Benvolguts,

Us incloc un “Llamamiento” dels federalistes espanyols ubicats a Catalunya que estan en contra de la independència de Catalunya. És del mes d’octubre passat, abans de les eleccions al parlament de Catalunya, explicant amablement el seu pretès federalisme d’esquerres català (no correspost des d’Espanya).

Crec que s’ha de llegir per saber els arguments dels savis federalistes, i sobretot per no fer-ne ni punyetero cas!

He marcat alguns dels noms dels primers signants que conec i que m’han significat alguna cosa. Si voleu marcar-ne d’altres que conegueu i em torneu el document, podem tenir un mapa més acurat dels federalistes-unionistes-botiflers catalans.

Joan A. Forès

Reflexions

Llamamiento

FEDERALISTA I D’ESQUERRES

JA SOM MÉS DE 2.500 ADHERITS!

octubre 17, 2012

Per la justícia social i la raó democràtica

CRIDA A LA CATALUNYA FEDERALISTA I D’ESQUERRES

El resultat de la convocatòria electoral anticipada del proper 25 de novembre serà decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des que fa dos anys CiU va arribar al Govern de la Generalitat, hem viscut un procés polític paradoxal. D’una banda, el Govern d’Artur Mas s’ha situat a l’avançada d’un model de política fiscal i de dures retallades socials, educatives i sanitàries, que ens allunya del model social dels països més avançats d’Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat suport reiterat a les polítiques laborals més regressives de la democràcia. L’aliança CiU-PP ha fet possible també un retrocés escandalós en els mitjans públics de comunicació, revertint els passos endavant cap a una major llibertat, que havien donat els governs progressistes a Espanya i Catalunya. I de l’altra , CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estratègic oportunista, posant-se al davant d’un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya.

La societat catalana està patint una greu crisi econòmica que ja ha esdevingut una crisi social i política, que s’ha traduït en un augment de la pobresa i la desigualtat i en una minva en el principi d’igualtat d’oportunitats. Moltes persones avui estan patint i veient truncats els seus projectes vitals. Aquesta situació reclama per part de tothom un exercici de responsabilitat política i ètica, sobretot en un moment on el descrèdit dels partits i les institucions és extraordinàriament greu. Considerem que el trencament amb Espanya no és la única sortida de futur i que l’inici d’un procés de secessió en un context com l’actual, posa en perill la cohesió social i no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econòmic, ni social ni cultural.

Avui molts proposen la independència com un camí “màgic” per sortir de les dificultats, deslliurant-nos del pes mort que, diuen, representa Espanya. Un discurs on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses, particularment pel que fa a les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat, fins al punt que és habitual escoltar afirmacions tan populistes i agressives com “Espanya ens roba”. Paral·lelament, alguns sectors independentistes han aconseguit estendre la idea que la secessió, que vol dir el trencament de l’Estat, serà un procés sense costos econòmics excessius, sense fractura social, políticament amable, en què tot seran només beneficis. El sobiranisme creu que el fenomen de la globalització només pot tenir conseqüències positives per a Catalunya i per això ha assumit sense complexes el model econòmic neoliberal. Per a la societat catalana, disposar d’un estat propi serà un “bon negoci”, s’afirma. L’èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos.

Defugim les visions apocalíptiques sobre una virtual secessió, però tampoc no estem disposats a acceptar acríticament els arguments ensucrats de l’independentisme. No creiem que pertànyer a Espanya sigui una obligació perpètua, però no compartim tampoc les raons dels qui sostenen la necessitat històrica de la ruptura. Pensem que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI. Especialment, no és la resposta intel·ligent en el context d’una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d’unitat política en el marc d’una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència. La comparació entre beneficis i costos socials és molt més favorable en el cas d’un millor encaix federal de Catalunya a Espanya i a Europa, que no pas en el cas de la independència.

Per tot això, reconeixent-nos hereus de les esquerres catalanes que han defensat sempre “Catalunya, un sol poble”, alcem la nostra veu per defensar obertament que el trencament amb Espanya no és la millor opció ni per sortir de la crisi actual ni per articular una alternativa des de l’esquerra a les polítiques d’austeritat europees. A més, els riscos, les tensions i les incerteses d’un procés de secessió no són pas el millor escenari per millorar les condicions de vida de la gent, particularment dels sectors més humils i vulnerables.

Fins al dia d’avui no hi hagut a penes controvèrsia democràtica, on els interrogants de la ruptura hagin pogut ser debatuts àmpliament en el marc d’un debat públic basat en els principis del pluralisme democràtic. El federalisme té profundes arrels entre els sectors progressistes de Catalunya i compta amb experiències d’èxit en altres estats del món que haurien de ser tingudes en compte. Reclamem a les forces polítiques d’esquerres que, en un moment electoral com aquest, siguin valentes, escoltin la gent, facin un esforç pedagògic, s’atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d’un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l’Estat, on la ciutadania de Catalunya s’hi pugui sentir bé des de les seves identitats compartides.

Volem una Espanya federal en el marc d’una Europa federal i socialment justa. No se’ns escapen les dificultats del que proposem i la sensació real fins avui d’un cert fracàs en aquest propòsit. D’una banda, perquè l’esquerra espanyola majoritària no ha volgut jugar a fons aquesta carta, i, de l’altra, perquè la dreta espanyola és profundament nacionalista i s’atrinxera quan li convé en l’immobilisme constitucional. A Catalunya, els darrers anys s’han anat acumulant molts greuges i incomprensions, des de la desgraciada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut fins als reiterats incompliments dels successius governs espanyols en matèria d’inversió. La relació entre els governs democràtics d’Espanya i de Catalunya s’ha caracteritzat per la irresponsabilitat d’aquells que han tingut voluntat de monopolitzar i apropiar-se de les idees d’Espanya i de Catalunya, amb objectius partidistes clars. Tanmateix, creiem que no hi ha raons suficients per defallir i que, en qualsevol cas, l’alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social. En sentim còmplices de les veus que, des d’altres territoris d’Espanya, expressen el seu disgust i impotència davant la imatge monolítica que des de Catalunya alguns projecten d’Espanya, una imatge tan injusta i irreal com la que des de la resta de l’estat molts tenen de Catalunya. En aquest sentit, és del tot imprescindible que s’engegui un moviment federalista d’abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya no poden esdevenir un plebiscit on “independència sí, independència no” sigui el tema únic de campanya. Democràticament és imprescindible jutjar l’acció política del govern sortint i confrontar els programes electorals en relació a tots els altres aspectes on el nostre Parlament té competències i atribucions específiques, particularment en el camp de les polítiques de benestar. Igualment, no podem deixar de recordar que el President Mas arriba a aquestes eleccions sota l’ombra de la corrupció i de la responsabilitat del seu partit, CDC, en el cas del saqueig al Palau de la Música.

Aquestes eleccions, en canvi, sí que poden ser el començament d’un exercici col·lectiu per debatre i articular les diferents alternatives polítiques –totes elles legítimes- en relació a l’anomenat “encaix” de Catalunya dins d’Espanya i Europa. Però des d’un debat lliure i plural, serè i ordenat, sobre les raons que porten a uns, des l’anomenat “dret a decidir”, a demanar el trencament i als altres a demanar un nou acord. Un procés que es resolgui des del principi democràtic, en el marc d’un estat de dret, i que, si s’escau, conclogui amb la celebració d’un referèndum. Avui el principal risc no és que Catalunya (o Espanya) perdi sobirania sinó que anem enrere en termes de democratització, que els ciutadans de tota Europa perdin encara més sobirania davant els mercats i el capital. No la recuperarem si no ens esforcem per enderrocar les fronteres que queden entre els europeus, en comptes de crear-ne de noves.

Per tot això, volem fer una crida a la ciutadania progressista de Catalunya perquè el proper 25 de novembre es mobilitzi i faci confiança a aquelles formacions polítiques que presentin programes nítidament d’esquerres i que contemplin una renovada i potent opció federal. Que posin també en el centre del debat electoral la forma com s’han efectuat les polítiques de retallades de l’estat de benestar realitzades pel Govern de Mas, amb el suport del PP. I que confrontin l’existència de diferents alternatives davant la crisi. Que reclamin de la Unió Europea polítiques d’impuls al creixement econòmic a fi d’evitar que l’austeritat recaigui només en els serveis públics i les prestacions socials. És a dir, una Europa unida al servei de la gent. En definitiva, que apostin amb claredat per un model d’estat federal on la major part de la ciutadania de Catalunya pugui sentir-se còmoda i reconeguda, compartint amb altres pobles un projecte comú de convivència, justícia i cohesió social.

Barcelona, 11 d’octubre del 2012

Javier	Asensio	Professor UAB
Jorge Ernesto	Ayala-Dip	Crític literari
Siscu	Baiges	Periodista
José	Bailo	Tècnic de l’administració
José María	Ballesteros	President de Cocemfe de Catalunya (a títol individual)
María Helena	Bedoya	Lletrada
Domènec	Benet	Llibreter
Roberto	Bergalli	Professor universitari jubilat
Isidor	Boix	Sindicalista
Xavier	Bonal	Professor de sociologia, UAB
Ferran	Burguillos	Director de biblioteca
Joan	Busquet	Periodista
Jorge	Calero	Catedràtic d’economia aplicada, UB
Eric	Cama	Professor d’història
Jordi	Camallonga	Dirigent sindical
Ferran	Camas	Catedràtic de dret del treball, UdG
Victoria	Camps	Catedràtica de filosofia, UAB
Arturo	Cardona	Dirigent sindical
Francesc	Castellana	President Fundació Utopia
Irene	Castells	Historiadora
Mercè	Claramunt	Advocada
Isabel	Coixet	Cineasta
Joaquim	Coll	Historiador i articulista
Eloi	Cortés	Secretari gral. AJEC
Manuel	Cruz	Catedràtic de filosofia, UB
Ramon	de España	Escriptor
Carmen	Domingo	Escriptora i periodista
Najal	El Hachmi	Escriptora
Andres M.	Encinas	Professor de matemàtica aplicada, UPC
Anna	Estany	Catedràtica de lògica, UAB
Joan	Estrada	Agitador cultural
Daniel	Fernandez	Editor Edhasa
Rosa Maria	Fernández Sansa	Presidenta catalana del loby europeu de dones
Estela	Ferreirro	Professora de dret financer i tributari, UB
Antonio	Franco	Periodista
Pere	Garcia Jiménez	Líder del moviment associatiu gitano
Merche	García Arán	Catedràtica de dret penal
Manuel	Gómez Acosta	Enginyer
Víctor	Gómez	Professor de dret penal, UB

Joaquim	González	Dirigent sindical
José Luis	Gordillo	Professor de filosofia del dret, UB
Jordi	Gracia	Professor de literatura, UB, assagista
Daniel	Inglada	Professor de filosofia d’Institut
Àngela	Jané	Matemàtica
Eusebi	Jarauta	Catedràtic de matemàtica aplicada, UPC
Carlos	Jiménez Villarejo	Jurista y exfiscal
Rafael	Jorba	Periodista
Aurora	Jorquera	Psicòloga
Marta	Junqué	Politòloga
Alfredo	Ladrón	Enginyer
Estefanía	Lazare	Jurista
José Luis	López Bulla	Exsecretari general de CC.OO de Catalunya
Pedro	López Provencio	Advocat i enginyer, antic dirigent sindical
Carlos	Lozares	Sociòleg
Ivan	Lozares	Enginyer
Juan Ignacio	Marín	Inspector de treball
José	Martí	Periodista
Ignacio	Martínez de Pisón	Escriptor
Rafael	Martínez	Catedràtic de ciència política, UB
Andreu	Mayayo	Catedràtic d’història contemporània, UB
José María	Mena	Ex Fiscal Superior de Catalunya
Eduard	Miralles	Gestor cultural
Andreu	Missé	Periodista
Ana Maria	Moix	Escriptora

Vicenç	Molina	Professor, UB
Carme	Molinero	Catedràtica d’història contemporània, UAB
Xavier	Monteys	Arquitecte
Martí	Parellada	Economista
Carles	Pastor	Periodista
José Manuel	Pérez Tornero	Catedràtic de periodisme, UAB
Miguel	Pérez-Moneo	Professor de dret constitucional, UB
Carme	Pijuan	Gestora cultural
Joan Francesc	Pont	Catedràtic de dret financer i tributari, UB.
Rosa	Regàs	Escriptora
Albert	Ricart	Lletrat
Pere	Ríos	Periodista
Margarita	Rivière	Escriptora i periodista
Xavier	Roig	Periodista i consultor
Cesáreo	Rodríguez-Aguilera	Catedràtic de ciència política, UB
José	Romo	Professor d’història de la ciència,UB
José María	Royo	Professor de dret romà, UB
José Manuel	Rúa	Professor d’història, UB
Joan	Salas	Sociòleg
Anna Maria	Sangenís	Guia turística
Ana María	Sanz	Professora de ciència política, UB
Alberto	Sanz	Ambientòleg
Francisco	Sanz	Cooperant
Bruna	Scotto	Professora jubilada
Mateu	Seguí	Lletrat
Rafael	Senra	Advocat laboralista
Hector	Silveira	Professor de filosofia del dret, UdL
Antonio	Sitges-Serra	Catedràtic de cirurgia, UAB
Albert	Solé	Cineasta i periodista
Ascensió	Solé	Magistrada Tribunal Superior de Justícia
Enric	Sopena	Director del digital el plural.com
José Antonio	Sorolla	Periodista
Marçal	Tarragó	Economista
Javier	Tébar	Historiador
Roc	Torrell	Empresari
Francesc	Trillas	Professor d’economia, UAB
Enric	Trillas	Catedràtic jubilat
Ana Maria	Tusset	Psicòloga
Xavier	Vall	Consultor
Carles	Vallejo	Dirigent sindical
Marta	Vallejo	Cooperant
Dolors	Vallejo	Mestra i sindicalista
Carme	Valls	Metgesa
Josep Maria	Vegara	Catedràtic de la UAB
Pere	Ysàs	Catedràtic d’història contemporània, UAB

Reflexions Joan A. Forès

dissabte, 29 de desembre del 2012

29/12/12. “Llamamiento” dels federalistes espanyols ubicats a Catalunya que estan en contra de la independència de Catalunya

FEDERALISTA I D’ESQUERRES

octubre 17, 2012

Per la justícia social i la raó democràtica

CRIDA A LA CATALUNYA FEDERALISTA I D’ESQUERRES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada