Fa un parell de dies vaig comentar amb ironia i
una certa crueltat que l’Albert Sánchez Piñol, escriptor català de molt èxit i
molt traduït, s’havia passat al castellà en la seva darrera novel·la que
sortirà aquesta tardor. Sembla que aquest senyor es posa la bena abans de la
ferida i com a possible desgreuge avant
la lettre, va fer un penós article a l’ARA del dissabte passat de títol Els bojos del violí. Tot està explicat
i comentat en el Bloc:
M’ha agradat que la meva opinió sigui
compartida pels comentaris que ha generat i continua generant l’article. Com a
mostra la carta a la bústia de l’Avui de Tessa Calders i Artís, de nissaga
doblement coneguda. L’autora és força més cruel del que vaig ser jo
Un violí desafinat
18/07/12
- TESSA CALDERS ARTÍS
Sánchez Piñol ha decidit passar-se a l'espanyol. Ja és prou gran. A parer meu la seva
decisió és lamentable, no en tenia cap necessitat. Ha venut milers
de llibres, se li han traduït a una gran quantitat d'idiomes i ha estat
merescudament reconegut pel públic i la crítica. Que el vehicle d'expressió d'un escriptor
d'alta volada sigui el català és fonamental per al prestigi i la
internalització de la nostra llengua. Sánchez Piñol ho veu d'una
altra manera i La Campana li fa de comparsa. Què hi farem!
El que és més sorprenent és que l'escriptor
vulgui justificar amb arguments antics, tronats i de poc pes la seva decisió. L'altre dia deia que feia un pas endavant, potser es
pensa que és el primer que ha malbaratat la seva trajectòria. Ni és el primer
ni malauradament serà el darrer. D'altra banda, el seu article publicat a l'Ara
(dissabte 14 de juliol) grinyola com les cordes malmeses d'un violí. Tot
això que defensa ho fan de manera constant el PP, Ciutadans i tots aquells que
simulen desconèixer la nostra història.
No deu pas pretendre que aplaudim la seva
relliscada i rodolem tots pendent avall?
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada