dijous, 19 de juliol del 2012

19/07/12. Catalanofonia i altres qüestions de llengua. Allà on ataquin el català, ens estan atacant a cadascun de nosaltres! No en tenim prou encara? Podem distingir ja clarament qui són els nostres enemics? Doncs ja era hora...


Benvolguts, 

De segur que heu sentit parlar del concepte Francofonia. Trec de la Viquipèdia:

La Francofonia (en francès Organisation Internationale de la Francophonie o, simplement, La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.

La Francofonia té, entre els seus principis i valors fonamentals:

·         la democràcia i els drets humans,
·         el respecte i la promoció de la diversitat cultural i lingüística
·         i la solidaritat i el desenvolupament sostenible

Aquests principis, sobretot el segon, com es pot comprendre són falsos: França potencia la francofonia fora de les seves fronteres per allargar encara més la llarga ma del colonialisme però priva de totes les maneres imaginables que els parlants d’altres llengües a la pròpia metròpoli puguin exercir els seus drets lingüístics...

Malgrat tot el concepte de la francofonia és bo.

Davant de la situació d’atac continuat del nacionalisme espanyol, personificat ara pel PP (que habla catalan en la intimidad), contra la llengua comuna dels territoris catalans, a l’Editorial de la revista El Temps de la setmana passada s’han inventat el mot i el concepte Catalanofonia. Molt encertat el mot i el concepte!

L’article diu que cal defensar el català atacat a qualsevol lloc, des de qualsevol altre lloc que es parli, com si l’atac fos en carn pròpia. Que és el que és!

Tots els països de parla catalana han de defensar el bé comú!

I l’article insisteix que és el Principat que ha de liderar aquesta defensa i ho expressa així:

Comença a ser necessari que el govern català assumeixi d’una vegada per totes la responsabilitat moral que té sobre els drets del conjunt dels catalanoparlants, independentment de si viuen dins o fora del Principat 

I continua:

CiU és perfectament lliure d’escollir soci en cada moment, però ha de tenir en compte que el PP és el protagonista principal d’aquesta mena d’agressions, i més encara quan té la capacitat de governar a la major part dels territoris de l’àrea lingüística.


Llegiu-vos aquest editorial i propagueu aquesta idea:  

Allà on ataquin el català, ens estan atacant a cadascun de nosaltres!



I ara l’Editorial:

Catalanofonia


ElTemps 1465, 10/07/2012

Aragonès oriental. La denominació sembla una broma, però no ho és. Forma part del projecte lingüístic del govern aragonès, que ha decidit liquidar els pocs rastres de normalitat que havia adquirit el català a la Franja de Ponent. La timidesa de l’anterior executiu socialista –amb una forta presència de catalanoparlants, començant pel president– ha estat substituïda per una agressivitat que arriba a negar al català la pròpia denominació.

No es tracta de combatre aquesta barbaritat filològica des de l’acadèmia, que ja s’ha manifestat una i mil vegades a favor de la unitat de la llengua, sinó que comença a ser necessari que el govern català assumeixi d’una vegada per totes la responsabilitat moral que té sobre els drets del conjunt dels catalanoparlants, independentment de si viuen dins o fora del Principat. És el govern de la plaça de Sant Jaume el qui ha de vetllar, políticament, perquè el català no es vegi esquarterat com a llengua i els qui el parlen puguin exercir els seus drets lingüístics amb normalitat i dignitat. D’alguna manera, el president català ha de ser el president de la catalanofonia, si partim de l’esquema francès.

La pressió contra el català és un element ideològic constitutiu de l’estat espanyol i, per tant, és consubstancial a les forces polítiques que juguen contra qualsevol manifestació nacional que no sigui l’espanyola. I en el cas de la llengua, l’estat ha delegat la feina de desgast en nivells institucionals com el de la comunitat autònoma i així han respost, en diversos moments i intensitats, els governs de València, Palma i Saragossa. Tots ells diuen protegir la seva identitat lingüística mentre, paral·lelament, busquen soscavar la unitat de la llengua catalana i, sobretot, dificultar-ne la normalització a tots els nivells.

Aquest últim episodi, ridícul, de l’aragonès oriental hauria de fer reflexionar el govern català i la seva política d’aliances parlamentàries. CiU és perfectament lliure d’escollir soci en cada moment, però ha de tenir en compte que el PP és el protagonista principal d’aquesta mena d’agressions, i més encara quan té la capacitat de governar a la major part dels territoris de l’àrea lingüística. Precisament, el govern català insisteix amb freqüència en la idea que no pot actuar més enllà de la llei, i això li ha suposat un desgast significatiu, almenys des del punt de vista de l’electorat més sobiranista. És una posició discutible, però raonable. El que ja no ho és tant és que el PP no respecti cap mena de límit, ni tan sols els que marquen la lògica, la democràcia i la romanística internacional. Socis així fan impossible l’existència d’adversaris.



L’important d’aquest apunt és el concepte de Catalanofonia i la seva necessària projecció i protecció des del Principat. Tanmateix us adjunto tasts i enllaços a les darreres notícies, n’hi ha 2 o 3 cada dia, d’atacs a la llengua comuna:


17 de juliol de 2012.  VICENT PARTAL. Canal 9 com a metàfora de l’anticatalanisme

El resultat de la maniobra és clar, diàfan: ni TV3 ni Canal 9, ni res. En cosa de poc temps tindrem tot el dial en castellà. Que és, en definitiva, allò que els fa contents. El resultat final de l'existència de Canal 9 és que no hi haurà televisió en la llengua dels valencians. O per prohibida o per clausurada. Ep!, igual que ja no resten bancs propis (amb la benemèrita excepció de la Caixa Ontinyent), ni diaris de casa (tots són en mans de forasters), ni...

En eixe sentit, la història de Canal 9 és una metàfora magnífica que, ara que renaixem de les cendres, més val que no oblidem. Des del valencianisme jugar a l'anticatalanisme, fins i tot a l'acatalanisme, ni que siga com a tàctica, vol dir caure, finalment, en el parany antivalencià, ser-ne còmplices. I si un altre Canal 9 és possible, que el vull i el reclame, ho serà únicament si representa un marc mental valencià sense manies estranyes, en què Barcelona i Palma siguen també en el mapa --en segona fila si cal, però que hi siguen-- i en què Almansa siga la ratlla extrema de ponent.

http://www.vilaweb.cat/editorial/4028699/canal-9-metafora.html

18/07/12 02:00 - Xevi Xirgo. L'equilibri lingüísticemail protegit


“Ja està. Bauzá ha complert la seva promesa i des d'ahir el català ja no és cap requisit per treballar a l'administració balear”

Ja està. El PP balear ho va anunciar setmanes enrere i ahir ho va perpetrar. Des d'ahir el català ja ha deixat de ser un requisit per exercir a l'administració pública balear i ara ja és, simplement, un mèrit. El ple del Parlament va aprovar, gràcies a la majoria absoluta que hi té el PP, la reforma de la llei de funció pública i, indirectament, la modificació de la llei de normalització lingüística.

Els espectadors d'IB3 ja pràcticament no veuen pel·lícules en català, a Aragó ja veuen què passa amb el català, i al País Valencià la història ve de tan lluny que ja no sé ni si val la pena que en parlem. I pel que fa a Catalunya, ja començaria a ser l'hora que les línies vermelles que Mas llueix tant impedissin tot acord amb un partit que de l'aniquilació que pretén fer del català en diu “la recerca de l'equilibri entre les dues llengües, el català i el castellà”, com va dir ahir el diputat balear del PP Fernando Rubio.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/560766-lequilibri-lingueistic.html

18/07/12 - Vicent Sanchis. Pública i en valenciàemail protegit


Per això, els periodistes de Televisió Valenciana han pres el plató de la seua com si fos un vaixell enemic: per protestar contra l'ERO que els volen perpetrar. Una reducció que afectarà més del 70 per cent de la plantilla. Els treballadors de TVV reclamen una “televisió pública i en valencià.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/560694-publica-i-en-valencia.html

18/07/12 - palma - Redacció. El PP relega el català a les Illes i el deixa com a mèrit


El català ja no és un requisit per treballar a l'administració pública balear. El Parlament de les Illes va aprovar ahir la reforma de la llei de la funció pública del govern del popular José Ramón Bauzá, que arracona la llengua catalana en benefici del castellà i la deixa en un simple mèrit. El PP va fer valer la seva majoria a la cambra illenca per tirar endavant una normativa que ha aixecat un intens rebuig entre els ciutadans i les entitats culturals. I que ahir es va visualitzar en una protesta a les portes del Parlament balear. L'alcalde de Manacor, Antoni Pastor, expulsat del PP per haver-se desmarcat de la posició del partit quan es van votar les esmenes a la totalitat a la llei i ara diputat no adscrit, va dir “no”a la majoria de l'articulat.

En defensa de la unitat de la llengua a Catalunya
El mateix dia que el Parlament balear posava fi al català com a requisit en l'administració de les Illes, a la cambra catalana s'aprovava una declaració de reconeixement de la unitat de la llengua catalana. El text va tenir el suport de tots els grups parlamentaris, tret del Partit Popular i Ciutadans.
El text denuncia que la iniciativa del govern aragonès i la del balear “no s'ajusten a la declaració universal dels drets lingüístics”.
La declaració alerta que les modificacions legislatives impulsades per aquests dos executius del PP comporten “un detriment de l'estatuts legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua”.



No en tenim prou encara? Podem distingir ja clarament qui són els nostres enemics? Doncs ja era hora...



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada