Un bon article d’en Jordi Badia a l’Avui: Anem fent via
Mentre
la independència de Catalunya no sigui inevitable serà un problema que la Unió
Europea i els Estats Units voldran estalviar-se
Hi ha una enorme varietat d'esdeveniments i de conceptes d'aquestes darreres setmanes:
Tags:
·
Els episodis
d'aquesta setmana ens poden semblar grotescos o absurds perquè ho són
·
Els diputats
del Partit Popular sortint de l'hemicicle
·
El Parlament
de l'Aragó batejant la variant del català que es parla a la Franja com a Lapao
·
Comparacions
entre nazisme i catalanisme de Telemadrid
·
Tot forma
part d'una estratègia que pretén anorrear la Catalunya nació
·
L'asfíxia
financera també és
premeditada
·
N'hi hauria
prou de fer un referèndum en què es preguntés als catalans si volen la
independència de Catalunya i d'atenir-se al resultat que en sortís
·
És el que
han fet el Canadà i el
Quebec tres vegades i el que faran Anglaterra i Escòcia ben aviat
·
Així doncs, aquesta
grolleria és un mal tràngol que s'ha de passar i així ens l'hem d'agafar. El
sarcasme amb què ens hem pres l'esperpent del Lapao és una bona tàctica. I anem
fent via.
I fixeu-vos en el darrer paràgraf!
Anem fent via
12/05/13
- Jordi Badia
El
procés de transició nacional ha entrat en la fase més determinant, que en
prefigura el desenllaç. Els episodis d'aquesta setmana ens poden semblar grotescos o
absurds perquè ho són i perquè junts revelen un paisatge inculte, brut i trist
de la política espanyola i catalana, però formen part de
l'anormalitat que haurem de superar i, ai las!, suportar resignadament abans no
afrontem el tram final del camí.
Hi ha la decisió del Tribunal
Constitucional de suspendre la declaració del Parlament de Catalunya
en què es declarava el poble català com a “subjecte polític i jurídic sobirà”, hi ha els diputats del
Partit Popular sortint de l'hemicicle per no participar a la votació
de la comissió pel seguiment del dret a decidir per considerar que és un
desacatament a l'alt tribunal espanyol, hi ha el Parlament de l'Aragó batejant la variant del
català que es parla a la Franja com a Lapao, hi ha les comparacions entre
nazisme i catalanisme de Telemadrid i hi ha tants etcètera acumulats
que no paga la pena respondre'ls, menys encara si comprenem que tot plegat no és pas de franc,
ni és ignorància i mala fe, sinó que forma part d'una estratègia que pretén
anorrear la Catalunya nació.
I tot
això succeeix mentre el país es dessagna víctima de l'asfíxia financera que el govern
espanyol executa de manera implacable i estúpida. També és premeditada. Perquè l'ofec
econòmic és el que determinarà la capacitat i la durada de la resistència de
Catalunya. És la clau de volta de qualsevol setge, no ens hauria d'estranyar
per més que tota aquesta baralla es dilucidi en termes jurídics i polítics, amb
tribunals i parlaments com a camp de batalla, o de dèficits i pressupostos. Tant se val, és una
lluita per la sobirania menada amb els instruments que són plausibles al segle
XXI en el si de la Unió Europea i de les democràcies occidentals.
El
conflicte institucional que s'ha congriat s'hauria de resoldre d'una manera
senzilla i de pressa. N'hi hauria prou de fer un referèndum en què es preguntés als
catalans si volen la independència de Catalunya i d'atenir-se al resultat que
en sortís. No és res ni estrany, ni complicat d'implementar. És el
que han fet el
Canadà i el Quebec tres vegades i el que faran Anglaterra i Escòcia ben aviat.
Ara: si aquesta hagués estat la solució operada voldria dir que Espanya no era
Espanya i, en conseqüència, no hauríem arribat al punt de desencaix a què hem
desembocat. I encara bo que tot va com va, perquè en altres indrets i en altres
èpoques s'han aplicat mesures ben pitjors i indesitjables. Així doncs, aquesta grolleria
és un mal tràngol que s'ha de passar i així ens l'hem d'agafar. El
sarcasme amb què ens hem pres l'esperpent del Lapao és una bona tàctica. I anem
fent via.
El que
no podem perdre mai de vista és que per més grotescos i absurds i lamentables que ens puguin
semblar determinats gestos, tots formen part d'una estratègia molt contundent,
que té l'avantatge de comptar amb molts efectius per aplicar-la, més que no pas
dels que disposem per contrarestar-la, i un context internacional que els és
favorable, mal que ens pesi.
Perquè mentre la independència de
Catalunya no sigui inevitable serà un problema que la Unió Europea i els Estats
Units voldran estalviar-se. És lògic, de maldecaps els en sobren. Cal saber-ho i carregar-se de
salconduits.
El Tribunal Constitucional anul·larà la
declaració sobiranista del Parlament. Més endavant, quan el Parlament hagi aprovat la llei de consultes, el
govern espanyol presentarà un recurs al Constitucional, que l'acceptarà i
suspendrà la llei i negarà cap possibilitat de fer un qualsevol referèndum.
No ens n'estranyéssim pas, ja sabíem quina era la tempesta que hauríem de
capejar. Tenim
al davant els espanyols i no pas els anglesos o els canadencs. I ara
també podem predir quin estadi final haurem d'afrontar: caldrà efectuar un moviment de ruptura perquè
l'entesa, ara com ara, no és possible i no hi ha cap indici a les envistes que
el faci probable.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada