dilluns, 19 de novembre del 2012

19/11/12. L’ambaixador Trillo a Londres i la continuada tergiversació de la història

Benvolguts,

Trillo (aquell de BibaHonduras) a Londres. El ministre Garcia Margallo havia expressat la voluntat que el nou ambaixador a Londres havia de ser diplomàtic i havia de saber anglès (com tots els ambaixadors) i en canvi en Trillo fou nomenat ambaixador el març del 2012 tenint en compte que no era diplomàtic i que no sabia anglès...

Trillo afirma que "Escòcia era independent, però Catalunya pertanyia al Regne d'Aragó"

Trillo basa la seva argumentació en que:

"Escòcia era una nació independent i va passar a ser part del Regne Unit des que així ho va decidir lliurement el Parlament escocès al segle XVIII. En contrast, Catalunya pertanyia al Regne d'Aragó i ha format part d'Espanya des del seu naixement, fa més de cinc segles".

Quantes mentides juntes?

·       Segons hem explicat fa pocs dies no era Catalunya que pertanyia al Regne d’Aragó sinó que el Regne d’Aragó havia sigut donat graciosament pel seu legítim rei Ramir el Monjo al comte català Ramon Berenguer IV, amb la seva filla Peronel·la (Doña Petronila) de torna, el  1137. És a partir d’aquest fet que Catalunya va adoptar el nom de Principat de Catalunya. Per tant era el regne d’Aragó que pertanyia al Principat de Catalunya i no al revés!

·       El Trillo també gosa dir que Catalunya i el Regne d'Aragó ha format part d'Espanya des del seu naixement, fa més de cinc segles, quan és de tots sabut que la Confederació Catalano-Aragonesa, amb el  Principat de Catalunya, els regnes d’Aragó, València i Mallorca, el Regne de Nàpols, Sardenya, etc, eren entitats jurídiques independents de Castella, abans i després del regnat dels Reis Catòlics, amb les atribucions tradicionals de sobirania independent segons el dret internacional, fins el 1714. Com a exemple només cal comprovar com el rei Felip V, fidel fins aquells moments a la tradició i les normes de dret internacional va jurar les Constitucions d'Aragó a Saragossa i les de Catalunya a Barcelona (Corts de 1701-1702). Encara el 1705 es va produir un Tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Anglaterra anomenat Tractat de Gènova pel qual el Principat ingressava en l’Aliança de l’Haia. O sigui que la Confederació Catalano-Aragonesa era ben viva en el començament del segle XVIII. És fals que Catalunya hagi format part d’Espanya des de fa cinc segles. És fals que es consideri la unió dinàstica d’Isabel i Ferran com la circumstància del naixement d’Espanya.

·       El que sí que és cert és que Escòcia es va unir voluntàriament amb Anglaterra per formar la Gran Bretanya i en canvi la Confederació Catalano-Aragonesa, fou annexionada al Regne de Castella por justo derecho de conquista, en ser vençuda en una guerra, i Felip V no va respectar les tradicions, ni el Tractat d’Utrecht, ni les convencions internacionals.

L’embolic del Sr. Trillo forma part de la tergiversació de la història practicada per les diverses monarquies espanyoles, per les dictadures, i segurament per les repúbliques.

I ara l’article:

Trillo afirma que "Escòcia era independent, però Catalunya pertanyia al Regne d'Aragó"

L'ambaixador espanyol al Regne Unit publica una carta al 'Financial Times' en què demana que no es comparin els dos casos

Dijous, 8 de novembre del 2012 - 17:59h.

EL PERIÓDICO / Barcelona

Federico Trillo, ambaixador espanyol al Regne Unit, ha enviat una carta al diari britànic 'Financial Times' en què demana que no compari el procés de la independència d'Escòcia amb l'auge del sobiranisme a Catalunya.

A la missiva, l'exministre de Defensa afirma que hi ha diversos motius per diferenciar els dos casos. Trillo escriu que si ens atenim a la història, "Escòcia era una nació independent i va passar a ser part del Regne Unit des que així ho va decidir lliurement el Parlament escocès al segle XVIII. En contrast, Catalunya pertanyia al Regne d'Aragó i ha format part d'Espanya des del seu naixement, fa més de cinc segles".

Trillo també es refereix a la "unitat d'Espanya consagrada a la Constitució" i que només a través d'una reforma de la Carta Magna es podria plantejar un procés d'independència d'una comunitat. Però una reforma de la Carta Magna requeriria una àmplia majoria al Parlament espanyol, noves eleccions i després una aprovació a través d'un referèndum a tot el país. Trillo subratlla que s'ha de mencionar que la Constitució espanyola va rebre un suport del 90% a Catalunya el 1978 (superior a la mitjana espanyola), és a dir, el 90% dels votants catalans van decidir que una qüestió que afecti la integritat del territori espanyol serà considerada per tot el país.

"La Constitució espanyola ha funcionat bé: ha arribat al grau més alt d'autogovern de les regions en tota la seva història", afegeix l'ambaixador. Destaca que sota aquesta condició, Catalunya va formar el seu propi parlament i govern amb un grau d'autonomia que abans no hi havia hagut mai en una Espanya democràtica o en la majoria dels estats federals. Trillo arriba a la {conclusió} {que} "la coexistència és possible" i que "s'ha de prendre la Constitució com el garant de l'estabilitat i dels drets polítics dels catalans i de la resta d'Espanya".

 

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada