seues
intervencions, d'intentar englobar els valencians en un projecte “fantasmagòric
de país que ni existeix ni el volem”, ha dit en referència als Països Catalans.
En un discurs carregat de referències a un possible tripartit a la Generalitat
Valenciana després de les eleccions de 2015, Maluenda, fins i tot s'ha atrevit
a comparar el concepte Països Catalans amb el nazisme. “Clar si som països
doncs podem formar part d'ells; i si, a més, parlem català com diuen, doncs com
deia Hitler: si a Àustria parlen alemany, doncs vegem, això és el que vostés
defenen”, ha subratllat.
Cortina de fum
El parlamentari popular ha tingut resposta per
part de tots els grups de l'oposició, que han acusat la formació popular
d'utilitzar, una vegada més, el fantasma del catalanisme per a desviar
l'atenció dels verdaders problemes dels valencians. “Podria dir-me quanta gent
menjarà amb aquesta proposta?”, li ha preguntat el diputat de Josep M. Pañella,
encarregat de defendre l'esmena del seu grup, Compromís, a la proposta popular.
La coalició pretenia la lliure denominació del territori acceptant
indistintament la utilització de les tres que consten a l'Estatut: Regne de
València; País Valencià i Comunitat Valenciana.
Pañella ha fet un repàs històric de
l'utilització del terme País Valencià, ja documentat en 1699 en l'obra Vida
de fra Agustín Antonio Pascual, escrita per Agustín Bella i ha insistit que
malgrat els intents censors del PP “en el segle XXI es continuarà utilitzant el
terme, s'aprove el que s'aprove hui perquè no es pot prohibir el que la gent
vol i reclama. El País Valencià ha d'existir, existeix i existirà”.
De la seua banda el diputat d'EUPV, Lluís
Torró, ha convidat el PP ha rectificar la seua actitud contrària a tots els
dictàmens acadèmics i jurídics. “Tenen tot el dret del món a defendre qualsevol
posició acientífica, però és molt perillós governar recolzant-s'hi. Deixen de
perseguir perills imaginaris”, ha advertit Torró.
El diputat socialista Rafael Rubio ha sigut
l'últim a intervindre, per a fer un relat paorós, però encertat, de la greu
situació del País Valencià. “Amb aquesta proposta i amb totes les campanyes que
es llancen des de Génova tracten d'evitar que es parle de coses realment
importants (...) Facen el que vulguen nosaltres continuarem sent el Partit
Socialista del País Valencià”, ha reblat Rubio, que ha intervingut en castellà.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada