Vist el camí que agafen els esdeveniments als
Països Catalans amb l’atac furibund a la llengua perpetrada pels salvatges,
genocides, hereus d’en Franco i el franquisme, o sigui el nacionalisme espanyol encarnat avui
pel PP (que encara no han renegat de l’Alzamiento, de la guerra contra
Catalunya, de l’espoli practicat meticulosament a Catalunya, tal com es vanten
de dir “por
justo derecho de conquista”, crec que s’hauria d’actuar d’alguna manera.
En un apunt al Bloc de fa 15 dies, comentàvem
una brillant idea del setmanari El Temps proposant que en els territoris de la
catalanofonia (terra on es parla català) algú hauria d’agafar la màxima responsabilitat de defensar la
llengua. En els territoris de la francofonia (d’aquí ve el mot),
aquesta responsabilitat l’ha agafada la metròpoli o sigui la ex-potència
colonial. A França hi ha un Ministeri de la francofonia, amb recursos per
realitzar aquesta tasca d’interès nacional! Potser aquesta és l’actuació que
cal portar a terme.
Tinc una anècdota al cap que exemplifica
aquesta dèria
de la potència colonial que ens domina, per anorrear-nos: Tenia una bona amiga,
ja morta, que havia treballat a l’Ajuntament de Barcelona durant la guerra, que
es va exiliar l’any 39, i que en tornar de l’exili no la van tornar a admetre a
l’Ajuntament i es va haver de guanyar la vida amb altres activitats. En
reestablir-se la Generalitat a l’any 1980 va ser readmesa a l’Ajuntament. Quan
al poc temps l’Ajuntament es va recatalanitzar, ja que durant el franquisme
havia estat castellanitzat totalment, i farcit d’adictos al régimen, com totes les
altres institucions, els varen arribar als administratius els nous papers impresos i segells de goma en
català. Una administrativa adicta al régimen que compartia despatx amb la
meva amiga va desar curosament tots els segells usats fins en aquell moment en
una bossa dins d’un calaix. La meva amiga li va preguntar per què no els
llençava com feia tothom i la resposta fou “Los guardo para cuando los tengamos que volver a usar...”.
Aquesta anècdota ve a tomb de la notícia que segueix, i és el primer pas
perquè no tant sols els impresos i el segells i els escuts siguin en castellà
sinó per a castellanitzar totalment l’administració. Noteu a la foto que
malgrat que la llei del Bauzá diu que cal usar Maó/Mahon, els genocides del PP
ja usen descaradament només el terme Mahon. Ja sabem que el tant lloat bilinguismo
del feixisme imperant serveix perquè els súbdits, aborígens o esclaus, s’hagin
de comunicar en espanyol amb les forces d’ocupació i que les forces d’ocupació
no s’hagin de comunicar en català amb els súbdits.
En continuarem parlant...
Maó ja utilitza el nom
bilingüe als documents oficials
·
L'Ajuntament ho va ordenar dilluns en una
circular interna a tots els treballadors del consistori. La nova llei de la
funció pública elimina el requisit de saber català per ser funcionari a les
Balears i permet incloure la versió castellana als
noms dels topònims
ENRIC B. ABELLÓ
Palma | 02/08/2012
Els
documents oficials de l'Ajuntament de Maó ja fan servir el nom Maó/Mahón per referir-se a la ciutat menorquina. El
tinent de batlle de Serveis Generals i Hisenda, Salvador Botella, ho va ordenar
dilluns en una circular interna a tots els treballadors del consistori. Botella
va prendre la decisió aprofitant que ho permet la nova llei de funció pública,
canviada el dia 17 expressament per eliminar el requisit de saber català per
ser funcionari a les Illes Balears i per fer possible incloure la versió
castellana als noms dels topònims.
Segons
Botella, la llei els empara i veuen oportú "anar fent passos perquè el
canvi no es fa d'un dia per l'altre". El nom bilingüe ja s'ha vist en
alguns anuncis de l'Ajuntament publicats en mitjans escrits, en els quals sota
l'escut de la ciutat s'hi llegia Maó/Mahon. Ara, aquest anar fent que proclama
Botella és, segons el diputat de la coalició PSM-IV-E, Nel Martí, "il·legal,
prepotent i antidemocràtic". El portaveu del PSIB al consistori, Vicenç Tur, creu
que l'equip de govern pren les decisions "de manera
dictatorial" i
que ha vulnerat els requisits legals al canvi de nom oficial. El president de
l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, qualificava ahir l'actitud del PP balear
contra el català de "guerra
total".
Canvi
sense complir els requisits
Amb la
modificació de la llei de funció pública també es va canviar la llei de normalització
lingüística, però
encara s'hi diu que la versió catalana dels topònims és l'oficial i que per
incloure-hi la traducció al castellà s'ha de seguir un procés molt concret. Cal
un acord del ple municipal, el vistiplau del Consell de Menorca i l'opinió de
la Universitat de les Illes Balears. De moment, l'Ajuntament governat per la popular
Águeda Reynés ha començat a aplicar el canvi sense complir amb aquests
requisits. Segons la circular interna, tots els documents de l'Ajuntament han
de dur a l'encapçalament l'escut oficial amb el nom "Ajuntament de
Maó/Mahón". També reclama "la immediata substitució" de l'escut
en tots els impresos. Durant la campanya electoral ja hi va haver polèmica
perquè el PP va prometre fer un referèndum per triar el nom de la ciutat. Però
no proposaven que es votés si havia de ser bilingüe o no, sinó si la versió
catalana havia de ser Maó o Mahó. Els populars no han dit res d'aquella promesa
i no han convocat la consulta.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada