dimecres, 14 de novembre de 2012

14/11/12. La donació de totes les possessions de Ramir el Monjo o sigui el Regne d’Aragó a Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona el 1137. Alfons el Bataller. Ramir el Monjo. Peronel·la. Al 1151 Matrimoni. Al 1153 Ramon Berenguer (Alfons el Cast)

Benvolguts,

En l’apunt anterior sobre el principat de Catalunya i la Guerra de successió espanyola hi havia la següent frase:

"El fet que Catalunya fos un principat i Aragó un regne no és prova de cap forma de relació jeràrquica ni de subordinació".

El significat d’aquesta frase enigmàtica és que fos un regne o fos un comtat estaven en igualtat de condicions. Expliquen els llibres que els noms que adopten els governs i els governants de països diversos són equivalents i no hi ha  relació jeràrquica ni de subordinació entre ells (soldà, sultà, emir, patxà, rei, emperador, comte, tsar, eminència reverendíssima, etc).

M’ha semblat que seria interessant explicar el que ja havia llegit en els llibres d’en Ferran Soldevila sobre aquesta relació. Quina era la relació entre Catalunya i Aragó en aquella època i com va evolucionar?

En el llibre Moments crucials de la història de Catalunya, Ed Vicens Vives, 1962 hi ha un capítol de títol III. La unió amb Aragó i la partició d’Espanya. En aquest capítol explica els problemes territorials d’Aragó, cobejat per Castella, però que els estaments aragonesos no volien i com el rei Ramir el Monjo, que va heretar el regne després de la mort del seu germà Alfons el Bataller va demanar al Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV que li acceptés la donació de totes les seves possessions o sigui el Regne d’Aragó a l’ensems amb el matrimoni amb la seva filla Peronel·la, però com dos afers separats. Expliquen les cròniques que Ramir el Monjo va deixar ben establert que la cessió del regne era a títol personal independentment de si s’arribava a produir el matrimoni (Peronel·la tenia 2 anys en aquell moment i Ramon Berenguer IV en tenia 24) i de si en cas de matrimoni hi havia fills. En tot cas un dels fills de Ramon Berenguer IV fossin de Peronel·la o d’una altra, nascuts abans o després del matrimoni seria Comte de Barcelona i Rei d’Aragó. I com que en aquella època els reis eren els amos del territori, resulta que el territori va canviar d’amo quan es van produir els capitols matrimonials de Barbastre de 1137.

Diu Ferran Soldevila:

Ramir feia des d’aquella hora donació del regne al su futur gendre, que n’esdevenia així propietari i que a títol de tal el tindria. Ni la mort eventual de Peronel·la no hauria canviat aquesta situació jurídica:  Ramon Berenguer IV hauria seguit essent propietari del Regne d’Aragó.

Com que la trama era singular i diferent del que l’escola franquista ens va ensenyar, he recorregut a internet. Se’n parla molt:

Capítols matrimonials de Barbastre


La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, al 11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.

El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'extenia i havia posseit el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans els reis Pere I d'Aragó i Alfons I d'Aragó, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus precedessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després de la mort del rei.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Casament_de_Ramon_Berenguer_IV_i_Peronella_Ramires

A la revista Hidalguia número 270, signat pel Doctor Josep Serrano Daura i citant documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona diu:

I.                     La donación de Ramiro II de Aragon. Efectivamente el 11 de agosto de 1137, en Barbastro, el rey Ramiro II cede el reino de Aragón y entrega en matrimonio a su hija Petronila al conde Ramón Berenguer IV de Barcelona.

I.A.         El texto en cuestión es bién explícito cuando Ramiro entrega su hija con el reino al conde: “dono tibi Raimundo...filiam meam in uxorem, cum tocius regni Aragonensis integritate”. Traducció Viqui: Et dono a tu, Ramon, la meva filla per muller... i amb tota la integritat el regne dels aragonesos.

Y a continuación el rey les encomienda los hombres de su reino, bajo juramento de fidelidad y homenaje, sin perjuicio de la fidelidad que les deben a él y a su hija.

El mismo monarca añade que la donación va mas allá de su propia vida y de la de su hija, pués señala que si “si filia mea morta fuerit prephata te superstite, donationem prephati regni libere et inmutabiliter habeas, absque alicuius impedimento, post mortem meam”. Traducció Viqui: que si la meva filla citada morís, sobrevisquent-la tu, la donació del predit regne lliure i immutablement tinguis, sense cap tipus d'impediment, després de la meva mort

http://scej.espais.iec.cat/files/2011/05/5654_DonacionRamiroII.pdf

En un altre enllaç hi trobem en facsímil el document de cessió en llatí, amb transcripció a lletra d'impremta així com la traducció al castellà i al català:
http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm


He buscat una viquipèdia en castellà i diu el mateix:

La cuestión sucesoria y la unión dinástica con el conde de Barcelona


Documento de los acuerdos de esponsales de Barbastro, 11 de agosto de 1137. Según la traducción de Antonio Ubieto Arteta (1987b:144-145), y suprimidas las relaciones de villas y castillos donados e iglesias y monasterios que retenía, decía:
Yo Ramiro, hijo del rey Sancho, rey de los aragoneses, doy a tí Ramón, conde barcelonés, mi reino de Aragón, con mi hija, todo íntegramente, como lo dividió el rey Sancho el Mayor, abuelo de mi padre; y como lo dividí con el rey García Ramírez de los navarros, en Pamplona, exceptuadas las tenencias que el sobredicho rey Sancho [el Mayor] dio al rey Ramiro, mi abuelo, en Navarra [...] Esto te doy y concedo a los hijos de los hijos tuyos que fuesen de generación de mi hija, por los siglos de los siglos. Tú, en cambio, convienes conmigo, en palabra de verdad, y pones tus manos entre mis manos, que no enajenes, ni hagas enajenar, este reino que te doy, durante la vida de los hijos de mi hija. [...] Y que durante toda mi vida me tengas como padre y señor. [...] Aunque te entregue el reino, sin embargo, no renuncio a mi dignidad.


En els Blocs, s’obliden de la donació del regne:

Al ser Petronila una mujer no podía ejercer el poder, pero sí tenía la titularidad del reino y podía transmitirla a su heredero. ¿Qué hizo su padre? Cuando tenía un año de edad prometió a su hija con el conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV. Eso sí, esto ocurría en 1137 y la boda no tuvo lugar hasta que ella no alcanzó los 14 años (la edad que exigía el Derecho Canónico para poder casarse), en 1150. De ese matrimonio nacería Alfonso, que heredaría a sus padres y sería el primer rey de la Corona de Aragón con el nombre de Alfonso II.


I no he volgut buscar més, perquè és més complicat buscar el que no es diu que no el que es diu (pecat d’omissió en diu l’església).
Per cert, el que sí que m’han fet arribar per diverses fonts és aquest document gràfic:

 
Per demostrar-li a la Espe que Catalonia potser no existia encara fa 3000 anys però ja existia el 1370. Catalonia, no el regne d’Aragó...

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada