28/03/13. Però què us esperàveu?

Benvolguts,

Els companys del GOAL ens proposen que comentem tres notícies:

·       Oposicions a diplomàtic. A les oposicions per accedir a la carrera diplomàtica espanyola fan aquesta
pregunta:

o   Considera usted que el hecho de ser catalan es compatible con el mandato de representacion a España y al rey, en sus relaciones exteriores?
(Del llibre Delenda est Hispania.)

·       Espanyolisme a la universitat Jaume I. Denuncien que un professor dedica cada any una assignatura a 'demostrar
la inutilitat del valencià'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4099387/20130327/adoctrinament-espanyolista-professor-universitat-jaume-castello-acabar.html

·       Cambrils. El sector pesquer cambrilenc viu uns dies de neguit per l'acció, des de fa un parell de setmanes, d'un exvaixell de l'armada espanyola que es dedica a inspeccionar les barques durant la jornada de feina. Una de les coses que s'exigeix a les barques de pesca és que portin la bandera espanyola, el "pabellón" espanyol tal com els hi diuen, i que, a més, sigui ben visible.

Jo he pensat, de moment, reflexionar només sobre la primera qüestió. I la meva resposta espontània, que ja l’he enviada als companys del GOAL és dir:

Però què us esperàveu?

Aclarim-ho més.

Els catalans no poden participar a les comissions de Fons Reservats ni a la de Secrets oficials  del Congreso de los Diputados, i als estudiants de diplomàtics els poden fer aquestes preguntes. Està claríssim! És coherent! És de Manual!

Si me’n recordo bé el Gobierno español a la transició va acceptar el PC molt abans que ERC que no va poder participar a les primeres eleccions (España antes roja que rota)...

Ja us he explicat que en els primers anys de pseudo-democràcia en les empreses mitjanes on els sindicats no eren massa forts, els Consells d’Administració, anunciats oficialment, amb participació dels sindicats eren per figurar i els veritables Consells on es prenien les veritables decisions es feien en un altre lloc i en un altre moment.

Això significa que els amos de les empreses i els amos del país fan el que volen i se’n foten dels pàries, perquè tal com deia el Fraga “La calle es mia!”

Tenen “la paella por el mango”... “i el mango también!”, segons frase d’en Marsillach en les seves representacions de l’Avar de Molière, a finals dels 70...

I si parlem de diplomàtics, fixeu-vos en els gràfics de l’Albert Pont per saber quina és la procedència territorial de diplomàtics i de ministres!

 

 

Gràfics molt ben elaborats del llibre de l’Albert Pont Delenda est Hispania. Tots els gràfics són aprofitables. Vegeu els gràfics de barres (mai més ben dit) i assumiu que des del 1975, però també abans (des del segle XVI), els catalans ja érem uns empestats vistos amb els ulls del poder! I ells trien i han triat sempre els seus ministres i els seus diplomàtics! I les seves Constitucions! Faves comptades!

 

Realment si agafeu el Mapa de la divisió territorial del 1856 de l’Espanya assimilada o si agafeu el mapa de  l’AVE, del CCN, hi trobareu una total analogia amb aquests gràfics. Els Països Catalans, l’antiga Confederació Catalano-Aragonesa, és l’Espanya incorporada o assimilada. O sigui la colònia. Sempre ho ha sigut i serà així fins la independència. La idea de tots els governs espanyols des del 1714 és assimilar-nos. Si es mira el mapa de l’AVE es veu clarament quina part és la metròpoli i quina part la colònia. A les colònies no s’hi construeixen autovies ni corredors mediterranis...

 

 

I la conclusió és clara:

Som una colònia, collons!

La metròpoli usa automàticament la seva condició, la porta en l’ADN com l’escorpit de la faula,  i en surt tot el que hem explicat! A les colònies, per principi, se les explota. Quan ja no donen per més se les abandona. Vegeu els films La batalla d’Alger i sobretot Queimada, totes dues de Gillo Pontecorvo, per fer-vos una idea de com funciona la relació sadomasoquista metròpoli-colònia. Precisament quan s’estava acabant la Guerra d’Algèria a l’any 1961, vàrem portar un estudiant algerià a la Comissió de Cultura de l’Escola d’Enginyers per tal que ens expliqués com se’ls varen inflar els collons, com varen fer una guerra, i com la varen guanyar En recordo una frase que en aquell moment em va frapar: Sí, sí, els francesos feien carreteres, però només ells tenien cotxes...

Ara bé, crec que jo en les seves condicions i amb el seu ADN faria el mateix (però ja no seria jo)!

Perquè ells saben que són els putos amos. Perquè ells cavalquen!

I nosaltres podem bordar, però els que cavalquen són ells!

 

Joan A. Forès

Reflexions