dissabte, 29 de desembre del 2012

29/12/12. Anàlisi d'una entrevista al Dr. Santiago Dexeus i d'una carta a la Bústia de l'Avui

Benvolguts,

Abans d’ahir va aparèixer en l’Avui una entrevista al doctor Dexeus de títol Sóc un obrer de la medicina, no vull medalles.


Us copio les tres darreres preguntes i respostes de l’entrevista, però abans de res hauríem de saber per què l’entrevistaire fa la primera de les tres: La intolerància és fruit de la ignorància? En les preguntes i respostes anteriors no s’havien esmentat aquests dos mots. És una incògnita. Havien realment parlat d’aquests conceptes off the record i després apareixen sense que el Dr. Dexeus se’n sorprengui? Bé, seguim amb l’entrevista:

La intolerància és fruit de la ignorància?

Claríssimament. Alguns polítics haurien de passejar-se pel món i veure on estem. Davant d'una crisi, on hi ha famílies que se suïciden, joves que no saben què fer, gent que remena les escombraries..., o tens un cor de ferro o t'has d'adonar que la situació és perillosa. Ens en sortirem, però si els polítics no fan un front comú per superar la crisi podria sorgir un dictador.

A Catalunya, estem en un moment polític històric?

Serà un moment històric quan fem el referèndum i surti el que hagi de sortir. Sols demano que la gent no es deixi enlluernar quan alguns diuen que ho arreglarem tot perquè ens roben. Què entenen per robar? Es pregunten si treballem amb eficàcia i amb eficiència? O què es pot fer per no haver de retallar tant?

Li agradaria viure en una Catalunya independent?

Sóc independent, no independentista.

Des del títol fins a les darreres respostes es pot endevinar el tarannà polític del Dr. Dexeus, a qui, per cert, els seus socis li varen robar fa pocs anys la societat “Institut Dexeus”.

A què ve tot aquest preàmbul? Doncs que he trobat un escrit a la secció El lector de l’Avui d’avui parlant del tema esmentat que m’ha agradat. Jo hauria posat els mateixos interrogants. És d’un vell conegut meu de nom Josep Jalle i Alari. http://www.elpuntavui.cat/barcelona.html. L’apunt es diu Ignorància volguda i comenta l’aparició del mot robar (en relació a Espanya) a l’entrevista (mot usat a bastament per l’Alfons López Tena i tot el seu equip de Solidaritat) i la conjunció dels conceptes ignorància-intolerància. En Jalle pensa que és deu referir a la ignorància no volguda  en contraposició a la ignorància volguda quan es vol fugir d’estudi. Llavors filosofa sobre el robatori fiscal explicant que les balances fiscals, proporcionades pel mateix estat són prou aclaridores. Tot si cal renunciar a la ignorància volguda. Continua analitzant que el Dr. Dexeus diu que és independent i no independentista i que és un obrer de la medicina. Continua dient que xoca una mica que un independent no desitgi la independència per a un col·lectiu que se sent dependent d’un altre, per dir-ho suau. I acaba dient que aquesta autoqualificació d’obrer de la medicina li’n recorda la d’altres il·lustres obrers, com Stalin, obrer del socialisme.

I un apunt final meu: Quan al Sr. Dexeus li van robar la societat, cosa que no el devia plaure excessivament, es va plantejar també si fins en aquell moment havien treballat amb eficàcia i amb eficiència?

He esmentat el Sr. Jalle perquè m’ha agradat la seva reflexió i perquè me n’envia alguna d’esparsa de tant en tant. Salut!

El Sr. Jalle té, a més, el mèrit d’aconseguir col·locar més cartes a l’Avui que la senyora Rosamaria Cendrós, que ja és dir.

 
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada