diumenge, 21 d’octubre del 2012

21/10/12. El trentacincàleg de mancances de Catalunya de Ramon Carner i unes disquisicions sobre majories absolutes i relatives


Benvolguts,

Recupero un apunt del 7 de juliol d’enguany on glosava un article de Ramon Carner, President del CCN, que presentava no un decàleg sinó un trentacincàleg de mancances de Catalunya. Han passat tres mesos, ha plogut força, hi ha molts conceptes diferents que pot ser que en la nova situació continuen mancant però crec que els 35 que exposem donen per molt. Hem de reconèixer que els conceptes referents a l’autoestima han millorat moltíssim amb la manifestació de l’11 de setembre, organitzada recordem-ho per l’ANC i que CiU amb molta pipella va saber utilitzar. També hem de reconèixer que ens ha retornat l’alegria quan hem constatat que hem passat el punt de no-retorn i ens mirem l’etapa autonòmica com una etapa que fa molt temps que va acabar...

Només hem de pensar amb alegria (que deia en Mas en començar la legislatura) que de les eleccions del 25 de novembre en sortirà un nou Parlament independentista. I hem de fer mans i mànigues per tal que surti un Parlament independentista però que CiU no tingui majoria absoluta!

Els carallots dels partits i partidets independentistes tampoc aquest cop han sigut capaços de fer una coalició, com Bildu ha fet. Per tant encara amb més intensitat hem de votar per tal d’aconseguir que la suma dels escons dels micropartits independentistes, que seran severament castigats amb la Llei d’Hondt,  ajudin a CiU a arribar a tenir una majoria amplia al Parlament.

Retornant als 25 punts, cal analitzar-los un per un i prendre’n consciència. Hi ha altres decàlegs i similars en internet i en Youtube. Aquest pot ser que sigui un mes, però és molt exhaustiu. I si ens el mirem com una rampoina de la que aviat ens en desfarem encara més alegria tindrem i més autoestima recuperarem.

Trentacincàleg:

·       No tenim bones infraestructures viàries.

·       No tenim enllaç Port-Barcelona amb tren.

·       No tenim un bon model d’educació dels nostres fills.

·       No tenim un bon coneixement històric del nostre país.

·       No tenim il·lusió per generar expectatives de negoci.

·       No tenim confiança en les nostres institucions polítiques.

·       No tenim força per fer avançar la llengua catalana.

·       No tenim empreses capdavanteres suficients.

·       No tenim l’atur que tenen els països competitius, tenim un 22 % d’atur.

·       No tenim sindicats catalans que expliquin què és l’espoli fiscal la causa principal de la precarietat dels llocs de treball.

·       No tenim empresaris que vulguin invertir en una Catalunya espoliada.

·       No tenim institucions econòmiques conscients de la tasca que s’ha de fer.

·       No tenim una patronal que defensi els interessos de Catalunya.

·       No tenim cap poder financer que recolzi Catalunya.

·       No tenim cap aeroport amb vols intercontinentals.

·       No tenim ni tindrem corredor Mediterrani.

·       No tenim cinema en català.

·       No tenim cap escola de negocis que expliqui i defensi Catalunya.

·       No tenim cap generació conscient que el futur també depèn d’ells.

·       No tenim un Parlament sobirà.

·       No tenim recursos per pagar els funcionaris de la Generalitat.

·       No tenim caixes catalanes, els nostres estalvis seran invertits en altres territoris.

·       No tenim un model de comunicació català que reforci la nostra identitat.

·       No tenim poder per recaptar els nostres impostos.

·       No tenim cap presència internacional, la marca Catalunya és desconeguda al món.

·       No tenim política ni pressupost per enfortir la consciència nacional dels catalans.

·       No tenim cap departament de l’Administració publica catalana que no depengui de Madrid.

·       No tenim cap perspectiva de millora ni horitzó econòmic que generin confiança.

·       No tenim ambició ni esforç perquè no tenim projecte de futur.

·       No tenim caràcter i s’han perdut els ideals i l’autoestima.

·       No tenim present ni futur si continuem com una autonomia d’Espanya.

·       No tenim recursos per promoure els projectes empresarials innovadors.

·       No tenim recursos per a les nostres universitats.

·       No tenim democràcia. A Catalunya vivim en una democràcia limitada pel Tribunal Constitucional espanyol.

·       No tenim cap suport per al sector primari (els nostres pagesos i ramaders estan abandonats).

·       No tenim ni la titularitat única del Teatre Nacional de Catalunya.

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada