Benvolguts,
Aquest matí he assistit a l’Assemblea Nacional
de SI
(Solidaritat catalana per la independència). Estava convocada per tal de
debatre i aprovar el programa electoral amb el qual SI
concorrerà a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre. El
mètode de SI per
preparar un programa no té res a veure amb la manera tradicional dels partits polítics
espanyols (inclosos els catalans) de preparar-lo.
El mètode de SI consisteix a nomenar una ponència,
redactar el programa
i posar-lo en coneixement de tots els adherits (militants). Els
adherits presenten esmenes telemàticament i en l’Assemblea com la d’avui es presenten,
es debat l’oportunitat de l’esmena entre l’esmenant i un membre de la ponència
i s’aprova o es rebutja.
Però avui no volia parlar de la metodologia
assembleària de SI
(ajudada per la tecnologia de comunicació electrònica) per preparar programes
electorals o per preparar llistes de candidats, sinó que volia explicar un
detall d’un dels parlaments que s’han fet. Crec que ha sigut l’Uriel Bertran que
ha citat el punt 4 del document 10 raons x votar si, que té com a títol: Farem de Catalunya
l’Holanda del Mediterrani!
Copio
aquest punt 4:
Volem fer de
Catalunya l’Holanda del Mediterrani: un país de progrés i de
benestar per als joves, els treballadors, els empresaris i la
gent gran.
Amb la
independència posarem fi a l’espoli fiscal de 17.000 M€
que cada
any ens roba Espanya, i podrem incrementar el
pressupost
de la Generalitat en un 70% per construir un país de primera:
1) Doblarem la despesa en educació, beques i R+D.
2) Acabarem amb les retallades, garantirem les pensions i
invertirem
més en sanitat i serveis socials.
3) Podrem reduir l’atur a la meitat i els joves no hauran d’emigrar.
4) Construirem les infraestructures que ens manquen, el
corredor
ferroviari mediterrani i suprimirem els peatges.
Anul·larem totes les
multes al moviment #novullpagar.
5) Impulsarem la llengua i la cultura catalanes, amb el català
com la
comuna i oficial (i l’aranès a la Vall d’Aran), garantint
el respecte i
l’aprenentatge del castellà.
6)Garantirem la protecció del medi ambient i impulsarem
la
desnuclearització progressiva del país.
I llavors jo m’he preguntat per què ha parlat
d’Holanda i no d’Àustria, de Dinamarca, de Portugal o de
Bèlgica?
He anat a l’hemeroteca, i he trobat els
documents sobre PIBs i exportacions dels països de la UE i les següents referències,
tretes de la Fundació Catdem i del CCN:
·
Catalunya té
una superfície semblant a la de Suïssa, Dinamarca, Holanda i Bèlgica
· Catalunya
té una població semblant a la de Suïssa, i superior a Dinamarca, Finlàndia,
Noruega i Irlanda
· Catalunya
té una renda per càpita superior a la de Gran Bretanya, Alemanya i França i
inferior a la dels Països Baixos (Holanda), Àustria i Dinamarca
Observant els gràfics es pot veure que la Catalunya estat
tindrà unes xifres de PIB per càpita força per sota de la dels Països Baixos, lleugerament
per sota d’Àustria i de Dinamarca, lleugerament per sobre de Bèlgica i molt per
sobre de Portugal.
En canvi tant en superfície, en nombre d’habitants
i en PIB, Catalunya, Holanda i Dinamarca estan en els mateixos nivells.
No passa el mateix en volum d’exportacions que
Catalunya està al mateix nivell que Dinamarca i Àustria però força per sota d’Holanda.
Finalment arriba la incongruència: en nivell d’atur,
Espanya incloent
Catalunya, té una taxa d’atur 4 o 5 vegades superior a les dels altres
tres països.
És per això que el desig expressat per l’Uriel
Bertran es fixava en Holanda i no en altres països. Holanda és un país per a emmirallar-s’hi!
Ara podem preguntar-nos per què Catalunya que
té superfície, nombre d’habitants i PIB semblants a Holanda, té en canvi un atur entre 4 i 5
vegades superior? Doncs perquè té un drenatge de diners (balança
fiscal molt negativa) tant gran que cap altre país del mon civilitzat el podria
suportar: 17.000 M€/any, equivalent a un 8,5% del PIB. Situació colonial. Aquest
drenatge anual tant immens fa que Catalunya no pugui gestionar adequadament els
seus recursos, provinents dels seus impostos, i hagi de retallar en educació,
sanitat i benestar social i no pugui fer les inversions necessàries en
infraestructures, ferrocarrils, autovies, ports, ni pugui eliminar els peatges
de les autopistes. I aquesta situació fa anys que dura i no sembla que pugui
ser solucionable en les condicions actuals de submissió a Espanya, de colònia
espanyola.
I per tant, mentre duri la situació colonial l'atur no es pot dominar.
I per tant, mentre duri la situació colonial l'atur no es pot dominar.
En continuarem parlant...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada